Illa obre la porta a accelerar la desescalada i escurçar les fases

Sánchez comunica als presidents que alguns territoris sortiran aviat de l'estat d'alarma

El govern espanyol prem l'accelerador de la desescalada. Després de setmanes enviant missatges de prudència, a la Moncloa li han vingut les presses. S'hi suma també el fet de no tenir una majoria clara per poder continuar prorrogant l'estat d'alarma, de moment prorrogat pels pèls fins al 7 de juny. A l'anunci ahir dissabte del president espanyol, Pedro Sánchez, del retorn de la Lliga el 8 de juny, així com de la reobertura al turisme estranger amb "garanties de seguretat" a partir de juliol, s'hi suma l'anunci del ministre de Sanitat, Salvador Illa, que ha obert aquest diumenge la porta escurçar les fases, les quals, d'acord amb el pla de desconfinament, està previst que durin un mínim de 14 dies, el període d'incubació del covid-19. També s'ha mostrat disposat a plantejar que a partir de la fase 3 també sigui possible moure's entre els territoris que ja hagin passat a aquesta fase, tal com demanen algunes comunitats autònomes.

"Ara mateix, en funció del pla de desescalada no està permesa la mobilitat entre fases fins que s'arribi a la nova normalitat. Veurem com evoluciona l'epidèmia i escoltarem els plantejaments de les comunitats autònomes en el marc de la cogovernança i en funció de les protestes que es facin", ha dit Illa durant la roda de premsa per valorar l'onzena conferència de presidents. En la mateixa direcció s'ha expressat pel que fa al canvi de fases. Ha recordat que el pla estableix 14 dies per fase, però ha dit que es mirarà si hi ha "opcions de modificació". "Tenim la voluntat d'aplicar l'estat d'alarma com menys temps millor", ha insistit.

L'acceleració de la desescalada permetria a la Moncloa no haver de seguir prorrogant tant de temps l'estat d'alarma. El govern espanyol continua sense confirmar si tornarà a demanar una pròrroga i es remet als indicadors epidemiològics, però insisteix que seria la millor garantia per culminar el procés i manté la crida al PP perquè surti del no. De fet, en la conferència de presidents d'aquest diumenge s'ha debatut si hi haurà pròrroga de l'estat d'alarma o no. Sánchez no ha sigut concloent, però sí que ha comunicat que moltes comunitats ja sortiran de la tutela d'aquesta mesura excepcional els pròxims dies, segons ha pogut saber l'agència Europa Press. Ara bé, segons les fonts consultades no s'han concretat dates.

Un calendari incert

Segons el calendari de la desescalada, els primers a arribar a la nova normalitat haurien de ser illes com Formentera i les Canàries de la Gomera, el Hierro i la Graciosa a partir del 15 de juny. Però les dates es podrien precipitar si no hi ha una nova pròrroga més enllà del 7 de juny. En aquest sentit, la SER ha avançat que el ministeri de Sanitat està estudiant retallar el temps per passar de fase de dues setmanes a una, cosa que permetria accelerar la desescalada, una camí que casaria amb el plantejament que ha fet Illa.

De tota manera, Sánchez ha comunicat la intenció que la majoria del territori espanyol hagi abandonat l'estat d'alarma a finals de juny i com a molt tard a principis de juliol, confirmant la idea que es vol mantenir el confinament a Barcelona i Madrid fins almenys el 5 de juliol tenint en compte que per a cada fase calen com mínim dues setmanes i tot just aquestes capitals entraran a la fase 1 demà dilluns. Amb tot, diferents comunitats ja han reclamat canviar el calendari i poder avançar en la llibertat de moviments entre territoris a la fase 2. Així ho ha fet el president de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, que ha reclamat també acabar amb l'estat d'alarma dues setmanes abans del previst. D'aquesta manera, la majoria de l'Estat ja seria fora un cop venci la pròrroga actual el 7 de juny.

De fet, la pròrroga actual de l'estat d'alarma ja preveu que un territori que hagi acabat la fase 3 es deslliuri automàticament d'aquesta mesura excepcional. El dubte, doncs, és si es podria avançar en el pla de desescalada tal com reclamen molts presidents autonòmics, sobretot del PP.

La reunió ha tornat a ser tensa. A més de Feijóo, el president d'Andalusia, Juanma Mareno, i el lehendakari basc, Íñigo Urkullu, han demanat a Sánchez que les reunions dels diumenges amb els presidents autonòmics siguin més profitoses. El president espanyol els ha garantit que a partir de juliol ja seran mensuals.

Espanya reobrirà les portes al turisme estranger al juliol

Pel que fa a les peticions dels presidents autonòmics, Torra ha traslladat a Sánchez el document amb 40 mesures econòmiques i socials per a la recuperació de Catalunya. La presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, ha demanat que ja puguin obrir al 40% de la seva capacitat els centres comercials, que no haurien d'obrir fins a la fase 3, així com la tornada esglaonada als llocs de treball en les oficines ja a partir d'ara. Cal tenir en compte que el govern espanyol només recomana el teletreball i que les empreses poden fer el que vulguin, un punt que Ayuso obvia.

La presidenta madrilenya també ha demanat que s'aixequin les franges horàries, sobretot per als nens, a causa de la calor d'aquests dies, i que s'ampliïn la resta. Considera que el "toc de queda" de les 11 h de la nit amb l'obertura de les terrasses ja no té cap sentit i alerta que amb les franges l'únic que es fa en ciutats densament poblades és "aglutinar" encara més les persones. Per acabar, ha demanat un pla conjunt entre comunitats per veure com es fa el retorn a les escoles.

Pla de reactivació del turisme

En la reunió, però, Sánchez ha incidit sobretot en la necessitat de rellançar el turisme aquest estiu i ha demanat a les comunitats que potenciïn el màxim possible el turisme intern perquè "tiri del carro" després que el president espanyol anunciés ahir dissabte que Espanya reobrirà les portes al turisme estranger a partir del juliol però en condicions de seguretat, sense aclarir quines seran. La ministra portaveu, María Jesús Montero, ha anunciat la convocatòria imminent d'un consell interterritorial de turisme per consensuar protocols de seguretat amb totes les comunitats.

En aquest cas, la Comunitat de Madrid ha demanat un pla específic per a l'aeroport de Barajas per garantir la seguretat als turistes i que s'aixequi ja la quarantena de 14 dies que s'exigeix a qui visiti l'Estat. De fet, només pot entrar al país qui tingui la ciutadania o residència habitual. Creu que això està fent un flac favor no només al turisme d'oci sinó també al de negocis.

El fons per a les comunitats, a partir de juliol

Sánchez també ha comunicat que el primer pagament del fons no reemborsable de 16.000 milions d'euros –la part sanitària– s'entregarà al juliol i que la resta s'abonarà en mesos alterns, és a dir, els mesos de setembre, novembre i desembre. De tota manera, encara no hi ha un criteri fixat de com repartir aquests diners a l'espera que s'acordi amb el ministeri d'Hisenda. El problema és que cada autonomia reclama criteris diferents. La Generalitat demana un quart d'aquests diners: 4.000 milions d'euros. En aquest sentit, el president espanyol ha fet una crida a "resoldre com més aviat millor" els criteris de repartiment per poder així fer les transferències també el més ràpid possible, segons han explicat fonts presents en la reunió. La ministra portaveu ha assenyalat que el repartiment no es debatrà amb les comunitats, sinó amb els partits al Congrés, i que s'atendran, sobretot, criteris poblacionals.