PROCÉS SOBIRANISTA
Política 03/04/2018

Ofensiva de la fiscalia i el bloc del 155 per criminalitzar els CDR

Sánchez i Rivera demanen a Rajoy que actuï i el ministeri públic estudia querellar-se per rebel·lió

Mariona Ferrer I Fornells Mireia Esteve
5 min
Protesta dels CDR el 23 de febrer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Madrid / BarcelonaEl front judicial i polític contra l’independentisme es conjura per criminalitzar els Comitès de Defensa de la República (CDR), les assemblees locals nascudes l’1-O que aposten per l’acció directa des de la desobediència pacífica i que han protagonitzat els talls de carreteres i les aixecades de barreres de peatges dels últims dies en protesta per la retenció de Carles Puigdemont i l’empresonament de més líders sobiranistes. La Fiscalia de l’Audiència Nacional va anunciar ahir al vespre que actuarà contra les “intolerables actuacions” dels autors i promotors “d’actes vandàlics” que “posen en perill la pau pública i l’essència del sistema democràtic”. Amb l’aval de la Fiscalia General de l’Estat, amenaça els membres dels comitès amb una querella pel delicte de rebel·lió per “subvertir l’ordre constitucional enaltint amb violència” els polítics empresonats.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La resposta del ministeri públic va arribar només hores després que els líders del PSOE i Ciutadans demanessin al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, actuar contra els CDR, a qui l’unionisme titlla a l’uníson de nova kale borroka. Per a Pedro Sánchez, Catalunya s’enfronta a “elements radicals”, mentre que per a Albert Rivera estem davant de “comandos separatistes”. Mentre socialistes i el partit taronja apuntaven al govern del 155, el PP responsabilitzava els “quadres intermedis” dels Mossos d’Esquadra per no haver aturat les accions en peatges, com el de l’AP-7 a la Roca del Vallès o ahir a Sitges, durant mitja hora, al de la C-32. “Algú no està fent la seva feina”, va assenyalar el vicesecretari de polítiques socials del PP, Javier Maroto, en una entrevista a RNE. Maroto va justificar que no es destituís, en el seu moment, aquests quadres intermedis, pensant que la intervenció de la Generalitat duraria poc temps.

El bloc del 155 malda per abonar la tesi del jutge Pablo Llarena -la que afirma que l’independentisme és violent- i vol justificar així el delicte de rebel·lió en una setmana clau a Alemanya per decidir l’extradició de Puigdemont. I els CDR s’han convertit en el principal pretext de PP, PSOE i Cs per criminalitzar l’independentisme, tot i que només protagonitzen manifestacions no violentes -les accions més denunciades a Madrid és que centenars de cotxes no paguessin el peatge en plena operació tornada de Setmana Santa-. Rivera va assegurar en roda de premsa després de l’executiva de Cs que “la mobilitat està en joc per uns comandos violents que intenten condicionar la vida de tots els catalans”. Sánchez, al seu torn, va fugir d’estudi pel que fa a les discrepàncies amb el PSC sobre un govern de concentració a Catalunya i va presentar el partit de Miquel Iceta com a víctima d’“elements violents” en relació a “atacs vandàlics” en algunes seus.

Sense una cara visible

El principal problema de la fiscalia, ara mateix, és identificar els responsables dels CDR. És impossible presentar una querella per rebel·lió contra un grup indefinit de persones. Malgrat que les forces de seguretat espanyoles investiguen des de fa mig any les presumptes “activitats coercitives” dels comitès, no han filtrat fins ara cap llista de noms que puguin haver d’enfrontar-se a una querella per rebel·lió, malversació o delictes per desobediència. De fet, de moment, tots els membres dels CDR detinguts han declarat sempre en instàncies judicials catalanes i per presumptes delictes d’ordre públic, atemptat contra agents de l’autoritat i incitació a l’odi.

Ara la Fiscalia de l’Audiència Nacional justifica l’obertura de diligències perquè, “més enllà de les meres i concretes accions individuals”, s’està intentant “emparar i enaltir amb violència” persones “judicialment investigades pels més greus delictes que puguin donar-se en un estat social i democràtic de dret”. I per això es compromet a “actuar amb contundència” portant els investigats davant de la justícia pel delicte màxim de rebel·lió, malversació i d’altres delictes contra l’ordre públic, tal com ja va fer l’ex fiscal general de l’Estat José Manuel Maza contra el Govern i líders civils dels sobiranisme. Amb l’ANC i Òmnium Cultural escapçades a l’octubre i limitades les mobilitzacions, el ministeri públic busca així posar la por al cos al nou actor independentista que aposta per l’acció directa.

“No tindran presons per a tots”

Els CDR van respondre ahir a l’amenaça de la fiscalia demanant seguir “lluitant” sense “por”. En un comicat difós a Twitter amb el hashtag #mésviusquemai, recorden que, a diferència de l’ANC i Òmnium, no són “cap entitat” sinó el “poble organitzat”. Asseguren que “el poder despòtic no té proves per demostrar res” i que utilitzen notícies d’aquest tipus per “espantar i desmobilitzar”, però que anuncis com els del ministeri públic proven que van “pel bon camí” perquè “la por ha canviat de bàndol”. Ara bé, demanen cuidar la seguretat i seguir les “indicacions antirepressives”. “No tindran presons per a tot un poble en peu de lluita”, conclou el text.

Des dels partits independentistes, diferents veus van donar suport als CDR. El primer a fer-ho va ser el diputat d’ERC al Congrés Gabriel Rufián. “Vandalisme és el que es va fer amb el 155 al Senat i no el que fan els CDR al carrer”, va piular. Des de la CUP es va demanar aturar la “criminalització del poble”. El diputat de Junts per Catalunya Quim Torra va instar la gent a implicar-se en el seu comitè més pròxim després de conèixer el comunicat de la fiscalia. Fonts del ministeri públic asseguraven ahir que tot just s’han obert diligències i que una querella no serà, en cap cas, imminent perquè falta investigar més.

Mig any en el punt de mira de la policia i la justícia

Novembre: identificació

L’1-O i l’aturada del 3-O van significar l’eclosió dels CDR, però els talls del 8-N van ser la gran prova de foc. Les forces de seguretat van començar a identificar-ne llavors membres per entendre’n el funcionament.

Desembre: investigació

Les sigles dels CDR apareixen per primer cop en una providència del jutge del Suprem Pablo Llarena, en què demana a la Guàrdia Civil conèixer les seves activitats i identificar els seus responsables.

Gener: denúncia

Llarena ordena noves diligències, en concret, per investigar una reunió “supramunicipal” del CDR d’Igualada a l’octubre. En paral·lel, les forces de seguretat de l’Estat filtren que investiguen els comitès per dur a terme “activitats coercitives”.

Febrer: detencions

Els Mossos detenen fins a 14 membres dels CDR el 23 de febrer per una acció en què es van encadenar a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per denunciar la “repressió de l’Estat” contra l’independentisme.

Març i abril: amenaça

L’unionisme s’aferra a l’onada de protestes per l’empresonament de Carles Puigdemont i més consellers per vincular independentisme amb violència. La fiscalia anuncia una investigació i amenaça amb querellar-se per rebel·lió contra els CDR.

stats