El PSC anima el centredreta catalanista a fer un PNB català

Barcelona“Del conjunt d’estudis d’opinió es desprèn que al voltant de 300.000 electors adscrits actualment al bloc independentista podrien donar suport activament a una oferta transaccional que impliqués una millora tangible de l’autogovern”. L’afirmació que fa el periodista i analista electoral de La Vanguardia Carles Castro al seu llibre Cómo derrotar al independentismo en las urnas (ED Libros) serveix a un alt càrrec del PSC per explicar la posició del partit respecte a l’atomització del centredreta catalanista. Els socialistes, que en les últimes eleccions catalanes (21 de desembre del 2017) van anar de bracet amb Units per Avançar -formació sorgida d’Unió i liderada per Ramon Espadaler-, veuen en el nou horitzó electoral una oportunitat perquè els nombrosos actors de l’espai que representava CiU uneixin forces a les urnes, encara per datar. L’objectiu: debilitar JxCat, afeblir l’aposta per la unilateralitat i, en el millor dels casos, acabar amb la majoria de govern independentista.

Miquel Iceta manté contacte regular amb representants d’Units -però també de l’anomenat grup de Poblet, format per exconvergents com Lluís Recoder i Marta Pascal i per persones alienes al món de la política-, del PDECat -que ha de decidir si conflueix o trenca amb la Crida-, de Lliures i de la Lliga Democràtica -els partits que lideren Antoni Fernández Teixidó i Àstrid Barrio, i que estan en ple procés de fusió-. “El paper del PSC és aplaudir i animar”, expliquen fonts pròximes al líder socialista. Diversos dirigents del partit confirmen que se segueix amb “interès” la possible articulació d’una alternativa catalanista o fins i tot sobiranista “no unilateralista”. “L’espai que ocupa el PNB al País Basc fa falta i no hi és”, afirma un càrrec a la direcció. “Algú que digui «Som independentistes, però volem fer de PNB»”, afegeix un altre.

Interès més polític que electoral

Però ¿quin benefici en traurien els socialistes? Electoralment cap, segons coincideixen les fonts consultades. Admeten, de fet, que tot i que estaria a la dreta del PSC, una oferta electoral com la que es planteja podria robar vots a Iceta. La motivació del partit, doncs, és política. “És l’únic espai capaç de trencar el bloc independentista, rascant vots de JxCat i de l’antiga CDC”, afirma un dirigent. Això, segons opina un altre, podria dificultar la configuració d’un Govern com l’actual i contribuir a “reorientar el full de ruta” sobiranista cap al pragmatisme que ja practica ERC. Si fos així, el PSC ho tindria més fàcil per transformar el creixement que li auguren les enquestes en més protagonisme en la pròxima legislatura. “Seria més senzill arribar a acords”, diu un diputat. Altres fonts apunten que, en última instància, s’obriria una escletxa per al govern de coalició transversal que vol presidir Iceta.

Tots aquests escenaris, però, depenen de la força que arribés a tenir a les urnes la nova proposta electoral, i al PSC hi ha qui veu amb escepticisme que pugui fer forat, sobretot ara que no hi ha un lideratge ni un possible candidat clar. L’última experiència semblant va ser la d’Unió el 27 de setembre del 2015, quan va obtenir tan sols 103.293 vots i es va quedar sense representació al Parlament. Aquest és un dels factors que pesa a Units a l’hora d’explorar noves aliances més enllà del PSC. Els d’Espadaler, això sí, ja han obert converses amb el grup de Poblet, els impulsors del qual defensen presentar-se a les eleccions -així ho traslladaran als seus adherits el 7 de març- tal com va avançar l’ARA.

Tant Units com Poblet veuen menys sintonia amb la Lliga i Lliures, que incorporen perfils allunyats del catalanisme, i si la seva aliança no qualla -o el calendari electoral la impossibilita- no es descarta que el PSC torni a aixoplugar perfils d’aquests sectors polítics, si bé això pot topar amb la voluntat del partit d’arrossegar els antics votants de Cs. “Vull estendre la mà a autonomistes i federalistes, a tots els reformistes catalans. Volem fer una coalició que reuneixi totes aquestes forces per fer canviar de rumb Catalunya”, va proclamar Iceta al desembre, després de ser ratificat com a primer secretari del PSC. De moment pensa en una coalició postelectoral, i per això es limita a animar. Els pròxims mesos decidirà si ha de començar a pactar.