L’acte fallit del jutge Abril
El jutge instructor Joan Manel Abril tenia decidit des de fa temps enviar tota la causa de la consulta del 9-N al Tribunal Suprem, després de considerar que no es podia —contra el criteri dels fiscals del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)— escindir la participació de l’exconseller de la Presidència i actual diputat al Congrés, Francesc Homs, dels altres actors, Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau. Ho havíem anticipat a l’ARA el 14 de febrer en l’article titulat La causa del 9-N, més a prop de Madrid. Havia d’elevar, doncs, a la sala segona del Tribunal Suprem —que té la competència d’investigar i jutjar els diputats i senadors— la seva exposició raonada. I així va obrar. Però el jutge Abril va fer alguna cosa més. Juntament amb l’exposició raonada, un document de més de 50 folis, va traslladar a la sala segona tota la causa dels quatre imputats. És a dir, totes les diligències dutes a terme durant un any llarg d’investigació dels fets plantejats per la querella criminal de la Fiscalia General de l’Estat el novembre del 2014.
La sala segona, a través del seu president, Manuel Marchena, ha retornat de seguida les actuacions i s’ha quedat amb l’exposició raonada. Això és tot el que es requereix per començar a estudiar la petició del jutge. És a dir, si el Suprem assumeix la instrucció ulterior de la querella per desobediència i altres delictes en el cas dels quatre imputats o només en el d’Homs, que gaudeix d’aforament parlamentari. El fiscal del Tribunal Suprem haurà d’informar i, llavors, es prendrà una decisió sobre tota la causa, i es nomenarà un magistrat instructor, si és possible, i una sala per resoldre els recursos. El desig, per tant, de treure’s del damunt la patata calenta va portar el jutge Abril a empaquetar totes les actuacions amb destinació a Madrid. Potser com a part d’aquest acte fallit, Abril va tenir una intenció subjacent: que a Madrid se sàpiga què es va fer en més d’un any d’investigació.
La croada de Carlos Lesmes
Perquè el president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, va dur a terme, a compte de la presumpta paràlisi d’Abril, una croada contra el president del TSJC, Miguel Ángel Gimeno, exportaveu de Jutges per la Democràcia, que va culminar amb la seva destitució de facto (no renovant el seu mandat de cinc anys) al gener. Una croada que va deixar una empremta almenys en l’acte de lliurament de despatxos judicials a 35 jutges celebrat el 23 de juliol del 2015 al Palau de Congressos de Barcelona, davant el rei Felip VI. Allà Lesmes va protestar pel que considerava una lentitud sorprenent de la investigació. Gimeno ja sabria quin pa s’hi dóna. I ho va saber quan al CGPJ Lesmes va impulsar la candidatura de Jesús María Barrientos.
Però vet aquí que Gimeno no estava eludint les seves obligacions. Tampoc el jutge Abril, al qual s’ha acusat de ser “un jutge convergent”. Perquè l’exposició raonada del magistrat mostra com els quatre imputats van organitzar conscientment el 9-N adoptant les mesures per garantir la consulta, i els atribueix els delictes de desobediència, prevaricació i malversació. El jutge Abril, doncs, segueix al peu de la lletra la pista que Artur Mas va oferir públicament aquell 9-N: “Si la Fiscalia vol saber qui és el responsable d’obrir els col·legis públics a Catalunya, que em mirin a mi”.
