CRÒNICA

Una Diada tan especial que treu Rahola de TV3

A Madrid, la Diada arriba cada any amb dos dies de retard. És la primera amb presos polítics, i això es nota. En els discursos, en l’emoció, i també en els convidats

A Madrid, la Diada arriba cada any amb dos dies de retard. No perquè les imatges de les manifestacions massives que omplen els carrers de Barcelona o enllacen de punta a punta Catalunya no s’emetin a les televisions espanyoles, tot i que ho podria semblar per la reacció del president del govern de torn, sinó perquè la Generalitat celebra el seu acte institucional de la Diada a la capital espanyola quan els consellers i convidats que venen de Catalunya ja s’han recuperat de la festa. La d’aquest any és especial. És la primera amb presos polítics, i això es nota. En els discursos, en l’emoció, i també en els convidats. El delegat de la Generalitat a Madrid, Ferran Mascarell, restituït després de ser acomiadat pel 155, ha aconseguit una proesa: treure Pilar Rahola per un dia de TV3 perquè glossi l’Onze de Setembre.

Dirigeix el discurs a aquells ciutadans espanyols que no estan ancorats en posicions nostàlgiques del passat i són capaços d’entendre i de respectar les aspiracions democràtiques catalanes. Entre el públic són majoria: a l’acte s’hi accedeix per invitació, i hi ha poc espai perquè s’hi colin elements feixistes, com ha passat altres anys, gràcies a la seguretat pública i privada que acordona els jardins de la delegació on se celebra l’acte. Però Rahola lamenta que els catalans ens sentim “orfes de la massa crítica espanyola, de la seva progressia i dels seus mitjans de comunicació”, i assenyala “l’abisme insondable entre combatre l’independentisme català i fer-ho destruint la democràcia espanyola”. “Si vostès, els demòcrates espanyols, no hi són, a qui ens dirigim?” El discurs de Rahola té un to greu, i deixa els assistents amb una sensació agra al cos. Només dibuixa somriures quan fa menció als seus “dos marits”, un de basc i un d’andalús: “I tots bé”.

Li pren el relleu la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, màxima representació del Govern a l’acte, que subscriu el discurs de Rahola de dalt a baix. Artadi pren el relleu de l’empresonat Jordi Turull, per a qui té un record emocionat: “Porta 206 dies a la presó. I és un pres polític”. La consellera fa un retrat esfereïdor i real d’un any de repressió: dels escorcolls a mitjans de comunicació a la violència policial de l’1-O en el colofó de l’operació Copèrnic: “Les males llengües diuen que el nom és perquè Copèrnic era polonès”.

Davant d’això, admet la ingenuïtat amb què es va encarar l’1-O. “Som a Europa, al segle XXI, i Espanya no es podrà permetre les imatges de retirar urnes”, van pensar. Es van equivocar, i la història es va escriure a cops de porra i retrocedint en autogovern. En aquesta nova etapa, Artadi demana voluntat de diàleg i de negociació, però recorda: “El camí serà més llarg o més curt, però Catalunya serà allò que els catalans vulguin”.

Qui clou l’acte és Beth, que canta Lía, Hallelujah i versiona Llach : “Nous barrots sota forma de lleis. No és això, companys, no és això”.

Etiquetes

Més continguts de