Depèn dels catalans

Durant anys el catalanisme ha somiat a veure la CEE primer i la UE després convertida en l'Europa dels Pobles. Una arcàdia feliç que, a més d'atansar-nos al benestar de nord enllà i corregir vicis de Madrid, ens integraria des del respecte i l'estima a la nostra identitat. El Comitè de les Regions, els Quatre Motors o la incidència en la posició espanyola ho havien de fer possible. Però, a poc a poc, una realitat agra s'ha imposat. Europa és una unió d'estats on imperen els interessos dels estats nació, on ben pocs cedeixen sobirania i que sovint només hi és per retallar. Mas, que juga la carta d'un europeisme encara vigent, torna de Brussel·les amb un missatge clar: el club dels 27 estats no en vol un de nou -temen que Espanya rodoli per l'abisme- tot i que la majoria, profundament democràtics, respectaran els catalans si el procés és impecable. Només cal mirar què han fet amb Kosovo, Escòcia o Montenegro. La UE no està per l'estat propi, i tampoc els Estats Units, França o Israel. Tot depèn dels catalans. Només dels catalans.