Puigdemont debuta a Europa exigint la llibertat de Junqueras

L’expresident reclama al PSOE que s’oposi al suplicatori com un gest de desjudicialització

NÚRIA ORRIOLS / AÏDA SÀNCHEZ

Quan faltaven pocs minuts per a les cinc de la tarda i abans que sonés el timbre que reclama els eurodiputats a l’hemicicle, Carles Puigdemont i Toni Comín ja estaven asseguts al seu escó. Els electes de JxCat escenificaven en aquell instant que ja eren membres de ple dret de l’Eurocambra -malgrat les euroordres de la justícia espanyola- després de mig any de ser exclosos de les institucions europees. Ho certificava minuts més tard el president del Parlament Europeu, David Sassoli, presentant els dos representants de JxCat com a eurodiputats. També confirmava, però, que deixava vacant l’escó d’Oriol Junqueras (ERC) en compliment de la decisió de la Junta Electoral Central i el Tribunal Suprem. Una batalla -la de que el líder republicà sigui reconegut com a parlamentari- que el mateix Puigdemont es comprometia a seguir disputant. “Europa ja no pot mirar cap a un altre cantó”, va assegurar l’expresident, ahir acompanyat pel cap de l’executiu, Quim Torra, part del Govern i el president del Parlament, Roger Torrent. Aquest dimarts el ple continua (arrenca a les 9h), i es preveu que ambdós eurodiputats tornin a intervenir en l'hemicicle. 

L’Eurocambra accepta el 92% dels suplicatoris

Ara bé, en comparació a l’expectació mediàtica de fora l’Eurocambra -una munió de periodistes va fer el seguiment de Puigdemont i centenars de persones s’hi van manifestar per donar-li suport-, Sassoli va resoldre la qüestió de forma ràpida i sense sobresalts. Mentre anunciava que Junqueras quedava exclòs, els eurodiputats de JxCat i els del grup dels Verds/ALE -d’on forma part Esquerra- ensenyaven una fotografia del líder d’ERC per reclamar-ne la llibertat. Una imatge que va durar poc, ja que els uixers de la cambra van fer retirar la proclama als diputats independentistes.

El president de l’Eurocambra, de fet, no volia obrir cap debat sobre aquesta qüestió. El líder de Vox, Jorge Buxadé, va intentar sense èxit captar l’atenció del ple i protestar contra el reconeixement dels eurodiputats catalans. Fins a tres vegades Sassoli li va demanar que parés d’aplaudir i cridar: “Tranquil, tranquil. Això no és un debat”.

El suplicatori, en marxa

El que tampoc va comentar Sassoli durant el ple és la petició de suplicatori sobre Puigdemont i Comín del Tribunal Suprem, que a mig matí el president de l’alt tribunal espanyol, Carlos Lesmes, havia remès a l’Eurocambra. Fonts del Parlament Europeu consultades per l’ARA asseguraven ahir que s’havia rebut correctament i que els serveis jurídics ho estaven examinant. Una anàlisi que s’allargarà, probablement, un parell de dies abans que el president l’anunciï al ple. Aquest tràmit és imprescindible per poder enviar-lo al Comitè d’Afers Jurídics -que ha d’estudiar si retira la immunitat als eurodiputats perquè pugui continuar el procés d’extradició contra ells-, però no cal que això passi durant aquesta setmana a Estrasburg. Si s’informés al ple abans de dijous, es podria designar el ponent que estudiaria el cas en la reunió de coordinadors del Comitè del 27 i 28 de gener. Després de debatre el cas durant setmanes, aquesta comissió emetria una recomanació i el Parlament votaria per majoria simple si retira la immunitat a Puigdemont i Comín. El 92% dels suplicatoris de la legislatura passada van acabar amb la retirada de les prerrogatives.

Ara bé, els eurodiputats de JxCat ja van deixar clar ahir que “no donaven per perdut” aquest cas a l’Eurocambra. En una roda de premsa amb l’eurodiputada d’ERC Diana Riba i la plataforma de parlamentaris que promou el diàleg de la UE amb Catalunya, van assegurar que aquesta serà una via per internacionalitzar el Procés i posar la justícia espanyola a debat dins el Parlament Europeu. També van enviar un missatge al PSOE, reclamant al president espanyol, Pedro Sánchez, que sigui “coherent” i s’oposi a retirar-los la immunitat. Seria una mostra, va dir Puigdemont, que els socialistes es prenen seriosament la promesa de la “desjudicialització” de la política amb què han arribat de nou a la Moncloa. També va afegir que no descarta trepitjar Espanya si les institucions espanyoles garanteixen que se’ls respecta la immunitat com en els altres països de la Unió Europea. El mateix president de la Generalitat, Quim Torra, s’hi havia referit hores abans des de davant de l’Eurocambra. En declaracions als mitjans de comunicació, va instar Pedro Sánchez a fer efectiva de “manera immediata” aquesta desjudicialització retirant totes les euroordres -el Suprem les manté vigents malgrat la immunitat- i autoritzant Junqueras a viatjar a Estrasburg.

Cs i el PP entren en escena

L’arribada de Puigdemont i Comín a l’Eurocambra, que va ser benvinguda pels independentistes, no va ser ben rebuda a les files populars i Ciutadans, que van titllar de fake news el discurs de l’expresident i ja van avançar que treballaran perquè la cambra accepti amb la “màxima celeritat” la petició de suplicatori del Tribunal Suprem. Tant Dolors Montserrat (PP) com Luís Garicano (Ciutadans) van mostrar-se convençuts que tant el grup popular com el liberal els donarien suport. “Estan sols”, van concloure. Una diagnosi que no comparteixen des de JxCat. Fonts de la defensa de Puigdemont asseguren que fa temps que preparen aquest moment i que aprofitaran la petició del suplicatori per posar sobre la taula l’1-O i el judici al Suprem: demanaran documents i testimonis perquè siguin monitoritzats per la cambra. Una intenció que ahir fonts de Cs rebaixaven, ja que afirmaven que tot el que proposin Puigdemont i Comín haurà de ser admès abans per les majories del Comitè d’Afers Jurídics. Una altra de les qüestions que també arribarà aviat a aquesta comissió serà el cas de Junqueras. L’eurodiputada Diana Riba (ERC) va anunciar que portarien la decisió del president de l’Eurocambra d’excloure el líder republicà al comitè, a més d’interposar també un recurs al Tribunal de Justícia de la Unió Europea per assumir la decisió de la Junta Electoral Central.

Amb l’arribada de Puigdemont i Comín a l’Eurocambra i del cas Junqueras, el debat sobre el Procés ressorgeix de nou a les institucions europees. Amb un objectiu verbalitzat ahir per l’expresident: que la UE deixi de considerar el cas català un afer intern i s’impliqui per resoldre el conflicte.