Quatre parlamentaris britànics que van ser a Catalunya l’1-O neguen que hi hagués violència dels votants

Afirmen que "la violència va ser de la policia", amb entrades "per la força" i "cops de porra"

Quatre parlamentaris britànics que van viure l’1-O des de Catalunya neguen la violència dels votants i afirmen que l’única violència que van testimoniar la va exercir la policia. Així ho han explicat en una carta al diari ‘The Times’ en la qual els diputats responen als testimonis d’agents de la Guàrdia Civil al Suprem que van descriure els fets de l’1-O com un "període d’insurrecció". A l'article, els parlamentaris argumenten que totes les protestes que ells van presenciar contra la policia als col·legis i als punts de votació per "protegir" les urnes van ser "absolutament no violentes". Per contra, el que sí que van veure, expliquen, van ser entrades "per la força" i "cops de porra" contra algunes de les persones que eren allà. "La violència va ser de la policia", conclouen els britànics.

Els parlamentaris que signen la carta són Hywell Williams (Plaid Cymru), Lord Rennard (Partit Liberal Demòcrata), Joanna Cherry i Douglas Chapman (tots dos de l’SNP). Williams és el president del grup sobre Catalunya al Parlament britànic, que inclou representants dels laboristes, els conservadors, els liberaldemòcrates i el Partit Nacional Escocès (SNP). 

Aquesta carta no és l'única declaració de testimonis estrangers que van viure aquell dia. Aquesta mateixa setmana, al Tribunal Suprem, on es jutja la macrocausa del Procés, han declarat, per primera vegada, dos visitants internacionals, que han destacat el pacifisme dels votants. Eren el polític alemany Bernhard von Grünberg i la neozelandesa Helena Catt, que van negar estar fent tasques d'observació aquell dia. Van afirmar que hi eren pel seu "interès personal i peculiar". Grünberg va afirmar que havia quedat "molt sorprès davant la tranquil·litat i la contenció" dels votants. "No vaig percebre una actitud violenta i agressiva, sinó una admirable situació de tranquil·litat i contenció", va insistir davant del Suprem. 

Tot i així, les càrregues que la policia va fer contra els votants durant aquella jornada s'estan investigant en el cas que estudia el jutge Franciso Miralles. El comandament de la policia investigat va afirmar que hi havia motius per detenir els votants per desobediència i resistència a l’autoritat, i va negar que haver causat lesions. Però l'Audiència de Barcelona va denunciar 18 ferits i va insistir en l'existència de "violència desmesurada" en les càrregues policials i per part de la Guàrdia Civil.

Més continguts de