El Parlament demanarà l'abdicació de Felip VI

La cambra catalana també reprovarà el rei, Sánchez i Rajoy

La comissió d'investigació sobre l'aplicació de l'article 155 que s'està fent al Parlament des del novembre del 2018 ha aprovat aquest dimarts amb els vots de JxCat, ERC i la CUP el dictamen final amb les conclusions dels tots els treballs fets. La comissió ha inclòs al dictamen que considera "necessària" l'abdicació de Felip VI i ha proposat que el Parlament reprovi el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, l'expresident Mariano Rajoy o el mateix monarca. Ara aquest dictamen s'haurà de debatre i aprovar al ple del Parlament. Tenint en compte que els tres partits sumen majoria absoluta, això vol dir que ja està garantit que el Parlament demanarà l'abdicació del rei i reprovarà el mateix monarca, el president socialista i l'expresident popular. La comissió ha arribat a aquestes conclusions precisament el mateix dia que la mesa del Congrés ha tombat la creació d'una comissió d'investigació sobre la casa reial. 

El PSOE, el PP i Vox tornen a vetar una comissió d'investigació al Congrés sobre la casa reial

Si el Parlament acaba reprovant el rei no serà la primera vegada que ho fa. L'octubre del 2018 ja va aprovar una resolució dels comuns en el mateix sentit que va rebre el suport de JxCat, ERC i la CUP. Aquella iniciativa va acabar impugnada pel govern espanyol davant del Tribunal Constitucional (TC), que mesos després va anul·lar el que havia aprovat la cambra catalana. De nou, la inviolabilitat del monarca va ser esgrimit pel tribunal espanyol com un factor clau. Segons el TC, en la mesura que la Constitució estableix la inviolabilitat del rei, les seves actuacions no poden ser reprovades per cap institució. Va considerar, doncs, que el Parlament té prohibit criticar el rei. 

El Constitucional prohibeix al Parlament criticar el rei

Unitat malgrat els "matisos"

JxCat, ERC i CUP-CC han votat en bloc les seves conclusions i han remarcat que, malgrat els "matisos" en les diferents anàlisis de cada formació, han donat llum verda a tots els textos perquè tenen "l'obligació compartida de defensar-se en bloc davant les agressions del 155", com ha explicat el diputat d'ERC Jordi Orobitg. Carles Riera (CUP-CC) ha posat en valor la "diversitat" de l'independentisme. Al seu torn, la portaveu adjunt de JxCat, Gemma Geis, ha afirmat que els partits independentistes fan "una diagnosi amb matisos diferents" sobre el que va passar durant els fets d'octubre del 2017 i la posterior aplicació del 155. "La voluntat de fer aquesta comissió és entendre què va passar, reconèixer la diversistat del món independentista i tornar a plantejar un embat democràtic" a l'Estat, ha acabat Geis. 

Pel que fa als comuns, que s'ho miren des d''una altra perspectiva, han reivindicat punts en comú com la constatació que la ciutadania de Catalunya s'ha estat mobilitzant de manera pacífica els últims anys o bé que els presos polítics estan "injustament empresonats".

En aquesta sessió també hi ha participat el PP, que només va assistir a la constitució de la comissió, i totes les seves conclusions han estat rebutjades per la resta de grups.

118 compareixents citats

Aquesta va ser la comissió a la qual van comparèixer a finals de gener els presos polítics i també –a través de videoconferències– l'expresident Carles Puigdemont i la secretària general d'ERC Marta Rovira. La comissió, des d'un primer moment, ja no va comptar amb la participació de Ciutadans, mentre que el PP va assistir-hi en un inici però va acabar abandonant-la. També la va deixar el PSC el 4 de desembre del 2018 perquè la va considerar "una eina de propaganda".

Entre els 118 citats també hi havia el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i la vicepresidenta Carmen Calvo. També hi constava l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy, l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, l'exdelegat del govern Enric Millo i els exministres Juan Ignacio Zoido, Rafael Catalá i María Dolores de Cospedal. Cap d'aquests hi va acabar compareixent, escudant-se en un dictamen del Consell d'Estat que argumenta la seva incompareixença està justificada perquè, com a alts càrrecs de l'executiu, on han de retre comptes és al Congrés.