Artadi denuncia la repressió de l'Estat i situa com a prioritat del seu departament revertir els danys del 155

BarcelonaLa consellera de la Presidència, Elsa Artadi, compareix aquest dimecres al Parlament per explicar el full de ruta del seu departament en aquesta legislatura. La portaveu del Govern ha començat la seva intervenció amb un missatge de caràcter polític, assegurant que el nou executiu ha vingut a gestionar el present però amb l'objectiu de la República a l'horitzó, i a revertir els efectes provocats per l'aplicació de l'article 155. "Hem arribat a la conclusió que per poder fer un país millor ens cal la independència. No per un sentiment romàntic sinó perquè volem un país amb més oportunitats per a tothom", ha expressat la també portaveu del Govern. "Les institucions espanyoles han decidit que era més important la integritat territorial que no pas la llibertat i la democràcia", ha sentenciat Artadi.

En aquest marc, ha recordat els empresonats i els exiliats, i ha constatat que ella és consellera perquè les institucions de l'Estat han impedit que ho fos Jordi Turull, pres a Estremera. "Avui a Catalunya no podem fer política amb normalitat [...], mentre hi hagi presos i exiliats i els ciutadans no puguin decidir lliurement el seu futur", ha afirmat Artadi.

Per tot això, la consellera ha esbossat les línies d'actuació en un marc d'excepcionalitat, en què ha destacat la tasca que ha de dur a terme el nou comissionat per al desenvolupament de l'autogovern, Pau Villòria, a l'hora de recollir les conseqüències que ha tingut per a l'administració la intervenció de l'Estat durant sis mesos. A Villòria, present a la compareixença al costat del delegat del Govern a Madrid, Ferran Mascarell, li ha encarregat fer un inventari del que ha provocat el 155 i un pla de xoc per revertir-ne els efectes.

L'oposició retreu manca de projecte al Govern després de l'1-O: "No saben què volen fer en aquesta legislatura"

En el torn de rèplica, tots els grups han coincidit en criticar la "manca d'estratègia" del Govern. "No saben què volen fer en aquesta legislatura", ha dit el líder dels comuns, Xavier Domènech, que ha lamentat el "doble llenguatge" de l'executiu amb l'1 d'octubre i l'actuació en el seu dia a dia. "Estan desorientats", ha asseverat, sumant-se també a la petició del PSC perquè el Govern participi en el Consell de Política Fiscal i Financera i activi la comissió bilateral Estat-Generalitat. "No poden abandonar l'autogovern", ha dit el líder dels comuns.

També ha dit que l'independentisme no pot fer veure que el govern espanyol s'ha format sense el seu suport i ha recordat que Pedro Sánchez, així com també el Govern de Catalunya, haurà d'aprovar els pressupostos l'any que ve. Una manera de recordar a l'executiu que el suport dels comuns el tindrà en funció del projecte que presenti -ara per ara "sense respondre", ha dit-. Artadi li ha contestat que van donar suport a Sánchez però ha advertit que "seran exigents" al Congrés dels Diputats.

El portaveu adjunt del PSC, Ferran Pedret, també s'ha mostrat preocupat per una "dissonància" entre la retòrica del Govern i la seva actuació. Ha criticat, però, que el Govern segueixi mantenint la independència com a objectiu, tenint en compte -afirma- que "divideix la societat".

Ciutadans i el PP, en canvi, han estat més durs i han exigit a Artadi que aclareixi si es tornarà a optar per la via unilateral. "Vostè va participar en el cop d'estat", l'ha acusat el portaveu, Carlos Carrizosa, reclamant a la nova consellera que es comprometi a actuar en el marc de la Constitució.

Després de totes les intervencions dels grups, Artadi ha respòs que el Govern està d'acord en participar en la Comissió bilateral de l'Estat i la Generalitat però ja ha avançat que l'executiu no anirà al Consell de Política Fiscal i Financera. Ha recordat que el govern espanyol ja ha manifestat que no reformarà el finançament en aquesta legislatura i que, per tant, la participació de la Generalitat és "irrellevant".

La CUP acusa el Govern d'"autonomista" i Artadi es defensa: "Si fóssim autonomistes el conseller Turull seria aquí i el president Puigdemont a Palau"

A la CUP tampoc li ha agradat el discurs d'Elsa Artadi. "Vostès fan un discurs autonòmic i autonomista", ha considerat en la seva intervenció el cap de files cupaire, Carles Riera. A més, li ha preguntat si el diàleg amb el govern espanyol implicarà "renunciar" al "mandat" de l'1 d'octubre i el 27 d'octubre. Per a Riera, no es pot fer la independència, tampoc, si no es fa prevaldre la sobirania del Parlament davant les decisions del Tribunal Constitucional i per això ha instat els grups independentistes majoritaris a donar suport a la seva moció per ratificar la declaració de ruptura del 9-N.

