ONZE DE SETEMBRE

La Diada: punt de partida de l’escalada de mobilitzacions

Els 440.000 inscrits per dimarts anticipen una tardor d’alt voltatge amb cinc dates clau al calendari

Imatge de la mobilització a Barcelona de la Diada del 2017, que va recórrer el passeig de Gràcia i Aragó. / MANOLO GARCIA

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha situat la mobilització al carrer com la clau de volta del Procés. Un cop constatat que “la independència no es fa als despatxos” -en paraules del cap de l’executiu-, la idea del president és que sigui la gent la que, a través de l’“autoorganització”, creï un “nou moment” per fer efectiu el dret a l’autodeterminació. En què consistirà això? De moment ni el president ni cap dirigent polític contesta aquesta pregunta i tampoc defineix quin és l’horitzó d’aquesta legislatura.

La Diada, però, marca un punt de partida respecte als pròxims mesos: és la primera cita abans d’una tardor farcida de dates encerclades en vermell que, d’una banda, serviran per recordar els fets de l’octubre de l’any passat i, de l’altra, per mesurar-ne les conseqüències polítiques, judicials i socials. Després de la manifestació convocada per l’ANC i Òmnium amb el lema Fem República per la Diada, la primera data important per a l’independentisme serà el 20 de setembre, en què es recordarà la protesta davant la seu d’Economia per l’operació policial contra el referèndum i per la qual la fiscalia va acusar de sedició els Jordis. Uns dies després arribarà la commemoració de l’1 d’octubre; i més endavant farà un any de l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart (el 16 d’octubre) i part del Govern (el 2 de novembre). El colofó, però, serà l’inici dels judici contra els líders independentistes empresonats -que es preveu a mitjans de novembre- i la sentència.

Es tracta, doncs, d’un calendari comprimit en què els partidaris de l’autodeterminació intensificaran les protestes al carrer per pressionar les institucions de l’Estat. Les mobilitzacions s’adaptaran a les reivindicacions de cada moment: és a dir, l’acció serà diferent per l’aniversari de l’1-O que per l’any dels empresonaments dels Jordis. Segons expliquen fonts sobiranistes, la mobilització es pot traduir en manifestacions, protestes descentralitzades al territori i fins i tot una aturada de país -sempre que els sindicats s’hi acabin avenint-. També n’hi haurà a l’exterior: una de les accions amb què treballa el sobiranisme civil per l’inici del judici és fer concentracions en altres països, davant de les ambaixades espanyoles, per denunciar la causa contra l’1-O. Fonts coneixedores posen d’exemple les mobilitzacions a l’estranger que es van fer als anys 70, a les acaballes del franquisme, per l’inici del consell de guerra de Burgos.

La “marxa” pels drets civils

Aquest seguit de mobilitzacions és el que Torra va anomenar “marxa pels drets civils, socials i nacionals” en la conferència del dia 4 al Teatre Nacional de Catalunya. La Diada serà el primer termòmetre per conèixer el grau de mobilització de l’independentisme després de la proclamació fallida de la república, el 155, i l’existència de presos polítics i els exiliats. Ara per ara és una incògnita la reacció que tindran els dos milions de votants que el 21 de desembre van optar per opcions independentistes davant la divisió estratègica entre JxCat, ERC i la CUP, i la promesa de la república no assolida en divuit mesos. Fins ara els inscrits eren menys que el 2017, però en les últimes hores l’ANC ha assegurat que s’ha igualat (aquest dilluns ja hi ha 440.000 inscrits) i que espera una manifestació “massiva”.

En tot cas, la de la Diada serà, probablement, la mobilització que tindrà un to més independentista, ja que hi ha la voluntat per part de JxCat i ERC d’aconseguir que en la resta d’accions també s’hi sentin cridats aquells que, sent contraris a la República Catalana, estan a favor del dret a decidir i que s’acabi la repressió. De fet, ja ho va assenyalar Torra en la seva conferència: “Proposo que siguem capaços de recuperar la dinàmica d’empoderament popular i democràtic que ens va portar a l’èxit del primer d’octubre, i sumar forces amb tots aquells que el 3 d’octubre van sortir al carrer en defensa dels drets i les llibertats civils i polítiques i contra la repressió”.

Ara bé, segons l’entorn de Torra la “marxa pels drets civils” ha d’anar més enllà. Tot i que admeten que encara s’ha d’acabar de definir, una de les idees és posar-se en contacte amb les organitzacions del territori perquè tots aquells actes que ara serveixen principalment per reivindicar la llibertat dels presos polítics -com els sopars grocs- també es converteixin en un lloc per “pensar” com ha de ser el país. Aprofitant-los també -asseguren des de l’entorn de Torra- per preparar el Fòrum Cívic Constituent, una plataforma que va prometre durant el seu discurs al TNC per començar el “debat constituent”. Sigui com sigui, l’entorn del cap de l’executiu admet que encara s’ha d’acabar de perfilar com es tradueix a la realitat la mobilització permanent que el mateix president va dibuixar a la conferència.

L’ANC pressiona

De fet, la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, recordava divendres al Govern en una entrevista al 3/24 que la cadena de protestes amb motiu dels fets d’octubre i l’empresonament dels Jordis ja estava prevista per les entitats. “Esperem que el Govern també es posi les piles”, va dir Elisenda Paluzie, suggerint que des de les institucions s’havia de proposar alguna cosa més per a l’anomenada “tardor calenta”.

Tanmateix, és en la definició de les respostes als esdeveniments polítics que vindran -sobretot el judici- on hi ha les discrepàncies entre els partits. Tot i que Torra va aconseguir sintetitzar en la conferència les sensibilitats de JxCat i ERC a traç gruixut -en paraules del vicepresident, Pere Aragonès, es van sentir “100%” representats en el seu discurs-, els dos socis de govern encara no han anat al detall de les accions que ha de dur a terme l’executiu per contestar a la repressió i, alhora, mantenir el clima de diàleg amb el govern de Pedro Sánchez a Madrid. La principal mostra de la indefinició és el compromís personal -i no de tot l’executiu- que ha assumit Torra: “No puc acceptar ni acceptaré cap sentència que no sigui l’absolució”. Què significa això? Fins ara s’ha limitat a dir que es posarà a disposició del Parlament. En els pròxims mesos, doncs, JxCat i ERC tenen el repte de consensuar una resposta.

Calendari

El tipus d’acció variarà d’acord amb la data

11 de setembre
Serà la prova del cotó del grau de mobilització de l’independentisme després de la DUI fallida i els presos i exiliats. L’objectiu és una manifestació massiva a la Diagonal.

20 de setembre
Farà un any de l’operació policial contra l’1-O que va propiciar la concentració de més de 40.000 persones davant la seu d’Economia, en protesta contra l’escorcoll. 

1 d’octubre
El sobiranisme busca una manera de commemorar el referèndum i protestar contra la violència policial. Una opció és fer concentracions descentralitzades als col·legis que van ser punt de votació. 

16 d’octubre
Farà un any de l’empresonament dels Jordis. L’acció que faci el sobiranisme serà de protesta i es repetirà, probablement, el 2 de novembre, per l’any d’empresonament de Joaquim Forn i Oriol Junqueras. 

Judici al Suprem
El sobiranisme intentarà forjar un front contra la repressió per rebutjar l’inici del judici dels dirigents independentistes. Des de l’ANC es planteja fer una aturada de país i accions de denúncia a l’exterior.

Més continguts de