Publicitat
Publicitat

Llarena, la resolució sobre la presó i el permís per assistir al ple: la contrarellotge del 17-G

Les defenses de Sànchez i Forn demanaran l'excarceració però no sol·licitaran el permís per poder acudir al Parlament

Les defenses de Jordi Sànchez i Joaquim Forn presentaran avui les sol·licituds de llibertat per als dos diputats electes, que van declarar ahir al Tribunal Suprem. Uns escrits que, segons han explicat els lletrats a l’ARA, es limiten a demanar l’excarceració i no sol·liciten el permís per poder acudir al Parlament. Un cop les peticions arribin a la secretaria del Suprem, el magistrat Pablo Llarena traslladarà l’escrit, previsiblement avui mateix, a la fiscalia i l’acusació popular, a les quals donarà un termini de tres dies naturals perquè fixin la seva posició: presó o llibertat. Dilluns, dia 15, doncs, és l’últim dia que tindrien per elevar els seus escrits, i Llarena tindrà 48 hores -el mateix dilluns i dimarts- per resoldre. El dia 17 es constitueix el Parlament.

Si el jutge manté Sànchez i Forn a Estremera, les defenses hauran de presentar amb urgència una sol·licitud de permís perquè puguin assistir a la sessió constitutiva de la cambra catalana. La defensa d’Oriol Junqueras, l’empresonament del qual va ser confirmat el 5 de gener passat, ja va demanar tant aquest permís com el del ple d’investidura, tots dos pendents de resoldre’s. La qüestió amb Sánchez i Forn era saber si serien traslladats en furgó policial des d’Estremera a una presó catalana i, d’allà, al Parlament, escortats per guàrdies civils, o si anirien al ple com a diputats en llibertat provisional sota fiança. Segons fonts judicials, però, no està clar que el jutge els permeti ser al ple.

Caldrà veure si les declaracions d’ahir, en les quals Forn va assegurar que la Constitució és l’única via per canalitzar les aspiracions independentistes, i en què Sànchez va assumir l’abandonament de la unilateralitat, seran suficients per obrir les portes de la presó. La fiscalia sol·licitarà, segons fonts consultades per l’ARA, el manteniment a presó dels dos diputats electes i del president d’Òmnium, Jordi Cuixart. Aquestes fonts argumenten que el canvi de discurs dels tres presos també inclou el reconeixement d’il·legalitats comeses.

Segons altres fonts, no sembla que Llarena es guiï només pel que plantegi el ministeri públic. El seu patró de conducta comença a ser un altre, tal com va demostrar el 9 de novembre amb Carme Forcadell, que es va salvar in extremis de la presó incondicional que demanava el fiscal. Cal tenir en compte, però, que Llarena creu que té entre reixes el “comitè estratègic” de l’1-O, mentre que Forcadell, tot i ser important, ho era en un altre nivell. I encara hi ha un altre element: mentre que Forn i Sànchez reneguen de la unilateralitat, Carles Puigdemont no ho fa; i mentre ells parlen d’una nova fase, Puigdemont insisteix a restaurar el Govern legítim.

Així com en marxar a Brussel·les Carles Puigdemont va projectar sobre els seus companys de Govern l’ombra del risc de fuga, ara les seves propostes -com la de la investidura telemàtica- contradiuen les afirmacions dels diputats presos. Fins que no hi hagi nou Govern, doncs, no sembla que Llarena tingui intenció de modificar la seva posició sobre l’empresonament.

2018 anàlisi

Etiquetes

Més continguts de

2018 anàlisi
PUBLICITAT

Totes les dades, notícies i anàlisis per entendre la convocatòria electoral

Vés-hi
PUBLICITAT
PUBLICITAT