Cent primers dies i Roosevelt observant
BarcelonaHi pots trobar qualsevol persona. Hi ha pijos, hippies, hipsters, xancletistes, espardenyes reixades, sabates de taló, americanes, escots d’estiu etern, abrics, gent del futur, del passat, del no temps, persones que fan pinta de guanyar-se bé la vida i d’altres que porten el no res i la tristesa a la cara. Grans, joves, homes, dones, nens. Sí, i també qui s’assembla a Franklin Delano Roosevelt. Sí, el president que va injectar l’antidepressiu econòmic i social als EUA moribunds des del Crac del 29. Les decisions les va prendre en els 100 primers dies de govern. Els 100 primers dies són el Sant Grial, el microfilm que pot capgirar el planeta. La impressió dels 100 primers dies pot determinar el futur. Per això, Ada Colau reuneix alcaldes “del canvi” de tot l’Estat a l’Estació del Nord... ja porten quasi 100 dies de governs locals. I des la mare que dóna el pit al nen davant de tothom fins a Roosevelt des del cel volen saber què han fet. Així, què heu fet?
A veure, Manuela Carmena, a Madrid, què ha fet. Nous projectes per donar feina, aturar desnonaments... Moltes coses. I anuncia que ha de marxar, li sap greu, però casa a Madrid una parella. Aplaudiments de solidaritat treballadora nupcial. Ara anem a mig camí: Saragossa. Alcalde Pedro Santisteve, què ha fet? Treballar amb consensos. Estan acabant amb els privilegis. S’han abaixat el sou... Aplaudiments d’esperança. Ràpid cap al sud. Cadis: José María González. Buf! Tenen un 42% de taxa d’atur. Bastoneja els deutes que els ha deixat el PP. Aposta per l’habitatge, la sanitat pública, el treball i... la poesia. Així acaba: “Quan la tristesa és un mandat, l’alegria col·lectiva és una forma preciosa de desobeir”. Aplaudiments de vers lliure. Ràpid al nord. Navarra: Joseba Asiron. Han reduït un 18% el cost del govern local. Pacte contra la pobresa, a favor de l’habitatge, supressió de sous vergonyosos... Aplaudiments d’il·lusió.
Girem a l’esquerra. Cap al nord-oest. Xulio Ferreiro, la Corunya. Fora subvencions pels braus. Aplaudiments de capa desfermada. Més: aturar privatitzacions, participació ciutadana real... Ara el veí. Santiago de Compostel·la: Martiño Noriega. Parla en català, castellà, gallec. També moltes mesures perquè siguin “primer les persones”, però per parlar en català ja s’ha guanyat el públic de ple. Aplaudiments de llengües cooficials. Sí, som a tocar. Badalona: Dolors Sabater. Doncs... Amb una cosa ja està tot dit: “Hem derrotat el PP de García Albiol”. La gent embogeix. Sí, més coses, però va assenyalant, es va aproximant: “La Mediterrània avui ens ensenya la part més crua de la fallida del món econòmico-polític”. I diu que acabaran amb aquest món que permet aquesta crisi humanitària. Aplaudiments ones mar crispada. I ja som a casa: Ada Colau. El resum és “lluitar contra la desigualtat és la nostra prioritat”. I dispara al cel: Barcelona coordinadora d’una xarxa de ciutats refugi per a tots els refugiats. Dóna la benvinguda als refugiats. I llegeix cartes de barcelonins que s’ofereixen per allotjar-los, donar-los menjar, diners, joguines, temps...
Només queda recordar que Roosevelt va ser el president del canvi econòmic i social, però també el que va dur els Estats Units a la Segona Guerra Mundial i va salvar Europa del nazisme.
