DESPRÉS DEL 20-D

Rajoy pretén impedir que En Comú Podem tingui grup al Congrés

Els populars busquen l’acord amb els socialistes per afeblir Pablo Iglesias

La promesa de grup propi al Congrés que Pablo Iglesias va fer a les confluències amb què Podem es va presentar a Catalunya, el País Valencià i Galícia trontolla. El PP vol buscar-li les pessigolles al líder del partit lila des del primer minut de la legislatura, i fonts populars ja avancen la que podria ser la primera traveta per fer-lo ensopegar: impedir a través del reglament de la cambra que En Comú Podem, Compromís-Podem-És el Moment i En Marea tinguin veu pròpia la pròxima legislatura a Madrid.

La normativa de la cambra baixa diu, en l’article 23.1, que per tenir grup parlamentari propi calen 15 diputats, el 5% dels vots a tot l’Estat o “el 15% dels vots corresponents a les circumscripcions en què haguessin presentat candidatura”. Un requisit que compleixen tant En Comú Podem com Compromís-Podem-És el Moment i En Marea. ¿On és, doncs, la via que exploren els populars? A l’article 23.2, que s’havia esgrimit en alguna ocasió per qüestionar que el PSC pogués tenir grup propi al Congrés, s’estableix que en cap cas podran formar grups parlamentaris separats diputats que pertanyin a un mateix partit, ni tampoc aquells que en període electoral formessin part de formacions que no s’hagin enfrontat davant l’electorat. La interpretació del reglament serà, doncs, clau per donar resposta a la situació. L’encarregada de fer-la serà la mesa del Congrés, que s’ha de constituir el 13 de gener i on el PP perdrà la majoria absoluta que ha tingut els últims quatre anys. Fonts del partit apunten, però, que confien a comptar amb el suport dels representants que hi puguin tenir el PSOE i Ciutadans per fer una lectura restrictiva de la normativa.

Fonts socialistes diuen que si les coalicions catalana, valenciana i gallega tenen personalitat jurídica pròpia, no hi haurà cap conflicte derivat de la formació del grup parlamentari de Podem, però admeten també que hi ha marge per a interpretacions diferents si hi ha un vincle clar entre el partit lila i les confluències. El que sí que defensen clarament és que, en cas que finalment tinguin grup propi, s’haurà de trobar una fórmula perquè es reparteixin els temps d’intervenció. En resum, que si a cada grup li corresponen 15 minuts, Podem no tingui dret a 15 minuts de Pablo Iglesias i 15 de Xavier Domènech, entre d’altres.

Una pista per a la investidura

Des d’En Comú Podem, en canvi, defensen que compleixen els requisits necessaris per ser grup propi, i avisen que seria molt greu que PP i PSOE ho impedissin a través d’una argúcia reglamentària. “Seria una decisió política, no tècnica”, opinen. El que passi els cinc dies posteriors al 13 de gener -límit per constituir els grups- marcarà les negociacions sobre la investidura del pròxim president espanyol. Si el PSOE se suma al PP i impedeix que Pablo Iglesias pugui complir la seva promesa amb les confluències farà impossible qualsevol acord que permeti un govern d’esquerres a Espanya.

La composició dels grups al Congrés és un debat habitual en els inicis de la legislatura. A més del que pugui passar amb Podem, cal veure què passarà amb ERC i Democràcia i Llibertat, tot i que en aquest cas tothom dóna per fet que tindran grup propi. Ni els republicans ni els convergents van arribar al 15% dels vots a la província de Barcelona, però tot apunta que es repetirà la fórmula del 2004, quan els 8 diputats d’ERC que liderava Joan Puigcercós van poder constituir-se com a grup tot i no arribar al 15% a Barcelona després que la mesa fes la mitjana entre el percentatge de vot a les quatre províncies catalanes.

De precedents, però, n’hi ha per a tots els gustos. Fa quatre anys el PP va impedir que Amaiur tingués grup parlamentari. Havia obtingut sis escons a Euskadi, superant el 15% a les tres demarcacions, i un a Navarra, on va obtenir el 14,9%. Per burlar el precedent d’ERC del 2004, la mesa, que no volia donar veu als hereus polítics de la il·legalitzada Batasuna, va al·legar que es tractava de dues comunitats autònomes diferents. La mesa sí que va acceptar, en canvi, que el diputat del Fòrum Astúries s’integrés inicialment -després va anar al mixt- al grup d’UPyD perquè la formació de Rosa Díez arribés al 5% dels vots a nivell estatal i pogués formar grup. El mateix va passar el 2008, quan ERC i IU-ICV van perdre els seus grups parlamentaris. El BNG es va unir a ells perquè passessin el llindar del 5% estatal. Una disputa molt tècnica però que té una clara lectura política: de tenir grup al Congrés a no tenir-ne hi ha un abisme, per exemple, a l’hora de fer-se visible a l’electorat.