La Guàrdia Civil investiga les comunicacions entre el Govern, el Parlament i les entitats

BarcelonaQuinze agents de la Guàrdia Civil, tres entrades i un objectiu: intervenir les comunicacions que el Govern, el Parlament i les entitats sobiranistes van intercanviar entre mitjans del 2016 i l’octubre del 2017. Aquest és el balanç de l’operació que l’institut armat va dur a terme ahir a les seus de l’ANC i Òmnium Cultural i al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI). L’operatiu, ordenat pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena en el marc de la macrocausa contra el Procés, va tenir lloc -precisament- el dia que Jordi Sànchez, expresident de l’ANC i diputat de Junts per Catalunya, i Jordi Cuixart, president d’Òmnium, complien 100 dies en presó preventiva a Soto del Real.

Dos grups de cinc agents de paisà es van personar, respectivament, a les seus de les dues organitzacions independentistes entre les nou i dos quarts de deu del matí. La seva missió era treure dels ordinadors una còpia dels correus electrònics que Sànchez i Cuixart haurien rebut o enviat des del 28 d’abril de fa dos anys fins que van ser empresonats (16 d’octubre de 2017). En paral·lel, cinc guàrdies civils més entraven al CTTI i requerien els correus electrònics del president Carles Puigdemont i dels consellers, així com també de la mesa del Parlament de la legislatura anterior, encapçalada per Carme Forcadell, i dels representants dels grups parlamentaris, segons informa Josep Ferrer. L’operació va durar al voltant de tres hores al local de l’Assemblea, sis al CTTI i fins a onze a Òmnium.

“No tenim res a amagar”

Les diligències formaven part d’una peça separada que Llarena va mantenir secreta fins a mitja tarda. Això va permetre al cos policial espanyol actuar per sorpresa. Els agents que van presentar-se a l’ANC, al carrer Marina, anaven amb passamuntanyes i van ser atesos per la gerent del local, que els va portar fins al despatx de Sànchez. No va ser fins més tard que van arribar l’advocat del diputat de JxCat, Jordi Pina, i el vicepresident de l’entitat, Agustí Alcoberro. El tracte amb els policies va ser cordial en tot moment.

Pina va confirmar als mitjans que l’entrada formava part d’una diligència “normal” per blocar els correus esmentats i que en cap cas es tractava d’un escorcoll. Una idea en la qual va insistir Alcoberro, que va treure ferro a la informació que els agents podien trobar a la seu. “Em diuen que avui han visitat la seu de l’Assemblea. Pot anar-hi tothom que vulgui, a mirar el que vulgui. Ni jo ni l’Assemblea tenim res a amagar”, s’hi va sumar el mateix Sànchez en un missatge des de la presó a Twitter.

L’ANC, de fet, va fer una crida a la calma i va demanar des de les xarxes que no es fes cap concentració davant de l’entitat. El missatge, que també es va emetre des d’Òmnium, buscava no generar una situació com la que es va viure el 20-D davant la conselleria d’Economia, a la qual s’aferra l’Audiència Nacional per acusar els Jordis de sedició i mantenir-los a presó. A fora dels dos locals, agents del Mossos van fer esperar a la vorera els periodistes i les poques persones que van voler acostar-s’hi amb llaços i bufandes grogues. La tranquil·litat es va mantenir fins al final, però tant Alcoberro com el portaveu d’Òmnium, Marcel Mauri, no es van estar de lamentar que l’entrada a l’ANC coincidís amb els cent dies a presó dels Jordis.

En el cas d’Òmnium, Mauri també va recordar que ahir va ser la primera vegada que un cos policial entrava a la seu de l’organització des que va néixer. I malgrat tot, els treballadors de l’entitat que presideix Cuixart van continuar fent la seva feina amb “total normalitat”. El portaveu d’Òmnium, de fet, va presentar l’operació d’ahir com a “normal dins l’anormalitat en què vivim”. Malgrat que no va voler donar-hi un caràcter excepcional, l’entitat sí que va rebre mostres de suport. Al costat dels ciutadans que es van apropar al local al carrer Diputació, també s’hi van veure representants de partits polítics com la CUP o ERC. Mauri va voler agrair totes aquestes mostres de suport i va avisar: “No ens resignarem a denunciar el que és una absoluta anormalitat democràtica que hauria de fer envermellir qualsevol demòcrata català, espanyol i europeu”.

Els agents no van marxar d’Òmnium, on també hi havia l’advocada de Cuixart, Marina Roig, fins a les vuit del vespre, unes cinc hores després que la Guàrdia Civil marxés del CTTI. En aquest cas, la direcció d’aquest organisme, ubicat a l’Hospitalet de Llobregat, va ser qui va rebre els agents, que van ser a l’edifici des del matí fins a dos quarts de quatre. Va ser el temps que va durar la tercera pota d’una operació per recordar que, mentre els presos polítics acumulen dies entre reixes, l’Estat no afluixa.

Quatre nous imputats per l’1-O

El jutge que investiga el Govern pels preparatius de l’1-O va citar ahir com a investigats l’excap de gabinet de la conselleria de Governació Jordi Cabrafiga -que forma part del nucli dur de Junts per Catalunya-, i el director del Centre de Telecomunicacions i Tecnologia de la Informació (CTTI), Valentín Arroyo, pel seu paper en l’1-O. El titular del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona els ha citat a declarar el dia 9 de febrer. Tots dos estan imputats pel seu paper per fer possible el referèndum. Arroyo, com a director del CTTI, l’empresa pública de la Generalitat en la qual s’integren tots els serveis informàtics i de telecomunicacions de l’administració catalana. Cabrafiga, segons la investigació,va supervisar el projecte de la web Referèndum.cat i va intervenir en un xat en què participaven responsables dels preparatius de l’1-O. El jutge també va imputar ahir un treballador del CTTI i un tècnic adscrit al departament de Governació.