Publicitat
Publicitat

Avui és el primer dia després de més de trenta anys que Catalunya no té autonomia financera

La Generalitat cedeix totes les dades a Hisenda després de ser totalment intervinguda

Avui és el primer dia després de tres dècades que Catalunya no controla ni un bocí de les seves finances. El govern espanyol ha deixat la Generalitat en un carreró sense sortida. El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va executar ahir definitivament la seva ordre d’intervenció i la mantindrà “indefinidament”. Davant aquesta situació i malgrat que l’executiu català havia sostingut fins ahir que tenia prou tresoreria per fer front amb normalitat a tots els pagaments, el Govern ha decidit cedir i enviar tota la informació que Hisenda requereix. És a dir, que enviarà la llista de tots els pagaments que tenia previst fer (inclosos els salaris dels treballadors públics) amb els 4.500 milions d’euros pressupostats d’aquí a finals d’any i que ara ja no gestiona.

El Butlletí Oficial de l’Estat publica avui l’ordre ministerial que el mateix Montoro va enviar ahir al migdia al vicepresident i conseller d’Economia de la Generalitat, Oriol Junqueras, i que suposa la intervenció total de les finances catalanes. Amb aquesta ordre, Hisenda retira totalment la gestió de la caixa a la Generalitat i “agraeix per avançat la col·laboració” de Junqueras perquè li faciliti la informació i sigui l’Estat qui pugui pagar nòmines i proveïdors. Fins ahir, el govern català no es mostrava disposat a cedir aquestes dades perquè, assegurava, el recurs que havia presentat davant del Suprem comportava la suspensió de l’ordre d’Hisenda. La Generalitat, però, considera que el ministeri “s’ha saltat vint-i-cinc anys de jurisprudència” i reconeix ja que ha perdut l’autonomia financera. Tal com ha pogut saber l’ARA, cedirà tota la informació que Hisenda li demana. Montoro ahir estava convençut que així passaria, encara que presumia de tenir “fórmules” alternatives per garantir els pagaments, en part, gràcies al control dels bancs.

La interventora rectifica

De fet, ahir mateix Montoro -que va comparèixer al Congrés a petició pròpia per donar explicacions sobre la intervenció- va revelar que la interventora de la Generalitat els havia tornat a fer arribar tots els certificats que van fer esclatar aquest conflicte. La setmana passada el vicepresident Junqueras assegurava a Hisenda que no informaria més si gastava diners en el referèndum o no, una tasca que feia la interventora Rosa Vidal i que anava acompanyada d’una notificació signada per cada conselleria. Com que es va deixar d’enviar aquesta informació al·legant que era contrària a les noves lleis del referèndum, Montoro va anunciar les mesures de control financer -intervenció de facto - que ahir van entrar totalment en vigor.

Tot seguit, l’Estat sol·licitava a fiscalia que investigués la interventora per possibles irregularitats, i la convertia així en la primera funcionària assenyalada judicialment. Per això, i en veure que el Tribunal Suprem no suspenia la intervenció, dilluns Rosa Vidal va tornar a enviar els certificats. El primer el va enviar dilluns, i ahir mateix en va enviar un altre. Això sí, sense anar acompanyats de la signatura del vicepresident ni dels informes de cada conselleria. Per a Montoro, però, aquesta va ser la prova que els funcionaris estan espantats i que el Govern els posa contra les cordes.

L’estabilitat financera, en risc

Però que la interventora tornés a certificar que la Generalitat no ha pagat el referèndum amb tots els pagaments actualitzats fins a 18 de setembre no és suficient perquè Hisenda es replantegi la intervenció. Segons Montoro, ja no només cal garantir que la Generalitat no pagui el referèndum sinó que la situació política a Catalunya no posi en risc l’estabilitat financera del conjunt d’Espanya, i per garantir els serveis públics. “No mesurem els riscos en funció de l’estabilitat de Catalunya”, va argumentar ahir Montoro en una intervenció de prop de quatre hores en què només va fer servir la paraula intervenció per negar que aquestes iniciatives ho fossin.

Però la Generalitat sí que dona l’autonomia financera per suspesa i cedirà tota la informació perquè a partir d’avui mateix sigui l’Estat qui, per primer cop des de fa 30 anys, controli les seves finances.

Les claus

1. Per què es pot afirmar que la intervenció a les finances catalanes és total?

Perquè la Generalitat ja no disposa dels recursos financers que tenia previst gestionar d’aquí a finals d’any. Són uns 4.500 milions d’euros (1.400 milions d’aquest octubre a més del que queda fins al desembre) que li corresponen pel sistema de finançament i que a partir d’ara ja no gestiona directament.

2. Com ho gestionarà l’Estat?

A través d’un sistema de factures certificades similar al del fons de liquiditat autonòmic (FLA). La Generalitat notificarà quins pagaments vol fer i certificarà que no són pel referèndum. Aleshores serà Hisenda qui els faci directament amb els diners que corresponen als recursos de la Generalitat.

3. Quines altres mesures de control ha impulsat?

A més, Hisenda ha impedit que la Generalitat pugui endeutar-se més, és a dir, demanar cap crèdit, a través del control dels bancs. Ha sol·licitat a les entitats financeres que no permetin cap moviment bancari al Govern sense el seu permís i que si en detecten algun relacionat amb l’1-O ho notifiquin directament a Fiscalia. A més, també ha posat en el punt de mira entitats diverses com hospitals o instituts perquè les considera sospitoses de finançar el referèndum.

4. Per què la interventora ha tornat a certificar els pagaments setmanals?

Perquè el Tribunal Suprem no va suspendre el procediment de control a les finances catalanes com esperava el govern de la Generalitat i l’Estat havia sol·licitat a Hisenda que la investigués per possibles irregularitats, de manera que la deixava com la primera funcionària assenyalada judicialment. Per quedar protegida, torna a enviar els certificats però sense la signatura del Govern.

5. Per què Montoro manté la intervenció?

Argumenta que el risc ja no és que la Generalitat financi un referèndum il·legal sinó que la situació a Catalunya fa perillar l’estabilitat financera del conjunt de les administracions públiques i, per això, pot fer servir la llei d’estabilitat pressupostària i assumir el control de les finances.

21D

Més continguts de

21D
PUBLICITAT

Totes les dades, notícies i anàlisis per entendre la convocatòria electoral

Vés-hi
PUBLICITAT
PUBLICITAT