Meritxell Batet: “Els socialistes ens indignem i ho dic per experiència: sé què és ser desnonada”

BarcelonaMeritxell Batet s’estrena com a cap de cartell del PSC, després de substituir Carme Chacón. Davant d’un eventual sorpasso de Podem al PSOE, reivindica el seu partit com l’esquerra transformadora.

Per què creu que Podem els està avançant per l’esquerra?

L’esquerra la representem nosaltres, els partits socialdemòcrates. La capacitat d’indignar-se és molt necessària, i el PSC la té intacta, però després cal aportar propostes i solucions per transformar la realitat. I això sempre ho ha fet la socialdemocràcia. Totes les conquestes socials i de llibertats han vingut de mans dels socialistes, un partit socialdemòcrata que al final és l’esquerra transformadora i real.

¿No creu que si la gent percebés que vostès s’han indignat amb la situació els votarien massivament?

Ens indignem amb els desnonaments. I ho dic per experiència: sé el que és ser desnonada.

A vostè l’han desnonada?

Sí. Quan era jove. Vivíem amb la meva mare i em vaig trobar un cadenat a casa. I, per això, la indignació, la justícia social i moure’ns per millorar la vida de les persones és el nostre motor vital. I, malgrat sentir impotència i tenir limitacions, l’esquerra que ha transformat la realitat som nosaltres.

Reivindica la indignació quan semblaria una etiqueta de Podem.

Constato que tenim la indignació, que la sentim, i reivindico les polítiques socialdemòcrates, que són les que han transformat aquest país.

Si Podem obté més vots que el PSOE, es replantejaran lideratges?

Ens proposem guanyar les eleccions al PP, és la garantia perquè hi hagi un canvi de govern. El que no pot ser és anar a noves eleccions ni mantenir un govern de Mariano Rajoy.

Però si no volen pactar amb el PP, i C’s no vol pactar amb Podem, aleshores amb qui pacten?

S’ha de veure quina és l’aritmètica, però és impossible que el PSOE pacti amb el PP si el que volem és derogar la major part de lleis que han aprovat aquests últims quatre anys.

¿Podem entén millor la realitat plurinacional d’Espanya que el PSOE?

Els socialistes l’entenem molt bé i portem molt de temps treballant per oferir una solució. Primer, el que cal és reconèixer que hi ha un problema, que cal tornar a renovar un contracte entre Catalunya i Espanya. Una consulta ni aporta res ni resol res, proposem una reforma de la Constitució que se sotmeti a referèndum de tots els espanyols.

Què proposen per a Catalunya?

Volem una nova organització territorial de model federal, però no es tracta de prefixar de manera tancada les opcions de cadascuna de les forces polítiques. Es tracta d’acceptar que hem de seure i que estem disposats a dialogar per pactar.

Quina seria la diferència amb la situació que tenim ara?

S’han de definir i blindar millor les competències, ara hi ha molta conflictivitat institucional. També cal definir quins són els principis sobre el finançament econòmic, que implicarien una millora per al finançament de Catalunya.

Com blinda el PSC davant dels barons socialistes que no volen privilegis per a Catalunya?

Defensar la igualtat dels ciutadans no vol dir homogeneïtat. De fet, ara ja no som uniformes. Tenim competències que altres comunitats autònomes no tindran mai, i això no ens fa ni millors, ni pitjors ni desiguals. Però sí que som diferents i aquesta diferència s’ha de veure com una riquesa i no com un problema.

¿Això vol dir que es donaria el títol de nació cultural a Catalunya o es reconeixeria la plurinacionalitat?

Això vol dir seure a la taula i arribar a un acord entre totes les forces polítiques. No ha de ser un debat nominal. La realitat és la que és, i el que hem de fer és veure com expressem millor aquesta realitat i li donem satisfacció simbòlica, però no només.

¿És impossible pactar amb el PP després del 26-J i no acordar-hi la reforma constitucional?

Ho vam poder fer l’any 78. Crec que els polítics que ara estem en actiu tenim aquesta responsabilitat i hem de tenir també aquesta grandesa.

Això que diu pot sintonitzar molt bé amb el votant mitjà espanyol, però queda lluny de les aspiracions de bona part dels catalans.

No ho crec. La majoria de catalans volen continuar a Espanya, però en una Espanya diferent.