Règim d'incompatibilitats i suma dels no independentistes: la plataforma afí a Gordó dissenya la nova CDC

Nova Convergència, en el seu document congressual, defensa que el màxim càrrec executiu no sigui membre del Govern ni tingui responsabilitats al grup parlamentari

Quan falten només vuit dies per al congrés que haurà d'enterrar l'actual Convergència i veure com neix la nova eina política que promourà el partit, els sectors nacionalistes segueixen movent-se  per influir en l'estructura i la ideologia de la formació que sorgirà del conclave del primer cap de setmana de juliol. Un dels que ho fa amb més intensitat és l'anomenat Nova Convergència, que segons els seus impulsors –al capdavant dels quals hi ha Germà Gordó, exconseller de Justícia– suma centenars de militants i ha fet públic aquest dijous al matí el seu  document de bases congressuals amb les demandes que defensarà a partir de divendres vinent. Entre totes les demandes destaca l' exigent règim d'incompatibilitats per al màxim càrrec executiu del nou partit, que no podrà coincidir amb el president de la Generalitat, amb el candidat a la presidència ni amb cap responsabilitat parlamentària. "[La màxima responsabilitat executiva] serà incompatible amb qualsevol càrrec a desenvolupar fora de Catalunya i amb el de president del grup parlamentari, membre de la mesa del Parlament, president de comissió parlamentària, portaveu de grup o portaveu de comissió parlamentària", diu el document.

Aquesta incompatibilitat també s'estén a la federació de Barcelona, on el president o presidenta de la qual no podrà optar a l'alcaldia de la ciutat ni podrà desenvolupar tasques de govern "a cap nivell" a la capital catalana. Els caps locals del partit no podran ser candidats a l'alcaldia de ciutats de més de 50.000 habitants ni desenvolupar tasques d'alcalde en aquestes ciutats", recita textualment el document, que es va esbossar el 7 de maig  en un esmorzar al Cafè Zurich de Barcelona i que s'ha acabat de perfilar en les últimes setmanes. Aquest règim d'incompatibilitats faria que Gordó, en cas que es decidís a fer el pas per dirigir el partit, hauria de renunciar a presidir la comissió de Justícia del Parlament, o bé que Jordi Turull, president del grup parlamentari de Junts pel Sí, hauria de deixar aquesta responsabilitat. Artur Mas  va dir aquest dimarts en una entrevista a Catalunya Ràdio que aquests dos dirigents havien mostrat la seva predisposició a liderar les sigles.

El document també estipula que ningú "podrà desenvolupar cap càrrec institucional al partit per un període de més de vuit anys al Govern, al Parlament de Catalunya, a les Corts, al Parlament Europeu i als municipis de més de 50.000 habitants". I afegeix: "Ningú podrà desenvolupar cap càrrec al partit per un període de més de vuit anys". Nova Convergència defensa celebrar primàries –s'obren a fer-ho telemàticament– per triar els màxims responsables del partit territorials a nivell nacional, de federació, d'agrupació i locals, així com els màxims responsables sectorials –n'hi hauria sis, segons el text.

Ideologia

El sector afí a Gordó, que ha fitxat Marc Puig, exdirector de comunicació de l'ajuntament de Barcelona com a cap de campanya de Nova Convergència, proposa un partit de centre ampli que inclogui també els "no independentistes" amb la voluntat de "crear un nou Estat dins la Unió Europea". "La creació d'aquest Estat ha d'estar d'acord amb la voluntat majoritària de la ciutadania catalana, emprant sempre mètodes pacífics, legals i democràtics".

"La nova Convergència ha de ser un partit de confluència on socialdemòcrates, socialcristians, democristians, social-liberals i liberals se sentin còmodes", manté el document, que defensa que la paraula 'convergència' aparegui al nom de la futura formació. Fonts consultades assenyalen que l'ideal, segons la plataforma, seria que el nom fos exclusivament Convergència, sense cognoms.

Estatut ètic

Cap a la part final de les propostes, el corrent intern assegura que els militants que optin a càrrecs de partit o institucionals "no podran estar en situació d'haver-se obert contra ells un judici oral en causa penal". Això exclouria, però, dirigents que estiguin encausats per qüestions de caire polític, com és el cas d'Artur Mas, Francesc Homs i Irene Rigau per la jornada de participació del 9-N.

En les últimes setmanes, el nom de Gordó ha saltat a primera fila pel fet d'aparèixer a les converses entre el ministre Jorge Fernández Díaz i l'exdirector de l' Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Daniel de Alfonso, que el situava com a "disposat" a rellevar Mas al capdavant de CDC, fet que va generar un fort  malestar dins el partit, tot i que l'expresident de la Generalitat li va fer costat en dues ocasions en pocs dies. Gordó va emetre un comunicat negant haver participat en un pla per descavalcar Mas.

Més continguts de