Resposta del síndic al TC: continuarà fent informes contra la tortura amb un simple canvi de terminologia

Rafael Ribó anuncia que deixarà de dir-se Autoritat Catalana per la Prevenció de la Tortura però que continuarà visitant centres de detenció. Alerta que si l'estat espanyo continua sense mostrar-se "plural" caldrà pensar en "un estat propi"

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha assegurat aquest divendres a la tarda que seguirà treballant per prevenir la tortura, els maltractaments i els tractes degradants en dependències públiques i oficials de Catalunya, tot i que  la sentència del Tribunal Constitucional coneguda avui li prohibeix considerar-se Autoritat Catalana per a la Prevenció de la Tortura.

Ribó ha dit que com a Síndic té la potestat per entrar a totes les dependències que no siguin del govern espanyol i per tant seguirà fent informes, sota un altre nom, i els enviarà tant a administracions catalanes com a organismes internacionals, com fins ara. De fet, l'estat ja no el deixava entrar a dependències de la policia espanyola, la Guàrdia Civil o el Centre d'Internament d'Estrangers, o sigui que tampoc variarà gaire la seva pràctica diària.

Per Ribó, de cap manera el TC li pot prohibir entrar en dependències d'ajuntaments o de la Generalitat ni enviar els informes als organismes que ell vulgui, en alguns dels quals hi té representació. "No es poden posar portes al camp", ha dit.

Insinuació d'independentisme
El síndic s'ha queixat que tant el govern espanyol, com el Tribunal Constitucional i el Defensor del Poble van contra l'esperit de la Constitució espanyola del 1978, que consagrava un estat "plural" i "compost". Segons ell, països com el Regne Unit, Àustria, Nova Zelanda, Dinamarca o Argentina tenen diverses autoritats de prevenció de la tortura, d'acord amb la seva estructura composta. En aquest sentit, s'ha preguntat si la sentència deixa marge als que pretenen un estat compost, i, si això no és viable, si cal "buscar-se la vida" i apostar per l'estat propi.

Les xifres parlen
Ribó ha exhibit també xifres per reivindicar la necessitat de la seva feina. Segons ha dit, des del 2010 l'Autoritat Catalana ha fet 188 visites a centres de detenció catalans, mentre que el Defensor del Poble [espanyol] només n'ha fet 16 a terres catalanes. Pel que fa a les dades només del 2014, mentre l'Autoritat Catalana va fer 88 visites, el Defensor del Poble va fer 52 visites a tot l'estat.

Ribó, a més, ha dit que les despeses de desplaçament pels funcionaris del Defensor del Poble són més grans que les del Síndic. Per això, ha demanat, un cop més, signar un conveni de col·laboració entre els dos organismes, cosa que el TC avala.

També ha sol·licitat, si així ho vol l'Estat, ser nomenat pel govern espanyol o el Defensor del Poble com a Autoritat Catalana, ja que la sentència del TC diu que no pot ser el Parlament de Catalunya qui el designi.

D'altra banda, Ribó també ha explicat que mentre l'Autoritat Catalana està prevista a la llei del Síndic, ara parcialment anul·lada pel TC, el seu equivalent estatal és una disposició final en la llei de la nova oficina judicial, aprovada 'in extremis' al Senat, i que mai ha enviat els informes requerits pels organismes internacionals, tal com preveu el tractat de l'ONU signat per l'estat espanyol.