Puigdemont planteja una assemblea d'electes de JxCat per enfilar la confluència

És un dels escenaris que s'han abordat en les últimes trobades a Waterloo 

La fórmula sobre com arribar a la confluència d'una única formació política, Junts per Catalunya, està a debat des de fa setmanes entre els dirigents del PDECat, la Crida i del mateix grup al Parlament. Segons ha pogut saber l’ARA, un dels escenaris que l'expresident Carles Puigdemont va plantejar la setmana passada a Waterloo, en la reunió que va mantenir amb diversos alcaldes i consellers del Govern, va ser celebrar una assemblea d’electes de JxCat aquest estiu. Es tractaria d’organitzar una trobada de tots els càrrecs escollits en l'últim cicle electoral –ara hi ha grups de JxCat als ajuntaments, al Congrés dels Diputats i al Parlament- o, simplement, dels electes municipals per fer una convenció sobre com afrontar els pròxims quatre anys.

Fonts coneixedores d’aquesta proposta expliquen que serviria per exhibir “múscul”, remarcant que hi ha gairebé tres mil electes de JxCat després del 26-M i que aquesta imatge pot servir com a “base sòlida” per consolidar la pertinença dels diferents corrents a un sol paraigua. 

Fonts coneixedores d’aquesta proposta expliquen que serviria per exhibir “múscul”



La trobada podria ser un primer pas per a la confluència, tot i que no està convocada encara ni tancada pel que fa al contingut. La fórmula per aplegar totes les sensibilitats determinarà qui assumeix les regnes de JxCat a partir d'ara, i és aquí on hi ha la més gran de les batalles. Un debat que es lliura a contrarellotge: la nova ordenació es preveu enllestir entre aquest estiu i la tardor, abans de la sentència del Tribunal Suprem sobre l’1-O i d’un possible avançament electoral a Catalunya.

En l'entrevista d'aquest dimarts a l'ARA, Bonvehí afirma que hi ha diferents models d'integració: un sol partit; diferents estructures que coincideixen amb una de superior (a través d'una coalició com era CiU); o una governança mixta com tenen els comuns, on el PDECat adoptaria el rol d’Iniciativa en la formació lila. Tal com va avançar aquest diari, Bonvehí i Jordi Sànchez, dirigent de JxCat i de la Crida, van forjar un acord el 6 de març que marcava el camí per a la confluència que encara no s'ha posat en pràctica. 

L'executiva actual del PDECat, capitanejada per Bonvehí, vol mantenir el lideratge en la nova direcció de JxCat. Aposta perquè a l'estructura que en resulti s'hi senti còmode tot el PDECat, també dirigents com Marta Pascal o Carles Campuzano, que s'han allunyat del partit des que van quedar fora de les llistes de JxCat a les eleccions generals. Els crítics, al seu torn, creuen que cal un relleu de persones a la direcció del PDECat i una transició cap a un únic partit, Junts per Catalunya, amb una estructura clàssica: presidència, secretaria general i secretaria d'organització.

El pas de Miquel Buch

Un dels dirigents més ben posicionats i que impulsa el sector més crític amb Bonvehí és el conseller d'Interior, Miquel Buch, que, juntament amb els consellers Damià Calvet i Meritxell Budó, tindran un paper clau en la nova refundació. L'entorn de Buch, de fet, no descarta tampoc forçar un nou congrés del PDECat –seria el tercer en tres anys– per desbancar l'executiva actual a l'estiu i facilitar la confluència cap a JxCat. El conseller, la setmana passada, es va mostrar disposat, en una entrevista a RAC 1, a liderar el nou espai, insistint que, a parer seu, el partit no deixa de ser "un instrument per aconseguir la independència".

Una part de la direcció actual del PDECat és reticent a la integració del partit a JxCat

A la direcció del PDECat actual, que ja es va oposar a fusionar-se a la Crida, hi ha resistències a la integració del partit a JxCat: de fet, en l’última reunió dilluns passat hi va haver tensió pel rebuig de part dels seus membres a quedar diluïts en un espai més gran.

Dinar dels consellers de JxCat amb Artur Mas 

La setmana passada es van produir reunions importants a Waterloo: la d'una delegació d'alcaldes, consellers del Govern –Miquel Buch, Meritxell Budó i Damià Calvet– i l'expresident Carles Puigdemont dimarts; i una altra entre el mateix Puigdemont i l'expresident Artur Mas dimecres. Aquesta última va durar unes tres hores i, malgrat que es va pactar dotar JxCat d'una estructura "operativa i eficaç", segons les fonts consultades, "no es va avançar gaire" en la manera com s'ha de concretar. Just una setmana abans, Mas havia dinat amb els consellers del Govern de JxCat per palpar quines són les seves intencions. 

L'expresident de la Generalitat jugarà un paper clau a l'hora de teixir totes les sensibilitats de l'espai, ja que, mentre que Puigdemont genera reticències als més moderats del PDECat, a Mas tot el partit li reconeix també l'"autoritat moral" a nivell orgànic. De fet, va ocupar la presidència del PDECat fins al gener del 2018, quan va plegar per la pressió judicial.

Mas ja va recuperar protagonisme en campanya electoral i no descarta –tal com va reconèixer ell mateix– tornar a ser cap de cartell en les pròximes eleccions catalanes, si són posteriors a la fi de la seva inhabilitació pel 9-N, el febrer del 2020. 

Mas recupera el protagonisme a JxCat en ple debat de futur

Del debat sobre com arribar a una formació única, de fet, també n'ha de sorgir el pròxim candidat o candidata a la Generalitat, ja que l'actual cap de l'executiu, Quim Torra, descarta, de moment, tornar-se a presentar.

A banda de Mas, els noms per encapçalar una llista a la Generalitat són Chacón, Castells, Borràs o el mateix Puigdemont

A banda de Mas, els diferents sectors posen noms sobre la taula: per part de la direcció del PDECat promouen la consellera Àngels Chacón o l'alcalde d'Igualada i fins ara president de la Diputació de Barcelona, Marc Castells. El nucli dirigent de JxCat, en canvi, veuria amb bons ulls la diputada al Congrés Laura Borràs o la regidora a l'Ajuntament de Barcelona Elsa Artadi. Tampoc es descarta, però, que JxCat torni a jugar la carta de Puigdemont.

Els socis de la Crida decidiran si s'impliquen en l'ordenació de JxCat

A tot això, què hi diu la Crida promoguda per Puigdemont i Sànchez? L’organització, que té unes 6.000 persones que paguen quota i uns 50.000 adherits, està en hibernació des de la seva fundació al mes de gener.

 

Segons fonts de l’entitat, hi ha una part de la Crida que aposta per ser a JxCat; mentre que hi ha un altre sector que creu que la Crida s’ha de dedicar a l’activisme social. En tot cas, Puigdemont, que n’és el president fundador, aposta perquè hi hagi una “implicació total” a JxCat. Una decisió que, segons fonts properes a Sànchez, hauran de prendre els socis.

Un estiu més, l’espai postconvergent està en ebullició.

Més continguts de