FINANCES PÚBLIQUES

Montoro diu que compartirà una flexibilització del dèficit de la UE

Hisenda no pot garantir els 9.073 milions a Catalunya

Si la Comissió Europea decideix a finals de febrer donar més marge a Espanya per reduir el dèficit públic el govern de Mariano Rajoy farà el mateix amb les comunitats autònomes. Així ho va explicar ahir a l'ARA el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro. Preguntat per aquest diari, als passadissos del Congrés de Diputats, sobre si l'executiu espanyol compartiria amb les autonomies una possible ampliació atorgada per Brussel·les, Montoro va respondre amb un breu "sí", sense voler entrar en detalls. De fet, el ministre dóna per segura aquesta flexibilització. "Si no confiés en Brussel·les no faria aquesta política proeuropea", va afirmar en ser interpel·lat sobre si confia que la Comissió suavitzi els límits de dèficit imposats a Espanya.

Les declaracions de Montoro suposen un canvi significatiu respecte al discurs oficial del govern espanyol, que, en públic, descarta pronunciar-se fins que les autoritats europees acordin si donen més oxigen a Espanya en el camí de l'austeritat i que, a més, no aclareix si distribuiria aquesta pròrroga amb les comunitats. "Si les coses canvien, que de moment no han canviat, serà el moment de parlar perquè estarem en un escenari diferent", va dir ahir Rajoy en la sessió de control a l'executiu al Congrés en resposta a una pregunta del diputat de CiU Josep Sánchez Llibre sobre una hipotètica flexibilització. Pel president espanyol relaxar ara les actuals metes de dèficit -diferència entre ingressos i despesa- sense saber què decidirà Brussel·les d'aquí unes setmanes no és viable econòmicament per a l'Estat i "no seria un bon missatge ni per als mercats ni per a ningú al món, ja que el nostre finançament depèn fonamentalment d'ells".

Malgrat l'ambigüitat en públic del govern de Rajoy, la flexibilització de l'objectiu de dèficit d'Espanya per al 2013 es pot donar gairebé per feta si es té en compte la postura manifestada en privat pel ministre d'Hisenda, així com les últimes declaracions del comissari europeu d'Assumptes Econòmics i Monetaris, Olli Rehn. El també vicepresident europeu va donar a entendre dilluns a Madrid i dimarts a Brussel·les que un cop es publiqui el 22 de febrer l'actualització de les previsions econòmiques de la Comissió es proposarà a Espanya un ritme de reducció del dèficit "adequat" a les seves perspectives de recuperació econòmica.

Un dèficit "inassumible"

Això suposaria donar més temps al conjunt d'Espanya per situar el dèficit públic per sota del 3% del PIB. Segons els compromisos actuals pactats amb Brussel·les i els que Madrid imposa a les altres administracions territorials, Espanya ha de tancar el 2013 amb un saldo negatiu del 4,5% (amb un límit del 3,8% per a l'Estat i del 0,7% per a les autonomies) i el 2014 amb un dèficit del 2,8% (2,7% per al govern central i 0,1% per a les comunitats).

Des de fa mesos, la Generalitat reclama més marge a l'Estat perquè considera "inassumible" arribar a l'objectiu de dèficit del 0,7% fixat per a aquest any. Es tracta d'una demanda constant del conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, que sembla que està molt a prop de fer-se realitat. Unes reclamacions en què Catalunya s'ha trobat les autoritats europees com a soci inesperat les últimes setmanes. Primer va ser la Comissió Europea. En una entrevista a l'ARA a mitjans de desembre Amadeu Altafaj, el número dos del gabinet del comissari Rehn, va qüestionar que l'Estat estableixi per a les comunitats límits "gairebé impossibles de complir". I fa dues setmanes va ser el Parlament Europeu, que va aprovar -per una àmplia majoria i amb el suport de la bancada conservadora- un informe que reclamava un repartiment "just" dels esforços de consolidació entre les administracions.

En risc els diners del FLA

L'ampliació dels límits de dèficit és un aspecte clau per a la Generalitat perquè condicionarà l'abast dels ajustos que haurà d'aprovar per complir els objectius. És a dir, si l'executiu d'Artur Mas té més temps per reduir el saldo negatiu de les finances catalanes és possible que pugui retallar una mica menys dels 4.000 milions que va anunciar fa unes setmanes. Tot plegat es tradueix en mesures concretes que afecten els ciutadans, per exemple, si els impostos hauran de pujar més o menys del que estava previst inicialment, o no caldrà disminuir tant la despesa.

L'altra pota, però, que condiciona el pressupost i l'abast de les retallades del Govern són els préstecs que ha demanat per a aquest any al fons de rescat creat per l'executiu central per poder pagar els venciments de deute públic, finançar el dèficit i pagar factures pendents amb proveïdors. Es tracta dels 9.073 milions sol·licitats dimarts al fons de liquiditat autonòmic (FLA), gairebé un 70% més dels 5.370 milions que finalment va rebre Catalunya l'any passat d'aquest instrument.

No obstant, no és segur que la Generalitat rebi la totalitat dels 9.073 milions sol·licitats a l'Estat per a aquest any, segons expliquen a l'ARA fonts d'Hisenda. El departament que dirigeix Cristóbal Montoro vol estudiar abans que la xifra es correspongui amb el calendari de venciments de deute públic de Catalunya i les seves necessitats de finançament. A més, Hisenda adverteix que en ser una suma elevada de diners s'hauran d'establir "prioritats" en cas que la demanda de les autonomies superi el pressupost del FLA, dotat de 23.000 milions.

L'any passat Catalunya va rebre gairebé la pràctica totalitat dels préstecs que va sol·licitar al FLA, però altres comunitats no ho van aconseguir. Per exemple, Andalusia va rebre 2.133 milions, el 43% dels 4.906 que havia demanat, mentre que el País Valencià va rebre el 56% dels 4.500 milions reclamats. Les dues autonomies tenen intenció de tornar a optar al FLA d'enguany però encara no han fet una petició concreta. Hisenda va prioritzar l'any passat el pagament dels venciments de deute per davant de les factures pendents amb proveïdors. La incògnita és si els criteris seran enguany els mateixos i com afectaran la Generalitat.

Més continguts de