Laura Borràs es perfila com a número dos de Jordi Sànchez a JxCat a les eleccions del 28-A

El salt a Madrid guanya pes a l'espera de la consulta a la Crida i la ratificació del PDECat

La Crida va activar ahir la consulta interna per validar si Jordi Sànchez ha d'encapçalar la candidatura de JxCat a la circumscripció de Barcelona en les pròximes eleccions espanyoles del 28 d'abril. A l'espera del resultat i també de les negociacions a última hora amb el PDECat, segons les fonts consultades per l’ARA l'actual consellera de Cultura, Laura Borràs, es perfila com a número dos de l'exlíder de l'ANC, que afronta el judici de l'1-O empresonat a Soto del Real. L'opció de Borràs, que forma part de la direcció de la Crida i es va incorporar com a independent a JxCat, ha guanyat pes en les últimes hores. Tot, però, condicionat a com acabin les negociacions que segueixen en marxa i que el partit de David Bonvehí convoqui el consell nacional del PDECat per validar l'acord final amb JxCat. A la candidatura de Barcelona la seguiria Míriam Nogueras, vicepresidenta del PDECat, a més de d'altres dirigents del partit. En les últimes hores també s'ha valorat que s'incorpori a la llista el fins ara eurodiputat Ramon Tremosa. 

La consellera Borràs, del cercle de confiança del president Quim Torra, es convertiria, 'de facto', amb la cara visible de JxCat a les eleccions generals, ja que la campanya pot començar amb el judici en marxa i Sánchez estarà empresonat. El mateix passarà amb Oriol Junqueras, que va anunciar que concorreria a les generals malgrat que ja era el candidat d'ERC a les europees. 

Pel que fa a la resta de les circumscripcions, el també pres polític Josep Rull, que afronta el judici de l'1-O, i l'actual diputat del PDECat Ferran Bel farien tàndem per liderar la candidatura a Tarragona; mentre que Jordi Turull, en la mateixa situació que Rull, seria el cap de llista per Lleida amb una dirigent del PDECat com a número dos. En el cas de Girona, una independent lideraria la llista i Sergi Miquel, fins ara diputat del PDECat, seria el segon de la candidatura. De la llista en quedarien fora els fins ara parlamentaris –enquadrats en el sector més moderat i reticent a la Crida– Jordi Xuclà, Carles Campuzano i la senadora Marta Pascal, tot i que es va presentar a les ternes de la seva assemblea comarcal, a Osona, i en va sortir escollida.

És l'executiva del PDECat la que ha de decidir l'ordre dels seus candidats, escollits en les ternes de la formació, i que es creuaran amb els de JxCat. Després ho ratificarà el consell nacional.

Tensió al PDECat

En les negociacions de JxCat i el PDECat, on també ha participat la Crida tot i que no es presenti com a organització a les eleccions, també s'ha intentat arribar a un acord sobre com es prendran les decisions del grup parlamentari de Madrid, fins ara sota l'òrbita de la direcció del PDECat, i quina ha de ser la política al Congrés de Diputats. Dins d'aquest espai conviuen diferents ànimes: la fins ara representada pel portaveu, Carles Campuzano, més partidària de participar amb la governabilitat de l'Estat i la que ha encarnat Nogueras, que ja es va oposar a tramitar els pressupostos si el PSOE no s'avenia a resoldre el conflicte amb Catalunya en un referèndum. De fet, aquest ja va ser motiu de controvèrsia a la reunió del consell nacional de dijous passat, on el mateix Campuzano i la presidenta del consell nacional, Mercè Conesa, que eren partidaris de tramitar els pressupostos, van censurar la "política del no a tot". Les paraules de Conesa van ser replicades pel senador Josep Lluís Cleries, que va criticar que es posicionés sent presidenta del consell nacional.

Aquest dissabte, en una entrevista a l'ACN, Jordi Sànchez ha assegurat que després de les eleccions caldrà seguir dialogant amb Madrid sobre l'autodeterminació. 

Al consell nacional del PDECat, també va intervenir l’expresident Carles Puigdemont des de Waterloo, interpel•lant l’”esperit” del 21-D per forjar la candidatura de les generals. Una experiència que ha generat ja tensions internes perquè el PDECat va quedar relegat en la presa de decisions al Parlament i que ara es tornen a repetir. En aquest sentit s’ha acordat un model de “governança” d’aquest espai de JxCat que hauria de començar a funcionar a partir de les eleccions, emulant a les reunions de coordinació que hi ha cada dilluns.

Més continguts de