Al seu torn, Artadi s'ha defensat i ha criticat que els cupaires acusin l'executiu de ser "autonomista". "Si ho fóssim el conseller Turull seria aquí i el president Puigdemont a Palau", ha sentenciat.

La portaveu, però, també ha fet autocrítica: "Estic d'acord amb la consellera Clara Ponsatí, no tot s'ha fet bé, no ho hem assolit tot, però l'1 d'octubre va ser un pas endavant que ens acosta més a la independència".

"Totes les forces polítiques estem fent un debat intern sobre què va passar i com hem d'encarar ara el moviment. Cap de nosaltres té la veritat absoluta però és important que fem el camí junts", ha expressat Artadi. "Hem de trobar noves finestres d'oportunitat per avançar", ha retirat la consellera, tal com va fer ahir en la roda de premsa posterior al Consell Executiu.

JxCat també ha retret a la CUP que els acusi d'"autonomistes", ja que no veu què més s'ha de "demostrar" tenint líders a la presó i a l'exili. "No es pot posar en dubte el nostre compromís amb la independència", ha afirmat el portaveu de la comissió, Marc Solsona. "Entre nosaltres no ens hauríem de posar etiquetes", ha afegit.

Per la seva banda, Sergi Sabrià (ERC) ha fixat com a prioritat la fi de la repressió amb la llibertat dels presos i els exiliats i també ampliar les bases independentistes a través de les polítiques socials. Josep Maria Jové, que també ha intervingut en nom d'ERC, ha demanat fer de la cultura del "pacte" el principi que regeixi les relacions en el si del govern de coalició amb JxCat.

Enganxada amb Ciutadans

El diàleg més tens, però, ha estat amb Ciutadans. El portaveu Carrizosa ha començat el seu discurs retreien a Artadi que no el saluda al Parlament i ha ironitzat sobre la seva denúncia de la repressió: "No ens uneixen llaços d'amistat, ens uneixen llaços grocs. Els que vostè va deixant pel Parlament, jo els retiro", ha dit el de Ciutadans. Carrizosa ha seguit acusant Artadi de tenir un doble discurs: denunciar els efectes del 155 i, alhora, "col·laborar" de forma diligent amb el govern espanyol durant la intervenció de l'autogovern.

Artadi, en la seva rèplica, ha desmentit aquest extrem i ha assegurat que quan era directora general interdepartamental no va tenir cap contacte amb el secretari d'administracions territorials i responsable de 155, Roberto Bermúdez de Castro. També s'ha mostrat sorpresa que l'exdelegat del govern espanyol Enric Millo parlés d'ella amb Xavier Garcia Albiol -tal com ha explicat el líder del PP en la seva intervenció-, quan no s'ha trobat "mai" amb ell. De la mateixa manera que Ciutadans, els populars també han dit que Artadi havia ajudat a La Moncloa durant la intervenció de l'autogovern.

El punt més crític, però, ha estat quan Artadi s'ha referit a la violència. La consellera de la Presidència ha condemnat tot tipus d'agressions, tal com li havia demanat Ciutadans, però ha exigit a Carrizosa que faci el mateix. "Jo no soc en manifestacions on es diu 'Puigdemont a prisión' o 'Mas a la cambra de gas', ni tampoc en concentracions on es fan salutacions feixistes. Estaria bé que tot això, vostès ho condemnessin. No és llibertat d'expressió. I, curiosament, sempre apareixen en els mateixes entorns", ha dit Artadi, tot i que també ha matisat que no és el partit d'Inés Arrimadas qui promou aquestes crides. "Ser unionista és legítim i respectable, tant com ser independentista, però li demano que no deshumanitzin [l'adversari polític] i no el persegueixin policialment", ha afegit la portaveu de l'executiu.

Carrizosa ha contestat que Ciutadans condemna les actuacions de "tota l'extrema dreta" i "tots els totalitarismes i actitud violenta".

Artadi demana que es derogui la llei que limita la capacitat dels ajuntaments (LRSAL) i anuncia un nou pla d'inversió per al món local

Una de les novetats que incorpora el departament de Presidència són les competències en administració local. En l'anterior legislatura, aquest àmbit va ser gestionat des de la conselleria de Governació de Meritxell Borràs, a qui Artadi ha agraït, juntament amb l'exvicepresident Oriol Junqueras, la reducció del deute de la Generalitat amb les corporacions locals. Ha dit que al principi del 2017 el deute era de 518 milions d'euros i que a finals d'any s'havia reduït a 122,7 milions d'euros. El passiu ha continuat disminuint enguany, segons les dades d'Artadi, fins a 94 milions a aquest abril. La consellera s'ha compromès a seguir amb la mateixa dinàmica aquesta legislatura.

Alhora, ha reclamat al govern espanyol de Pedro Sánchez que sigui coherent i derogui la llei que limita l'autonomia local (LRSAL), que tant va criticar el PSOE des de l'oposició quan el PP va impulsar-la.

