POLÍTICA

Jon Garai: "Mentre la societat es mou endavant, Rajoy va cap enrere"

El portaveu de la plataforma Herrira de suport als presos bascos alerta en una entrevista amb l'ARA que malgrat que faci la sensació que el conflicte basc està superat, que ha quedat enrere, la realitat a les presons demostra el contrari

Des que fa just un any i mig, amb el cessament de l'activitat armada d'ETA, la societat basca entrava en un procés de normalització política, hem sentit sovint a parlar de la necessitat de fer passos decidits per tal de superar un escenari de confrontació i afermar així una pau llargament anhelada. En aquest procés, que per molts sectors de la societat basca avança a un ritme excessivament lent, seran clau el paper que hi puguin jugar els presos derivats del conflicte i la vigència de les mesures d'excepció que encara a hores d'ara s'apliquen a l'estat espanyol.

El Tribunal d'Estrasburg ha de pronunciar-se aviat, a tomb del cas d'Inés del Río, sobre el que coneixem com la ''doctrina Parot'', que elimina la possibilitat dels beneficis penitenciaris i que el mateix Tribunal de Drets Humans ja havia sentenciat que violenta la Convenció Europea de Drets Humans. Per preparar la resposta a una sentència que pot esdevenir un autèntic punt d'inflexió en el procés de pau, el col·lectiu Herrira de suport als presos bascos ha iniciat una gira per diversos territoris europeus. En parlem amb Jon Garai, portaveu d'Herrira.

La situació dels presos pot posar en risc el procés?

"Tot el que no ajuda a avançar en un procés, el dificulta. Entenc que està en marxa un procés a Euskal Herria perquè la majoria de la societat basca així ho vol i ho anhela. Segur que malgrat les dificultats, serem capaços d'afrontar-les i superar-les".

Què volen dir quan afirmen que es mantenen les mesures d'excepció?

"Que encara a dia d'avui, gairebé dos anys després que s'entrés en un escenari diferent perquè, entre altres coses, ETA va abandonar la lluita armada, es continua aplicant la mateixa política penitenciària que es practicava anteriorment. Als presos i preses se'ls aplica una legalitat diferent de la que s'aplica als altres presos. Per això en diem 'mesures d'excepció', excepcionals"

Durant els últims mesos hem sentit veus que situaven el paper dels presos com a clau en la resolució del procés. També hem sentit sovint que la resposta era la petició de més gestos per part dels presos.

"No tenim cap dubte que totes les parts hi hauran de posar el seu gra de sorra. Si es dóna una solució definitiva a la qüestió dels presos, lògicament els presos hi hauran d'aportar coses. Creiem i entenem que ja s'està fent, i segurament es farà més. Creiem que hi ha una disponibilitat positiva. Però una cosa és una situació de resolució definitiva, i l'altra és la situació actual, que per desgràcia és excepcional, no normal. El que està en joc és el respecte bàsic als drets humans. Denunciem que no es pot posar, i s'intenta fer, un preu polític a uns drets fonamentals.

Actualment es diu que els presos haurien de fer això o allò per poder gaudir d'uns drets que els corresponen com a tals. El respecte escrupolós als drets humans també dels presos no ha d'obeir a res. Sí que entenem que un cop superem aquest escenari de vulneració de drets, si volem resoldre-ho, segur que els presos faran els passos necessaris per avançar i generar una situació d'empatia amb la societat i l'altra part del conflicte"

Un any i mig després fa l'efecte que el procés de pau no ha arribat a les presons. Hem de deduir que no hi ha cap comunicació ni diàleg amb el col·lectiu de presos?

"Quan parlem de les situacions excepcionals l'important potser sigui conèixer-les, posar-hi nom i cognoms, fotografiar la realitat. S'està sotmetent a una doble dispersió als presos. De més de 600 presos, només 10 són a les presons del País Basc. Això demostra la situació actual. Parlem d'una política de dispersió que no només afecta els presos, sinó que també afecta familiars i amics, que no hi tenen res a veure.

Els presos estan dispersats a una mitjana real de 800 km, que vol dir 800 d'anada i 800 de tornada per una visita de 40 minuts, amb una mitjana de 300 euros de cost per viatge. Però és que a més els mateixos presos estan aïllats entre ells per no possibilitar el debat. Denunciem aquí la paradoxa: es diu que seria important que els presos prenguessin posició quan no se'ls permet ni tan sols discutir i poder aportar alguna cosa positiva en aquesta dinàmica".

Per tant, ja no és que estiguem en una situació de bloqueig, sinó que retrocedim?

"Sí. A Euskal Herria, i cada cop a més llocs, existeix un consens social majoritari que defensa els drets humans com a base principal en un procés de resolució que ens porti a la pau. La repercussió que això ha tingut ha estat, per desgràcia, negativa. Els estats espanyol i francès s'han mogut, sí, però cap enrere. Creiem que hi ha una raó simple. El govern espanyol sap que seguir vulnerant els drets humans no és compartit per la majoria de la societat basca, i evita aquest debat però en planteja d'altres. Moviments n'hi ha hagut cap enrere per part del govern, i endavant per part de la societat".

Durant aquest procés hi ha hagut canvis importants, per exemple, al govern basc. Quin paper hi pot jugar el govern? I les direccions basques de PP i PSE?

