ENTREVISTA
Política 23/04/2019

Irene Montero: “La limitació de drets pot venir del ‘trifachito’ o d’un pacte PSOE-Cs”

Irene Montero ha fet campanya per separat de Pablo Iglesias, i molts l’apunten com la successora del líder de Podem

i
Dani Sánchez Ugart
4 min
Irene Montero: “La limitació de drets pot venir del ‘trifachito’ o d’un pacte PSOE-Cs”

MadridIrene Montero (Madrid, 1988) ha fet campanya per separat de Pablo Iglesias, i molts l’apunten com la successora del líder de Podem. Serà la número 2 de la candidatura d’Unides Podem el 28-A, amb l’objectiu de governar tot i la caiguda que li auguren les enquestes.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Han plantejat la campanya per evitar que Sánchez pacti amb Rivera. Per què han renunciat a guanyar?

No ho hem fet. Som realistes i pensem que la gent no és tonta i li hem de dir la veritat, no només sobre els poders econòmics, i que hi ha gent com Carlos Slim o Florentino Pérez que manen sense presentar-se a les eleccions. És evident que aspirem a guanyar, però el més probable és un govern de coalició. Diem que l’objectiu és governar, ara que ja sabem que des del Congrés es poden canviar coses, però lentament, i menys de les que voldríem, perquè els que manen, manen més que 70 diputats. Aspirem a evitar que qualsevol de les tres dretes que volen limitar els drets conquerits per les nostres mares i les àvies puguin governar, i això pot passar amb un trifachito o un govern de dretes del PSOE i Cs.

¿El veto de Rivera a Sánchez no descarta aquesta suma?

Jo he sentit molts cops a Ciutadans dir que no pactaria amb el PSOE i que no farien president Rajoy i ho van fer. Però és que no he sentit el PSOE dir que mai pactaria amb una de les tres dretes que és Ciutadans. Eviten dir-ho perquè la veritat és que si poden hi pactaran, que és el que volen fer. Per això diem que un govern progressista passa per votar Unides Podem.

¿No creu que Sánchez sigui de fiar?

La política no és una qüestió de confiança, sinó de la força que et dona la gent per fer-la. Vull prou força per fer les polítiques que li calen al país i governar, hi confiï o no.

¿Així, si baixen a la meitat, com diuen les enquestes, però poden governar, donaria el resultat per bo?

Les enquestes han demostrat que fallen més que una escopeta de fira. Hi ha molts indecisos. Les campanyes compten, i les propostes i les garanties de compliment, també.

No em dirà que és un bon o mal resultat per a vostès.

El nostre objectiu és governar, i això pot passar amb molts resultats.

Hi ha la possibilitat que Vox els superi. ¿Això seria nefast? ¿Caldrien decisions orgàniques?

El resultat nefast seria un govern de la dreta, i això pot passar tant amb el PP o com amb el PSOE i Cs, perquè les tres dretes a Espanya estan proposant un feudalisme modern, en el qual t’estan dient que treballis molt, malvisquis i et moris aviat, perquè no hi ha pensions per a tothom.

Canvio la pregunta: en cas que governin les dretes, el “resultat nefast”, ¿hauran d’assumir vostès responsabilitats?

Les assumirem passi el que passi. Dirigir una campanya, assumir els errors en la gestió dels conflictes interns, assemblant-nos al que volíem evitar, i tot i així negociar els pressupostos més socials de la història... Tenim un mecanisme revocatori de la militància.

Ha dit que la pròxima líder de Podem ha de ser dona. ¿Podria agafar el relleu, sent corresponsable de l’estratègia?

No som en aquest debat. Assumirem responsabilitats col·lectivament, sense eludir les individuals.

¿Si són decisius, què exigiran?

Que s’abaixi la factura de la llum; regular el preu del lloguer; la reforma de l’Estatut dels Treballadors perquè només pugui haver-hi contractes temporals molt limitats, amb sancions al frau; que s’enforteixi la inversió sanitària fins al 7,5%, respectant i enfortint les competències autonòmiques; fer gratuïts tots els nivells educatius...

¿Complint el dèficit o saltant-se’l?

És que la regla de dèficit cal tornar-la a mirar. Posa al davant els interessos dels grans creditors. A més, tenim molt marge de justícia fiscal per augmentar la recaptació, apujant l’IVA al luxe, o fer pagar un mínim del 15% de societats a les grans empreses. Som gent raonable.

No m’ha parlat de Catalunya, entre les prioritats.

Deixi’m fer un matís. Tot això parla de Catalunya, perquè els catalans necessiten tot el que he dit. Però, a més, per a la resolució del conflicte territorial, que Pablo Iglesias sigui president és una garantia, perquè som els únics que diem que Catalunya és una nació, no només quan volem guanyar unes primàries, sinó en les eleccions. Creiem que és possible trobar una via de reconciliació i que a la majoria de catalans els vingui de gust quedar-se a Espanya reconeguts com el que són, una nació.

En tot cas, ¿plantejaran un referèndum, una taula de diàleg...?

Ni amb la judicialització, la repressió o la negació de l’interlocutor hi haurà reconciliació. A Espanya, fa no tant un Estatut català va ser ratificat pel Parlament, el Congrés i en referèndum. No ens estem inventant res defensant la participació popular en decisions d’abast: era freqüent i estava assumit. Les dretes i el PSOE miren a curt termini, però saben que per resoldre això cal que es reconciliïn, que les dues parts reconeguin errors, i amb participació popular.

¿Les clavegueres de l’Estat els han arribat a perjudicar? En aquesta campanya els han tornat al focus.

La decisió de quan es va saber ni la vam prendre nosaltres ni les clavegueres, va ser judicial. Veurem si van aconseguir els objectius, que era que la gent no ens votés, que votés bé. Molta gent anirà a votar sabent que hi ha qui està disposat a danyar els pilars de la democràcia per condicionar-los el vot.

stats