D'altra banda, Artadi ha fixat com a prioritat potenciar el Consell de Governs Locals –un òrgan que reuneix les corporacions locals de tot Catalunya–. Per millorar la interlocució amb la Generalitat, la consellera ha dit que "reforçarà" aquesta institució. La portaveu del Govern ha lamentat que en els últims mesos l'Estat hagi mantingut una actitud de "vigilància" cap als ajuntaments quan hauria d'haver estat de "confiança".

Artadi s'ha compromès a mantenir una relació estreta, també, amb l'Ajuntament de Barcelona, tot i que ha admès que no es pot oblidar el territori i els municipis petits –que són majoria– al país. És per això que ha dit que ampliarà el suport econòmic a aquestes entitats a través del Fons Local de Cooperació per ajudar a la sostenibilitat dels seus serveis públics.

La consellera ha anunciat, de fet, un nou pla d'inversions locals per millorar la "cohesió territorial" i ha demanat la col·laboració de les diputacions i els consellers comarcals per fixar-ne les prioritats.

Pel que fa a la Vall d'Aran, Artadi ha remarcat el seu caràcter de nació i ha dit que el Govern treballarà per desenvolupar la llei de l'Aran del 2015.

Clàusules d'igualtat de gènere per concedir licitacions públiques i subvencions

Artadi també haurà de pilotar les polítiques de gènere del nou Govern. Així, s'ha compromès a impulsar la perspectiva de gènere en tots els departaments i erradicar la violència masclista a través d'un treball interdepartamental i amb el suport de l'Institut Català de les Dones. La consellera s'ha mostrat indignada pels darrers casos de violència sexual (fins i tot entre menors) i la decisió de la justícia de deixar en llibertat provisional tots els membres de la Manada condemnats que van violar en grup una noia.

En el marc de l'administració, Artadi ha explicat que aviat s'aprovaran clàusules d'igualtat de gènere per incloure en les licitacions i contractacions públiques, així com també en les convocatòries de subvencions (també en les subvencions a mitjans de comunicació). La CUP, però, en el seu torn d'intervenció li ha retret que no hagi concretat més aquest punt.

La consellera ha remarcat que el Govern ha "millorat molt" en paritat respecte la passada legislatura, ja que hi ha sis dones conselleres de tretze titulars del departament i set secretàries generals enfront de sis.

Artadi defensa el model de mitjans públics i el PP i Ciutadans li retreuen "manca de pluralitat"

Pel que fa als mitjans públics, Artadi ha destacat les bones dades de la ràdio en català i també de les televisions –tot i que està disminuint el consum en llengua catalana per la diversitat de canals–. Ha denunciat, però, una campanya d'"intoxicació" que ha posat en el punt de mira els professionals, que -ha assegurat- que han patit tant com l'escola catalana o els Mossos d'Esquadra durant el 155.

Per combatre la situació i la manca de recursos, Artadi s'ha compromès a impulsar l'aprovació i signatura del Pacte Nacional de l'Audiovisual. També ha dit que s'ha d'aprovar un nou contracte programa que va quedar encallat la legislatura passada per la nova manera de l'Agència Tributària espanyola de calcular l'IVA, que va deixar els mitjans públics en una situació financera crítica.

Ara bé, tan Ciutadans com el PP no s'han mostrat satisfets amb els mitjans públics. El portaveu de Cs, Carlso Carrizosa, ha negat -malgrat les dades- la pluralitat dels mitjans públics citant diverses queixes de la Junta Electoral Central en la cobertura de la campanya electoral. Al seu torn, el popular Xavier Garcia Albiol, ha demanat a Artadi "rigor" i si "s'estava quedant amb ell". "TV3 és només la televisió dels sobiranistes", ha assegurat el líder del PP al Parlament.

El PSC, tot i que en un to més cordial, també ha demanat al Govern que "reflexioni". "Si hi ha crítiques continuades d'una part de la societat, és que s'ha d'estudiar", ha considerat Pedret.

Tasca del Gabinet Jurídic

Tot i que no és habitual en aquestes compareixences, Artadi s'ha referit a la tasca que té per davant el Gabinet Jurídic de la Generalitat, el director del qual, Francesc Esteve, també estava present a la compareixença. La consellera ha assegurat que té per davant un treball "ingent" per defensar als tribunals el Govern, en diversos plets amb l'executiu espanyol en recursos d'inconstitucionalitat –com el de l'article 155– i conflictes de competència.

Altres prioritats: l'esport com a forma d'internacionalització i reforma horària

Per acabar, Artadi també ha dit que una de les prioritats del Govern és implementar la reforma horària i potenciar una vida saludable dels ciutadans a través de la secretaria general de l'Esport, amb Gerard Figueras al capdavant. Un dels reptes també és impulsar les relacions esportives com a element d'"internacionalització i projecte exterior" de Catalunya.