"Un paper fonamental. Herrira intenta col·laborar de manera directa amb el parlament de Vitòria i el de Navarra. El paper que hi ha de jugar el PP i el PSE serà fonamental. No tenim cap dubte que la sensibilitat fins i tot de les seves bases socials no és la mateixa la que es dóna a l'estat espanyol que a Euskadi. Per proximitat, arrelament i naturalitat, i perquè som part d'un debat obert.

Com que això és així, i amb la importància que té en les institucions, Herrira se situa a la societat civil, i ens hi centrem. Està demostrat que quan una societat és madura i té una opinió clara, és la mateixa societat la que arrossega les forces polítiques a sumar-se a la reivindicació per intentar que els governs de Paris i Madrid canviïn la manera d'actuar. Un exemple: el cas català i la importància de la societat civil per marcar l'agenda política".

Tenen la sensació que s'han explicat poc fora d'EH?

"És un dels nostres reptes. Herrira té poc més d'un any de vida. Hem tingut poc temps per generar aquesta dinàmica. Però evidentment per nosaltres és un repte i una necessitat, perquè la situació de bloiqueig és molt clara. Tenim necessitat de seguir generant un consens ampli al nostre país i sobretot d'articular-lo, i de treure'l més enllà d'Euskal Herria, i que en l'àmbit internacional puguem ajudar o incidir perquè el govern es mogui al més aviat millor".

Ja farà un any del cas de Iosu Uribetxeberria, i recordem la tensió que es va generar llavors. Tem que es puguin reproduir casos com aquell, que puguin complicar la pedagogia que s'han proposat fer?

"Sí. Per nosaltres l'exemple que poses és un element claríssim de la situació que es dóna i, sobretot, de com s'està afrontant la problemàtica dels presos per part del govern. La forma com es va afrontar el debat és un exemple més de com s'afronta tota una política penitenciària. Així no hi guanya ningú. No volem més casos de Iosu Uribetxeberria. S'intentava acusar Herirra de fer un pols a l'Estat. Res més lluny de la realitat. Creiem sincerament que cal una altra pedagogia, una altra manera de fer les coses. Volem solucionar les coses, i enquistar-les no té cap lògica".

Faci'ns una radiografia de la situació dels presos.

"Actualment 15 presos i preses tenen malalties greus. Per les mateixes malalties i tenint en compte la legalitat ordinària actual, haurien de ser al carrer. Això evidencia fins a quin punt hi ha la possibilitat que en qualsevol moment podem tenir damunt la taula un altre cas com el de Iosu Uribetxeberria. I perquè no es repeteixi, cal prendre mesures urgents. El mínim que demanem és que s'apliqui la pròpia legalitat ordinària, tot i que moltes vegades creiem que no n'hi ha prou. Però només amb aquesta, volem dir alt i clar que 200 presos haurien de sortir de la presó a dia d'avui.

Hi ha 15 presos amb malalties greus, 70 persones a les quals s'ha aplicat la doctrina Parot malgrat que hi ha una sentència del Tribunal d'Estrasburg que condemna l'estat espanyol a posar en llibertat Inés del Río, i hi ha unes 143 persones que ja han complert els 2/3 de la condemna, i si se'ls apliqués la legalitat ordinària, com s'aplica als demés, ja estarien al carrer".

Fins a quin punt no creuen que estem davant un conflicte de naturalesa política i no jurídica?

"La prova és la mateixa sentència d'Estrasburg. El debat jurídic ja hi ha estat. Hi ha una sentència impol·luta que utilitza tota mena de jurisprudència per emetre una sentència clara i rotunda. Per tant, el que ha de passar a partir d'ara amb la 'doctrina Parot' no és un debat jurídic, sinó que respondrà a les pressions i al debat polític. El mateix ministre de l'Interior va anticipar que desobeiria la sentència si fos favorable a Inés del Río. Evidentment el debat és polític".

Els pròxims mesos l'útlima instància del tribunal de Drets Humans d'Estrasburg ha de resoldre el recurs del govern espanyol contra la sentència que obliga l'Estat a posar en llibertat Del Río. Què pot suposar la sentència?

"Per nosaltres serà un element crucial, importantíssim. Primer, per la mateixa Inés del Río, que fa 26 anys que és a la presó, i els jutges la van condemnar a 21. La sentència serà important des del punt de vista dels drets humans, cap a una persona que de forma injusta se li està allargant una condemna. I tindrà una repercussió directa cap a 70 persones que segueixen en aquesta situació. Hi donem una importància vital perquè tenint en compte la voluntat del PP de no afrontar un altre tipus de política penitenciària, aquesta sentència està fora de les seves mans, i per tant pot foradar el mur que ha posat el PP".

Cap a on dirigiran les mobilitzacions?

"Vam decidir utilitzar un lema que cada vegada assumeix més gent: Drets humans, resolució i pau. Aquest és el titular de les nostres mobilitzacions. El 18 de maig tindrem una jornada de mobilitzacions a Euskal Herria, però també a nivell internacional entorn a aquest lema. Estem sumant tots els sectors a aquesta situació. És fonamental acabar amb la vulneració d'aquests drets".

Més continguts de