La polèmica entrada de la filla de Marchena a la carrera fiscal
L’Escola Judicial va recomanar crear un lloc ‘ad hoc’ amb una interpretació inèdita de la norma
BarcelonaLa polèmica va saltar el juliol passat, quan el Butlletí Oficial de l’Estat publicava que les 35 places d’oposició a la carrera fiscal previstes passarien a ser 36, i la destinatària tenia un cognom ben conegut a la judicatura: Sofía Marchena, la filla del jutge Manuel Marchena -president del tribunal de l’1-O-. La Unió Progressista de Fiscals (UPF) i la Unió Independent Progressista de Fiscals (UIPF) van demanar explicacions i l’associació de juristes Atenes pels drets civils va presentar una querella. En el cas es barregen moltes coses: la interpretació inèdita d’una norma, la inclusió d’una plaça extra i la possibilitat de saltar de la carrera judicial a la de fiscal, cosa que la llei no preveu.
Com es va gestar el canvi? Tot va venir d’un informe de la directora de l’Escola Judicial, Gema Espinosa (la dona de Pablo Llarena), avançat per la periodista Elisa Beni a Eldiario.es i al qual ha tingut accés l’ARA. Sofía Marchena havia accedit a les oposicions a la carrera judicial el 2017, amb una nota de 68,20. No obstant, va haver d’agafar la baixa i no va superar la primera fase de la formació, un curs teòric que s’havia perdut per la malaltia.
La llei és clara: “Els que no superin el curs podran repetir-lo en el següent, al qual s’incorporaran amb la nova promoció”. Si suspenien una segona vegada ja no tenien dret a fer-lo de nou amb els drets de la prova d’accés inicial. En el seu informe, Espinosa ho considera una “situació inèdita en la història” i creu que és injust titllar-la de repetidora perquè es tracta d’una baixa. Per superar el redactat de la norma, la directora de l’Escola Judicial fa ús del diccionari: “Resulta fins i tot dubtós que una situació com la considerada coincideixi amb la noció de superar, que, segons el diccionari de la RAE, suposa «ser superior a algú, vèncer obstacles o dificultats, ultrapassar» [...]. Difícilment qui no participa en el procés pot considerar-se que venç els seus obstacles o dificultats o els ultrapassa”. I segueix Espinosa, justificant que Marchena no pot repetir el curs: “Literalment repetir vol dir «tornar a fer el que s’havia fet» (primera accepció del diccionari de la RAE), cosa que exclou que pugui estar-se referint a qui no ha pogut fer el curs per trobar-se impedit per fer-lo. Senzillament no es pot tornar a fer el que mai es va fer”.
La conseqüència d’aquestes cabrioles és que Espinosa recomana que Sofía Marchena pugui tornar al punt inicial (quan va superar la prova d’accés) i incorporar-se a la nova promoció. Al tornar a l’inici, recupera les dues opcions (ser jutge o fiscal), encara que Espinosa ja havia triat el camí de la magistratura. La proposta que fa a la comissió permanent del CGPJ, que l’acaba acceptant, és que Marchena mantingui la puntuació de la prova d’accés.
La decisió final és de la comissió de selecció, que formen el mateix CGPJ, la Fiscalia General de l’Estat i el ministeri de Justícia. L’ens ho accepta tot, excepte mantenir la nota d’admissió a Sofía Marchena, ja que podia perjudicar els companys de promoció. És per això que decideixen que a Marchena se l’inclogui a la llista d’ingressos però amb una centèsima menys que l’últim de la llista. I la comissió afegeix que admet la filla del jutge “respectant l’opció que ella mateixa ha manifestat per l’ingrés a la carrera fiscal”, subratllant que el canvi inèdit era a petició de Sofía Marchena. L’últim acord és que, per no deixar ningú fora, els 35 aspirants a fiscal passin a ser 36. Una plaça per a un dels cognoms més influents de la judicatura espanyola.
