Pascal reclama no perjudicar les classes mitjanes i Reguant li replica que 60.000 euros anuals és classe alta

BarcelonaFins a quin nivell d'ingressos anuals es pot considerar que una persona és classe mitjana? La resposta –ideològica– a aquesta pregunta és un dels esculls de l'actual negociació pressupostària entre ERC, el PDECat i la CUP. A partir de 100.000 euros d'ingressos bruts anuals es considera classe alta? A partir de 75.000? Els anticapitalistes fixen la línia en els 60.000 euros a l'any, i les seves propostes estan enfocades a gravar més la població que supera aquesta xifra d'ingressos. Segons dades de la conselleria d'Economia, a Catalunya només el 4% de la població ingressa més de 65.000 euros anuals.

Aquest dimarts, la disputa entre el PDECat, el partit menys partidari d'incrementar els impostos, i la CUP s'ha traslladat als mitjans de comunicació i a les xarxes socials. En una entrevista a l'ACN, la coordinadora general dels demòcrates, Marta Pascal, ha demanat als anticapitalistes que aparquin els debats "ideològics" per poder aprovar uns pressupostos "instrumentals i no típics". Tal com ha remarcat en diverses ocasions el president de la Generalitat, Pascal ha subratllat que els comptes són imprescindibles per completar el procés sobiranista.

Aparcar la ideologia significa, entre altres coses, renunciar a apujar l'IRPF i l'impost de successions. La coordinadora del PDECat ha alertat de la possible "pèrdua de competitivitat" a l'economia catalana si es decideix "castigar les classes mitjanes i els sectors productius". "Seria tirar-nos pedres sobre la pròpia teulada", ha il·lustrat. En llegir aquestes asseveracions, la diputada cupaire Eulàlia Reguant, precisament una de les que negocien els pressupostos amb el Govern, ha decidit respondre a través de Twitter.

En la gràfica que acompanya la piulada es pot veure l'estadística de salari mitjà a Catalunya el 2014: 23.927 euros bruts anuals –amb una important diferència entre homes i dones–. Les dades són de l'Idescat, que, per exemple, també calcula que la mediana de sou al Principat és 20.601 euros, és a dir, que la meitat dels assalariats catalans en cobren més i la meitat, en cobren menys. En una sèrie de quatre piulades, Reguant també recorda que, en l'última enquesta de l'Idescat, el 85% dels votants de JxSí es van mostrar partidaris d'incrementar els impostos a la gent amb més ingressos i patrimoni.

En l'entrevista a l'ACN, Pascal ha insistit que l'aprovació dels comptes de la Generalitat és "fonamental" perquè el procés independentista segueixi avançant. Per això, els actors polítics de Junts pel Sí i la CUP estan obligats a "entendre's", ser "generosos" i "sortir de les zones de confort partidista" per facilitar l'entesa. "Hem de mirar que els pressupostos no ens acabin generant un bloqueig del procés o un problema", ha argumentat, i ha recordat l'episodi del juny, quan el projecte pressupostari va quedar embarrancat en el primer tràmit parlamentari.

En l'anterior negociació pressupostària, ha dit, la CUP va afrontar el debat des d'una perspectiva "molt ideològica" perquè "no va entendre que ara és el moment de suma i que els matisos ideològics hauran d'arribar més endavant". Per evitar repetir errors del passat, Pascal ha demanat aparcar les qüestions ideològiques: "No vulguem ser mes ideològics del compte en un procés de sumes i majories, que demana un esforç de tothom, també el nostre".

El PDECat s'avé a estudiar la incorporació d'alguna figura impositiva de cara als comptes per al 2017, ha ressaltat, però ha evitat precisar-ne el contingut per no enterbolir les converses entre Govern i partits. Fins a la data, però, fonts d'Economia i dels equips negociadors han coincidit a assenyalar que estudien la creació d'una taxa per a les begudes ensucrades, un gravamen als bancs, impostos a les grans fortunes i les nuclears i un tribut contra l'especulació immobiliària.

Les rendes altes paguen els tipus més baixos de l'Estat

Tot i que finalment el Govern va decidir no fer cap proposta en matèria impositiva en la negociació dels pressupostos del 2016, el departament d'Economia va fer públic aleshores un estudi comparatiu entre el tram autonòmic de l'IRPF que es paga a Catalunya i el que es paga a la resta de l'Estat. Els catalans amb una base liquidable de fins a 18.000 euros paguen un tipus d'impost a la renda del 12%, mentre que la mitjana estatal se situa entre el 10,03 i el 10,62%, i en algunes comunitats se situa en el 9,5%.

D'altra banda, pel que fa a les rendes amb bases imposables entre 30.000 i 100.000 euros anuals, els catalans paguen uns tipus d'entre el 13,27% i el 17,21%. Aquests són superiors a la mitjana de comunitats de l'Estat (entre el 12,72 i el 17,19%), però ja no són les més altes. De fet, a partir dels 30.000 euros de base liquidadora, paguen un tipus més elevat a Extremadura (fins als 150.000 euros) o a Cantàbria (de 150.000 euros en endavant).

Finalment, segons aquest informe, els catalans amb rendes superiors a 100.000 euros paguen uns tipus d'entre el 18,03 i el 20,16%, per sota de la mitjana estatal (d'entre el 18,27 i el 20,55%). Els càntabres amb una base superior als 175.000 euros, de fet, paguen un tipus del 21,81%.