Cinc experts integraran la Sindicatura Electoral

Juristes i politòlegs faran d’àrbitres de la votació

La Junta Electoral deixarà de fer el paper d’àrbitre que la llei espanyola li reserva en tots els processos electorals a Catalunya. Com era de preveure, JxSí i la CUP inclouran en la llei del referèndum la creació de la Sindicatura Electoral, amb atribucions idèntiques a la de la Junta, però nomenada íntegrament pels grups del Parlament. Seran cinc experts en processos electorals (juristes o politòlegs) els que integraran aquest òrgan “responsable de garantir la transparència i l’objectivitat del procés electoral i l’exercici efectiu dels drets electorals”.

S’encarregaran de resoldre les reclamacions vinculades al referèndum, vetllaran per la “imparcialitat i el pluralisme” dels mitjans de comunicació, sancionaran les persones que contravinguin a la normativa, acreditaran els observadors internacionals i, el més important, es responsabilitzaran de l’escrutini general i de certificar els resultats oficials de l’1-O. Jeràrquicament, per sota de la Sindicatura hi haurà les sindicatures de demarcació, integrades per tres experts. En tots els casos es preveu que hi hagi una majoria de juristes.

La diferència principal respecte a l’actual Junta Electoral és la composició. Vuit magistrats del Tribunal Suprem són els màxims responsables dels processos electorals a Espanya, i comparteixen protagonisme amb cinc catedràtics de dret o de ciències polítiques i de sociologia. De fet, també hi ha una gran diferència amb la Sindicatura Electoral que ERC, CiU i ICV-EUiA havien pactat l’any 2015 -i que mai va obtenir els 90 diputats necessaris per ser aprovada-. Aleshores es plantejava que hi hagués sis membres a la Sindicatura, tres dels quals haurien de ser forçosament magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i tres llocs més es reservaven als experts. L’oposició de l’Estat feia impensable ara recórrer al TSJC per garantir el bon funcionament d’un procés que el mateix tribunal està investigant.

La majoria qualificada per aprovar la llei electoral catalana exigeix que dues terceres parts dels diputats (90) hi donin suport. Els lletrats del Parlament han remarcat en diferents ocasions que, encara que s’aprovi només la part que regula l’administració electoral, les majories han de ser les mateixes. JxSí i la CUP no hi arribaran i s’hauran de conformar a aprovar-la per majoria absoluta (71, o 72 si Germà Gordó els hi fa costat).

Els partits de l’oposició ja han anat advertint en els últims dies que el Govern no té la majoria necessària per crear una llei electoral catalana. Fonts sobiranistes reconeixen que aquesta qüestió comportarà tensions al Parlament, però que les crítiques seran similars a les que arribin per la resta d’articles de la llei.

La Sindicatura Electoral serà el màxim òrgan de control i tots els càrrecs públics estaran obligats a acceptar les seves decisions. “Totes les autoritats públiques, en l’àmbit de les seves respectives competències, tenen el deure de col·laborar amb la Sindicatura Electoral de Catalunya per al correcte compliment de les seves funcions”, s’explica en la llei del referèndum.

Sense sancions

Una altra de les novetats que inclourà la llei del referèndum serà el sorteig de les meses electorals. La previsible manca de col·laboració d’alguns alcaldes provoca que JxSí i la CUP encomanin aquesta tasca al Govern. D’aquesta manera, no només se centralitzaran tots els sortejos amb el cens que determini la Generalitat, sinó que s’evitarà que els ajuntaments hagin de convocar un ple extraordinari per fer el sorteig de les meses, cosa que hauria implicat tant els regidors com el secretari municipal.

El que no canviarà serà la composició de les meses. Un president i dos vocals més sis suplents. Fonts parlamentàries asseguren que no se sancionarà ningú que no accepti l’encàrrec, malgrat que la llei obri una escletxa per fer-ho. Si ningú es presenta, els primers que vagin a votar ocuparan els llocs a la mesa.

Més continguts de