ERC trasllada a Puigdemont la idea d’un govern de concentració
Rovira es desplaça a Brussel·les per reunir-se amb el president i acorden un “front comú” per al 21-D
BarcelonaLlistes separades però objectiu comú. Aquesta és l’estratègia que el sobiranisme prepara per al 21-D i que ha començat a concretar en les reunions d’aquestes últimes hores. Fins a Brussel·les es va desplaçar ahir la secretària general d’ERC, Marta Rovira, per traslladar al president del Govern, Carles Puigdemont, la solidaritat dels republicans amb el “govern legítim” i, segons ha pogut saber l’ARA, per plantejar-li la necessitat d’impulsar un govern de concentració després dels comicis. És la mateixa idea que les assemblees dels republicans van avalar a l’octubre, abans de la DUI i de la convocatòria electoral. Aleshores, per acumular forces contra l’aplicació de l’article 155. Ara l’objectiu continua sent el de defensar l’autogovern, tot i que el context hagi canviat i l’independentisme comenci a assumir que el Procés no es resoldrà a curt termini.
Després de la reunió amb Puigdemont i la resta de consellers a Brussel·les, Rovira va explicar que havien consensuat un “front comú a nivell polític”, que encara s’està estudiant. La número 2 de la candidatura d’Esquerra també va subratllar que “la coordinació política sempre hi és i sempre hi serà”.
Fonts del PDECat expliquen, però, que ara mateix veuen lluny la idea d’un govern de concentració que incorpori la CUP. I més quan no hi ha hagut consens per configurar una candidatura unitària, que no ha comptat amb la complicitat ni d’Esquerra ni dels cupaires. En tot cas, de la reunió d’ahir entre Puigdemont i Rovira en va sortir l’acord d’establir diversos punts en comú al programa que presentarà cada candidatura. Una estratègia que també compartirà la CUP, amb qui Puigdemont es va reunir divendres passat.
Restablir el govern legítim
Rovira va explicar ahir al president que la seva proposta passa perquè el Govern sigui com més ampli millor, més enllà dels partits polítics. Davant d’un context excepcional, cal que altres sectors socials, sindicals, econòmics i culturals s’hi puguin sumar, expliquen les fonts. Amb un executiu d’aquestes característiques -al qual també es podrien afegir els comuns, malgrat que ERC i PDECat ho veuen com una opció remota-, intentarien afrontar els principals reptes de la pròxima legislatura, que passarien, en primer lloc, per “restablir la democràcia a Catalunya”. L’oposició al 155 i a l’empresonament dels consellers -que tenen opcions de sortir de la presó d’Estremera el 6 de desembre, segons informa Ernesto Ekaizer - i la redefinició del full de ruta, que pretenen que s’ampliï més enllà de la independència, seran els aspectes clau que compartiran els partits de cara al 21-D.
Si l’independentisme guanya el 21 d’octubre, també es marcaria el repte de restablir el “govern legítim”. Una frase que, segons qui la comenti, té un significat o un altre. Algunes fonts consideren que Puigdemont i la resta de consellers haurien de recuperar els càrrecs pels quals van ser cessats pel govern espanyol. Altres, en canvi, parlen de reivindicar la feina feta per Puigdemont i el seu executiu i contribuir a crear les condicions perquè els membres del “govern legítim” puguin tenir un judici just. Tant si es mantenen els uns en presó provisional i els altres a Brussel·les, com si queden en llibertat pendents de judici, sembla improbable, segons expliquen fonts sobiranistes a l’ARA, que els caps de llista d’ERC, Oriol Junqueras, i de Junts per Catalunya (la coalició del PDECat), Carles Puigdemont, siguin investits, tenint en compte la seva situació judicial.
No hi ha, de moment, un candidat acordat pel sobiranisme perquè encapçali el pròxim Govern. De fet, ni tan sols s’ha consensuat que ERC i el PDECat tornin a compartir executiu. El primer que caldria perquè es materialitzés aquesta idea és que l’independentisme guanyés els comicis i, probablement, s’hauria de comptar també amb la CUP.
Una majoria més àmplia
La resposta del govern espanyol i dels òrgans judicials ha obligat l’independentisme a posar el fre, i els partits reconeixen que hauran de treballar per aconseguir una majoria més àmplia que legitimi la independència. “Aprendrem la lliçó que necessitarem més temps per reforçar majories socials”, va assenyalar ahir el portaveu del PDECat al Congrés, Carles Campuzano. El portaveu d’ERC al Congrés, Joan Tardà, també va explicar ahir que Catalunya no és una República independent perquè “no hi ha hagut una majoria prou àmplia que així ho vulgui”. Construir-la és el següent pas de l’independentisme.
