CONSULTA

El Govern destinarà els recursos que calgui perquè "ningú pugui qüestionar mai el resultat" de la consulta

Ortega subratlla que la partida dependrà de la col·laboració de l'Estat

La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, ha garantit que la Generalitat no escatimarà recursos perquè la consulta "es desenvolupi amb la màxima participació, amb rigor, transparència i seguretat, perquè ningú pugui qüestionar-ne mai el resultat". En la seva compareixença al Parlament per explicar el pressupost del departament de Governació, ha apuntat que la partida que hi destinarà el Govern dependrà del grau de col·laboració de l'Estat, però, en qualsevol cas, és "ampliable fins on sigui necessari per tal d'assegurar el bon funcionament d'una consulta amb totes les garanties". Ortega ha apostat per superar els estàndards internacionals en aquest tipus de processos. Ortega ha explicat que ella mateixa està supervisant directament la feina que fa el seu departament per preparar la consulta. "Assumeixo amb rigor i responsabilitat el fet de fer possible la consulta i complir amb el compromís democràtic que hem assumit amb els ciutadans", ha indicat.

En aquest sentit, el Govern ha reforçat l'àrea de processos electorals i consultes populars i preveu una partida de 5 MEUR per a la realització de la consulta, una partida ampliable, ha dit Ortega, "fins on sigui necessari" per tal de garantir que el procés es dugui a terme amb rigor. Ara bé, ha remarcat que aquesta quantitat ara mateix està "envoltada d'incertesa" perquè depèn també del grau de col·laboració de l'Estat. El Govern estima que el cost de la consulta estaria al voltant dels 15 milions.

El Govern estudia la viabilitat i seguretat d'un sistema que permeti votar a Catalunya i també a l'estranger, i també la possibilitat de formes de participació com podria ser el vot telemàtic. En tot cas, la consulta ha de ser "impecable des del punt de vista organitzatiu", ha defensat Ortega, que ha apostat fins i tot perquè "superi els estàndards internacionals en aquest tipus de processos".

Mobilitat d'interins i paga extra

Pel que fa als treballadors de la Generalitat, la vicepresidenta del Govern ha assegurat que totes les mesures que s'han pres han servit per no prendre decisions "més traumàtiques", que significarien la pèrdua de llocs de treball. Pel que fa a la supressió d'una paga, Ortega ha indicat que caldrà estar "amatents" per veure com es concreta l'anunci del govern espanyol de cedir l'impost de dipòsits bancaris a les comunitats el 2014, a més d'una hipotètica compensació per al 2013. "Si alguna cosa he après amb el govern espanyol és que fins que no és al sac i ben lligat no podem donar cap certesa, però no dubtin de la feina i de la lluita del Govern perquè això sigui així", ha indicat la vicepresidenta, i ha recordat que la Generalitat destinaria aquests recursos a retornar la paga als funcionaris.

Sobre els interins en concret, ha reconegut que es mantindrà la mesura de reduir la jornada i sou dels que treballen en oficines, però ha afegit que el pressupost preveu l'habilitació per modificar aquesta mesura sempre que ho permetin els requeriments de compliment de l'objectiu de dèficit. La vicepresidenta ha aprofitat per anunciar en aquest punt un proper acord de govern perquè els interins puguin canviar de lloc de treball, és a dir, que puguin presentar-se a places vacants que no hagin pogut ser cobertes per funcionaris de carrera, ja sigui en el seu departament o en altres.

Fons de Cooperació Local igual que el del 2012

En l'apartat del món local, Ortega ha avançat que tindrà preparat un esborrany de l'avantprojecte de llei d'hisendes locals que fixi un sistema de finançament suficient per als ens locals. Mentrestant, ha remarcat que després de l'excepcionalitat del 2013, en què es van patir restriccions pressupostàries, el Fons de Cooperació Local recuperarà la seva formulació ordinària i una dotació igual a la del 2012.

Sobre el PUOSC, ha recordat que el programa del 2013-2016 incorpora una nova línia per a despeses de manteniment, de conservació i reparació d'inversions ja realitzades. També ha remarcat que el Govern ha hagut de fer front a una factura de 60 MEUR d'obres autoritzades i realitzades però que encara no havien sigut pressupostades. El 2013 acabarà, ha dit, sense cap obra iniciada sense la seva partida pressupostària consignada.

