L'Audiència Nacional revisarà dimecres la situació de quatre dels set membres dels CDR empresonats

Tots els advocats n'han demanat la llibertat provisional i aquesta serà la primera vista

L'Audiència Nacional revisarà dimecres els recursos contra la presó provisional de quatre dels set membres dels CDR detinguts el 23 de setembre i que estan en presó preventiva per un delicte de terrorisme, entre els quals Ferran Jolis, un dels dos arrestats que no va poder tenir un advocat de confiança fins molts dies després de la detenció i que va accedir a declarar davant l'Audiència Nacional.

La secció segona estudiarà el seu recurs i els de Guillem Xavier Duch, Eduardo Garzón i Xavier Buigas. La vista es farà amb els advocats dels empresonats, que no seran traslladats a l'Audiència Nacional, i és la primera per resoldre els recursos de les defenses que han demanat l'excarceració de tots set. La previsió és que la situació dels altres tres empresonats es revisi els pròxims dies.

Segons fonts consultades per l'agència Efe, la Fiscalia –que va demanar la presó preventiva en tots els casos– també s'oposa a la sortida en llibertat provisional dels arrestats, dos dels quals continuen en règim d'aïllament, segons van apuntar els advocats d'Alerta Solidària, que denuncien que Jolis i Jordi Ros –l'altre arrestat que no va poder comptar amb un advocat de confiança i que també va declarar a l'Audiència Nacional– van comparèixer sota coaccions.

El sumari dels CDR apunta que els detinguts es van plantejar ocupar el Parlament en connivència amb Presidència

Segons la transcripció de la seva declaració davant la Guàrdia Civil que consta al sumari del cas, i al qual ha tingut accés l'ARA, Jolis va admetre que hi havia un pla per ocupar el Parlament el dia de la sentència, tot i que ja davant el jutge de l'Audiència Nacional hauria assegurat que finalment es va descartar. La Guàrdia Civil considera que Garzón era el cap del grup, atribueix a Jolis la coordinació de la infraestructura de comunicacions i a Ros la suposada preparació de termita. 

El sumari del cas CDR apunta a l'existència d'un segon grup d'"agents dorments"

Més continguts de