EUSKADI

El PNB se suma a l’esquerra abertzale pel dret a decidir

Proposen una consulta aprovada al Parlament però no a les Corts

El PNB no renuncia a Euskadi com a subjecte polític ni al dret dels bascos a decidir el seu futur, però ho planteja d’una manera sui generis, allunyat de la pancarta reivindicativa, del clàssic dret a l’autodeterminació i, per descomptat, lluny de la unilateralitat. El seu concepte de dret a decidir es basa en el principi de bilateralitat i legalitat, i busca l’empara en els drets històrics reconeguts a la Constitució. Però no resol què passaria en cas que, com a Catalunya, l’Estat veti la possibilitat de consultar la ciutadania i no admeti una relació d’igual a igual entre Euskadi i Espanya.

Aquestes són les principals cartes que els jeltzales han posat damunt la taula de la ponència parlamentària per acordar un nou estatus polític d’Euskadi i de les seves relacions amb l’Estat, que el PNB vol que siguin “singulars i diferenciades”. El seu plantejament a la ponència -que va arrencar la legislatura passada i que dimecres va reprendre el debat- també insisteix en les transferències pendents i en la necessitat que es compleixi íntegrament l’Estatut de Gernika, i no amaga el temor de la recentralització. Així mateix, reclama les competències en qüestions com llengua, cultura, educació, seguretat i justícia, i n’introdueix d’altres en matèria de relacions laborals i seguretat social.

No imposar, no impedir

Pel que fa a les relacions amb Espanya, el PNB planteja la necessitat de “respecte mutu i de no subordinació”, i introdueix en el concepte de bilateralitat efectiva l’imperatiu de l’acord i el pacte. Una màxima en sintonia amb el concepte de “no imposar [a Euskadi], no impedir [des d’Espanya]” que el partit va aprovar el 2007 sota el lideratge de Josu Jon Imaz. Contràriament al que ha demostrat el Procés, doncs, el PNB projecta la idea que el dret a decidir es pot materialitzar sense una confrontació amb l’Estat.

Perquè les institucions basques no puguin quedar subordinades a Espanya i sigui el Tribunal Constitucional qui resolgui els conflictes, els nacionalistes proposen elevar el model del concert econòmic a un concert polític amb garanties que l’Estat no pugui modificar de manera unilateral els acords als quals s’hagi arribat al País Basc.

En la proposta presentada pel PNB s’inclou la producció ideològica i estratègica de la formació en els últims anys, inclòs el pla Ibarretxe. Però cada vegada és més pragmàtic pel que fa a la manera com els bascos haurien de decidir el seu futur: una consulta a la ciutadania que s’hauria acordat al Parlament basc i prèvia al debat a les Corts. Amb tot, introdueix la idea que l’enfortiment de l’actual autogovern és una forma de desenvolupament del dret a decidir en si mateix.

Debat a dues bandes

Tant EH Bildu com Elkarrekin Podem han vist la proposta del PNB com un bon punt de partida per al debat. L’esquerra sobiranista, que també opta pel pragmatisme, ha valorat la referència dels jeltzales al dret a decidir, mentre que els segons celebren que s’obri la possibilitat d’una taula pròpia i diferenciada per debatre a fons els drets socials. A l’altra banda, les reaccions del PSE i sobretot del PP han estat molt negatives, perquè consideren l’oferta l’antesala de la independència o un “pla Ibarretxe bis”. Una interpretació que busca equiparar els nacionalistes bascos amb els independentistes catalans.

No s’ha de perdre de vista el context polític i institucional en què es reprèn la ponència d’autogovern a la cambra de Vitòria per poder veure quins acords es poden teixir i entre qui. El PNB governa conjuntament amb el PSE totes les institucions basques i manté bones relacions amb el PP, amb qui ha arribat a acords pressupostaris i pactes sobre matèries tan sensibles com el concert econòmic i la llei de la quota. Els dos partits s’oposen al dret a decidir. I el PP ni tan sols vol canviar una coma de l’Estatut de Gernika.

Contràriament, els jeltzales no volen sentir a parlar de possibles acords amb EH Bildu i Elkarrekin Podem, els únics amb qui podria compartir uns mínims durant la ponència per a un nou estatus.

El PNB ha plantejat un debat a dues bandes. Amb el dret a decidir, coincideix amb uns. Però en el dia a dia polític coincideix amb uns altres. Caldrà veure què prioritza a l’hora de la veritat.

Més continguts de