Crítiques de l'oposició per la supressió d'una paga i la partida de la consulta

Tots els grups de l'oposició han carregat contra la supressió d'una paga dels treballadors públics. Jaume Collboni, del PSC, ha lamentat que aquests pressupostos "consolidin el maltractament de la funció pública catalana". "En quina filosofia política es pot vincular un impost concret a un dret dels treballadors públics? Encara no ho hem entès", s'ha queixat. Pel que fa a la consulta, Collboni ha dubtat de la "sinceritat" de la partida de 5 MEUR tenint en compte declaracions del líder d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, que posa en dubte que es pugui celebrar el 2014. El PSC, però, no ha presentat una esmena de supressió d'aquest apartat.

El diputat del PPC Pere Calbó s'ha queixat que el Govern mantingui la reducció de jornada i sou als interins durant tot el 2014, quan el compromís inicial era retirar-la l'1 d'abril. "No es pot dir que no estiguin adoptant noves mesures", ha lamentat. Calbó s'ha queixat que Ortega hagi parlat de "deslleialtats" de l'Estat quan és el govern espanyol el que garanteix el pagament de les factures de la Generalitat. Sobre la consulta, ha criticat que Ortega hagi presentat el pressupost sense cap alegria i només l'hagi tinguda en parlar de la consulta. S'ha queixat que el Govern tingui "barra lliure" en aquest capítol i li ha demanat que concreti quant costarà exactament.

També ha criticat la supressió d'una paga Marc Vidal (ICV-EUiA), que ha lamentat que CiU "s'acarnissi amb els treballadors públics gastant menys en els salaris que depenen del Govern perquè no tenen el valor de buscar els ingressos tocant les butxaques dels que segueixen tenint grans beneficis o estafant la hisenda pública cada dia". "Tothom té els amics que té i es deu al que es deu", ha constatat. Vidal s'ha queixat que el Govern faci dependre aquesta paga del 'Madrid ens roba', i ha reclamat que el conseller d'Economia "pensi en altres butxaques a l'hora de fer quadrar els números".

La diputada de C's Carina Mejías ha lamentat que Catalunya tingui urnes però no beques menjador, no pagui els medicaments i mantingui el deute amb el món local. Mejías també ha dit que no entén per què una paga dels funcionaris s'ha de fer dependre d'un impost que no ha existit mai a Catalunya i que "no té res a veure amb la funció pública". "No sé quina és la raó que justifica fer els funcionaris ostatges d'una negociació política, és una actitud mesquina", ha opinat. Però encara s'ha mostrat més crítica amb la consulta. "Vostè parla de deslleialtats. Si subvertir l'ordre constitucional no és una deslleialtat, si saltar-se les lleis no és una deslleialtat, si incomplir la Constitució i arrogar-se competències que no es tenen no és una deslleialtat, no sé què entenen per deslleialtat", ha conclòs.

Des de la CUP, Isabel Vallet s'ha preguntat com pot ser que el Govern "aposti per desmantellar els serveis essencials" de la Generalitat amb les retallades als funcionaris si el que pretén és construir estructures d'estat. "Com és que parlen d'austeritat i l'apliquen sempre contra els mateixos? L'austeritat no és retallar en personal o en sous, sinó en despeses supèrflues", ha etzibat. Sobre la consulta, Vallet ha indicat que la CUP està d'acord amb la partida sempre que no serveixi de cortina de fum d'uns pressupostos "antisocials i privatitzadors".

ERC i CiU: la consulta com a solució

CiU i ERC han coincidit a l'hora de defensar que precisament la consulta és la solució per no haver de retallar pagues als funcionaris ni mantenir deutes amb el món local. "Volem que hi hagi urnes perquè pensem que és una manera que hi hagi més beques menjador, més treballadors públics i més recursos per al món municipal", ha defensat Mercè Jou, de CiU.

Sergi Sabrià, diputat d'ERC, ha indicat que la consulta ha de permetre a mitjà termini "corregir la resposta" que falta en el Govern envers el món local i els treballadors públics.

Ortega: "Amb el deute de l'Estat pagaríem 17 anys la paga extra dels funcionaris"

En la seva segona intervenció, Ortega ha replicat al diputat del PPC que amb el deute de l'Estat a Catalunya, que ha xifrat en uns 8.500 MEUR, es podria pagar 17 anys la paga extra dels funcionaris. La vicepresidenta ha recordat insistentment a Calbó que el FLA són recursos que primer aporten els catalans i que ara l'Estat presta amb interessos.

Ortega també ha respost a ICV-EUiA que el Govern no ha tingut el "valor" de fer acomiadaments, i és per això que ha retallat una paga. Ha indicat que alguna gent li recomanava que el primer any fes fora un cert nombre de funcionaris i així acabés amb el problema en un sol any, però ha preferit optar per mesures "doloroses per a tots" però que salven llocs de treball.

Més continguts de