Budó avala els contactes Sánchez-Aragonès per a la investidura, però demana al president espanyol que truqui a Torra

BarcelonaContactes entre Pere Aragonès i Pedro Sánchez, però com a líders d'ERC i del PSOE. D'aquesta manera ha definit les converses que tenen el vicepresident de l'executiu i el president en funcions espanyol la portaveu del Govern, Meritxell Budó, que ha mantingut que no hi ha un canal de comunicació obert entre la Generalitat i la Moncloa. El mateix vicepresident Aragonès ha explicat exactament el mateix en una entrevista a Catalunya Ràdio. En la roda de premsa després del consell executiu, Budó ha avalat els contactes en el marc de la negociació per a la investidura, amb Aragonès com a coordinador nacional dels republicans i Sánchez com a secretari general dels socialistes. Això sí, ha tornat a instar el president espanyol en funcions a trucar el president de la Generalitat, Quim Torra, i a reconèixer-lo com a "representant legítim" del govern de Catalunya.

Després de diverses trucades del cap de l'executiu a l'inquilí de la Moncloa sense èxit, Budó ha opinat que ara li toca a Sánchez moure fitxa. En aquest sentit, s'ha adherit a les condicions que ahir la cap de llista al Congrés, Laura Borràs, va posar sobre la taula per passar del no a l'abstenció. Borràs va dir que el PSOE havia de reconèixer Torra i també la presó i l'exili com a interlocutors de la negociació, a més d'apostar per un "mediador internacional".

La portaveu no s'ha mullat sobre si aquesta figura del relator -que va provocar l'any passat el trencament de les relacions- ha de ser de dins el país o de fora, però sí que ha opinat que per a l'executiu la Declaració de Pedralbes és un "bon punt de partida" per "anar endavant".

D'altra banda, sobre una trobada entre governs, Budó ha apostat per situar una eventual reunió entre els dos executius després de la investidura, ja que considera que seria "estrany" que després de mesos sense diàleg ara sí que es produís. "Fins que no hi hagi un nou govern creiem que no es podrà produir", ha dit la portaveu Budó. En aquest sentit, ha discrepat de l'article que Pere Aragonès de diumenge, en què va condicionar la seva abstenció al Congrés, entre altres coses, a una reunió entre executius que plantejava que podria arribar abans que es formi govern a Espanya com a senyal de compromís amb el diàleg entre les dues institucions. Una condició que aquest dimarts el mateix Gabriel Rufián (ERC) ha relativitzat dient que l'important és que aquesta reunió es produeixi encara que sigui després de la investidura.

"No hem consensuat una posició única i conjunta", ha admès la portaveu del Govern, que s'ha esforçat en separar el posicionament de l'executiu del que diuen els partits, malgrat que parlin en nom d'ell, ja que també ha assegurat que "hi tenen tot el dret". "No estem molestos", ha afirmat.

En el flanc intern, Budó també ha confirmat que el president de la Generalitat té la intenció de convocar la taula de partits catalans a principis de desembre, a la qual, ha dit, estan convocats tots els grups polítics. Segons ha publicat La Vanguardia, aquesta trobada seria el 5 de desembre a la tarda, tot i que l'executiu no ha donat per tancada la data.

El Govern activa "l'ofensiva jurídica" contra el decret digital

El dia que engegava la campanya electoral de les eleccions del 10 de novembre, el president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, va sorprendre amb l'anunci d'un decret per aturar l'anomenada república digital: va afirmar que no hi hauria independència "ni offline ni online". Més tard, al conèixer la lletra petita de la mesura, també va transcendir que el decret donava la potestat al govern espanyol d'intervenir els servidors d'internet sense ordre judicial en cas de problemes d'ordre públic. Aquest dimarts el Govern ha activat l'"ofensiva jurídica" contra el decret del govern espanyol, que està previst que es convalidi aquest dimecres en la reunió de la Diputació Permanent del Congrés de Diputats. Budó ha anunciat que l'executiu ha demanat al Consell de Garanties Estatutàries l'informe preceptiu per poder presentar un recurs d'inconstitucionalitat.

Tal com va explicar l'ARA, Podem estava en converses amb el PSOE per tal de rebaixar-lo o retirar-lo, però la Moncloa manté la mesura i està, ara per ara, a l'ordre del dia de la sessió. En aquest sentit, pot ser la primera vegada després del pacte de coalició que Podem voti diferent que els socialistes, ja que quan es va fer públic aquest decret van mostrar-s'hi contraris. Ara per ara, però, fonts de la formació lila a Madrid no confirmen quin serà el sentit del vot dels de Pablo Iglesias -informa Laia Forés.

En aquest punt, fonts del departament de Polítiques Digitals expliquen que han decidit "passar a l'ofensiva", després que no hagin fructificat les converses discretes amb els comuns. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va assegurar divendres passat a RAC1 que treballaven perquè la tramitació no tirés endavant -si no es convalida, el decret llei cau després d'un mes- i que mantenia que es tractava d'una mesura lesiva pels drets fonamentals.

La llei del canvi climàtic s'adapta a la sentència del TC

D'altra banda, aquest dimarts el Govern també ha aprovat el decret llei de mesures urgents per a l'emergència climàtica, a proposta de departament d'Empresa i la consellera Àngels Chacón. L'objectiu és que s'eliminin les barreres administratives per a la implantació de l'energia eòlica i fotovoltaica a Catalunya -segons ha explicat l'executiu-. Chacón també ha explicat que es modifica la llei d'urbanisme per facilitar la instal·lació de sistemes d'autoproducció i d'eficiència energètica en l'àmbit urbà, a més de recuperar els articles de la llei catalana contra el canvi climàtic derogats pel Tribunal Constitucional.

Per tal que passin, aquest cop sí, el filtre de l'alt tribunal, l'executiu en modifica el redactat d'acord amb la sentència del TC. Entre altres coses, es fixa la neutralitat d'emissions de CO2 per a l'horitzó 2050, l'electrificació dels ports de la Generalitat o la limitació del fracking. També es prohibeix l'ús del carbó i el coc de petroli en estufes i calderes de nova instal·lació. Finalment, s'afegeix un precepte que habilita l'Agència Catalana de l'Aigua per actuar en aquelles parts del territori català que són a la conca de l'Ebre i del Xúquer i que depenen de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre per poder actuar davant "emergències" i també de "manera ordinària".