MadridSentiments contradictoris ahir a la seu de Podem. El llistó estava molt alt: fer el sorpasso al PSOE i trencar de soca-rel el bipartidisme. El primer objectiu no s’ha complert, però Pablo Iglesias sí que s’atribueix haver “obert una nova etapa política” a l’Estat. Ara té a les seves mans una decisió molt complicada: cedir a les pressions de Pedro Sánchez per ser president per acabar amb la gestió de Rajoy, enrocar-se o bé permetre al PP que segueixi governant. Durant tota la campanya Pablo Iglesias s’havia negat a ser una crossa del PSOE i evitava posar condicions malgrat els pactes a nivell autonòmic. Ahir, però, ja va fer una crida als socialistes a crear un front d’esquerres per reformar la Constitució.
Iglesias posa sobre la taula quatre condicions molt clares per arribar a qualsevol acord d’investidura. La primera, el reconeixement de la plurinacionalitat de l’Estat, tenint en compte que són primera força tant a Catalunya amb En Comú Podem com al País Basc, així com segona força al País Valencià amb Compromís, a Galícia amb En Marea, a Navarra i a les Balears. “Cal un nou acord territorial al nostre país”, va posar com a condició sobre la taula. Si bé no es va mullar sobre la celebració d’un referèndum, preguntat per l’ARA si seria una línia vermella a marcar amb el PSOE, Iglesias va assegurar que “Catalunya és una nació i ha de tenir un encaix constitucional diferent”. “Som favorables que a Catalunya es produeixi un referèndum”, va afegir. La segona condició: el blindatge dels drets socials -el dret a un habitatge digne, la paralització dels desnonaments i el dret a una sanitat i educació públiques-. La tercera, una reforma del sistema electoral perquè sigui proporcional -si fos així, Podem hauria pogut fer ombra fàcilment al PSOE en escons-. I finalment, reformar la carta magna per incloure-hi una moció de confiança ciutadana al govern a meitat de mandat en cas d’incompliment del programa.
El tsunami de la “perifèria”
Les condicions de Podem són la primera pedra per construir una aliança d’esquerres, si bé Iglesias va obviar ahir que el PP manté la majoria absoluta al Senat i que no arriben als dos terços necessaris per obrir el meló constitucional. A poc més d’un punt dels socialistes en vots, el partit lila ha aconseguit el que veia impossible fa dues setmanes: fer-se un forat a les Castelles i trencar el sistema electoral. S’erigeixen com a segona força a Madrid, però el gran tsunami els ve de la “perifèria”. Ara Iglesias també té el repte d’estar a l’altura de la confiança dipositada per les aliances territorials.
