ETA s'espera a anunciar la dissolució per buscar una data en què en tregui rèdit polític

MadridETA ja ha decidit la seva dissolució i està a l'espera del moment propici per anunciar aquesta decisió amb l'objectiu de treure'n un rèdit propagandístic, segons han informat a Europa Press fonts de la lluita antiterrorista. Asseguren que les restes de l'organització estan treballant amb esborranys i discutint sobre els termes del comunicat en què anunciaria la seva desaparició definitiva.

Les forces i cossos de seguretat de l'Estat tenen també constància que la banda terrorista, gairebé sense capacitat operativa ni marge d'actuació per les successives operacions policials que van portar al seu anunci del cessament de la violència el 20 d'octubre del 2011, estudia diverses dates per fer oficial la dissolució. Apunten que les tensions internes han dificultat la publicació del document aquest 1 d'abril, Diumenge de Resurrecció, coincidint amb l'Aberri Eguna o Dia de la Pàtria, una de les dates que tradicionalment utilitza ETA per fer comunicats i reiterar el seu relat propagandístic.

Tanmateix, el diari 'Gara' ha publicat aquest diumenge una "declaració d'ETA amb motiu de l'Aberri Eguna" en la qual la banda terrorista torna a justificar el seu passat donant-li una especial rellevància perquè, diu, "precedeix la decisió sobre el seu final de cicle", encara que sense posar data a la dissolució. En aquest sentit, critica la dispersió dels presos etarres, destaca "l'enorme esforç per culminar el desarmament" i qualifica de "traves i trampes" les successives operacions policials.

Les fonts consultades consideren que una altra data que estudia l'organització terrorista per anunciar la dissolució és el 31 de juliol, festivitat de Sant Ignasi de Loiola, una data històricament vinculada a l'organització perquè es considera que el 31 de juliol del 1959 és quan va començar a exercir l'activitat armada.

En el comunicat del 22 de febrer, ETA reconeixia que "el final del cicle resultava cada vegada més evident" i que, amb aquest plantejament de base, havia sotmès a votació dels seus militants un document en què sostenia que havia arribat "al final del camí" i que el que tocava era integrar-se a l'esquerra abertzale i renunciar així a "l'estratègia politicomilitar".

El fracàs dels mediadors

Les fonts de la lluita antiterrorista consideren que en el debat intern per anunciar la dissolució definitiva hi pesa l'escassa repercussió que va tenir l'últim intent d'aparentar una negociació tant amb el govern espanyol com, sobretot, amb el francès per part dels anomenats 'artesans de la pau '. Aquest grup de simpatitzants de l'esquerra abertzale va agafar el relleu dels mediadors internacionals per escenificar el lliurament d'armes, principalment amb l'acte organitzat a Baiona el 8 d'abril del 2017.

Aquell dia, ETA va facilitar les coordenades de vuit zulos i va anunciar el lliurament de 120 pistoles, gairebé tres tones d'explosius i uns milers més d'elements de detonació. Va ser l'últim capítol d'una lenta agonia en què la banda terrorista ha recorregut a representants d'organitzacions afins per intentar escenificar el desarmament després del rebuig del govern espanyol a negociar un final dialogat.

La pressió del ministeri de l'Interior

En la clandestinitat encara hi continuen una desena de terroristes, segons fonts de la lluita antiterrorista. Aquesta legislatura, amb Juan Ignacio Zoido al ministeri de l'Interior, va començar amb la detenció el 5 de novembre del 2016 a França de Mikel Irastorza, considerat el cap d'ETA, encara que sense el grau d'experiència ni "galons" d'altres números u etarres que van caure en successives operacions policials.

L'operació va comptar amb la col·laboració de la Guàrdia Civil, que el 16 de desembre va detenir cinc persones relacionades amb els autoanomenats 'artesans de la pau', el grup d'afins a l'esquerra abertzale encarregat de verificar el suposat lliurament d'armes després del cessament de la violència anunciat el 20 d'octubre del 2011 per una ETA asfixiada pels successius cops policials i l'acció de la justícia. Interior va parlar aleshores de "cop dur per a la banda" pel material intervingut i perquè "desbaratava l'acció propagandística de lliurament d'armes que tenien pensat dur a terme".

L'última detenció d'aquestes característiques va ser la de Mikel Barrios a Berlín. El considerat màxim responsable de les estructures que encara li queden a ETA va ser arrestat al costat d'Iñigo Gulina Tirapu el 27 d'octubre del 2017 a la capital alemanya. Aquests dos últims i el mateix Irastorza estan considerats com a "cadells" que, malgrat la seva joventut, es van fer càrrec de la direcció de la banda, encara que la seva experiència es reduïa al seu passat vinculat a la 'kale borroka'.

En clau interna, Zoido ha rebutjat canvis en la política de dispersió de presos d'ETA mentre la banda terrorista no es dissolgui, i ha refredat així els intents d'acostament a les presons del País Basc que han explorat els últims mesos grups afins a la banda terrorista, sobretot amb contactes amb el ministeri de Justícia francès. La pressió policial en coordinació amb les autoritats judicials, especialment franceses, s'ha mantingut fora d'Espanya. Dels 17 detinguts en la dotzena legislatura, dos han estat arrestats a Espanya, nou a França i sis en altres països, segons les xifres oficials d'Interior des del 19 de juliol del 2017 fins a l'1 de gener del 2018.