Sánchez capeja la pressió, diu ‘no’ a Rajoy i vol seduir Podem i C’s

Trasllada al president el veto i als possibles socis que no hi pot haver “línies vermelles” com el dret a decidir

Nou gir argumental al serial televisiu en què amenaça de convertir-se la investidura del nou president del govern espanyol. El PP i Mariano Rajoy, que és el favorit i que va guanyar les eleccions de diumenge amb la majoria escassa que li donen els seus 123 escons, ja s’han mentalitzat que anirà per llarg. El procés formal, que durarà un màxim de dos mesos després del primer debat d’investidura, no començarà fins que el rei vegi la situació prou madura i proposi un candidat al Congrés, que s’haurà constituït el 13 de gener. Rajoy va dir que abans d’aquest dia es reuniria amb els principals actors del serial. Dilluns es trobarà a la Moncloa amb Albert Rivera, de C’s, i Pablo Iglesias, de Podem. Ahir va rebre el líder de l’oposició i del PSOE, necessari per garantir l’estabilitat des de dins o des de fora del govern. Pedro Sánchez no només li va dir a Rajoy que votaria en contra de la investidura d’ell o de qualsevol candidat del PP, sinó que va advertir que si l’actual president -a qui reconeix el dret i l’obligació de prendre la iniciativa- fracassa, ell passarà a l’acció.

Què vol dir això? Doncs que després del titubeig de les primeres hores, i que els barons del partit s’esbravessin, ha decidit que, arribat el cas, intentarà ser president encara que sàpiga que les seves opcions són pràcticament nul·les. Ahir, després d’estar-se 35 minuts reunit a la Moncloa amb Rajoy, el secretari general del PSOE va comparèixer en roda de premsa a Ferraz i va explicar que si el líder del PP no és capaç de formar govern (amb el no del PSOE necessitaria, a més de C’s, l’abstenció de Podem o diputats sobiranistes per governar en minoria) exploraria “totes les opcions”. Això vol dir donar resposta a “l’anhel de canvi” de les urnes i “treballar per un govern progressista i amb capacitat de diàleg”. L’última opció, va dir, per indesitjable, seria “repetir les eleccions”.

Refermar-se en el seu rol

De les paraules de Sánchez se’n pot inferir en primer lloc que no pensa estalviar-li en cap cas el viacrucis negociador a Rajoy i que vol deixar clar que el seu paper és el de cap de l’oposició i que l’exercirà. Ara bé, que no vulgui anar a unes noves eleccions alimenta encara, atès que no hi ha aliances políticament viables al marge d’entendre’s amb el PSOE, les esperances del PP. De fet, els socialistes són més ambigus quan se’ls pregunta què faran si, a última hora i un cop quedi clar que ni Podem ni C’s s’hi posen bé, l’escenari aboca a noves eleccions que podrien castigar encara més el bipartidisme. En públic, però, Sánchez mesura les paraules i insisteix en el no i que Rajoy s’ha d’espavilar.

De la sortida que va oferir ahir se’n treu una segona derivada. Sánchez pren la iniciativa per intentar espolsar-se la pressió que ja li han començat a fer els sindicats, les patronals, els mercats i les grans empreses i, fins i tot, la Conferència Episcopal. Avui, la revista Vida Nueva publica una entrevista a Ricardo Blázquez, president de la Conferència Episcopal Espanyola i arquebisbe de Valladolid, on fa una “crida al consens” i assegura que “una abstenció seria una forma preciosa de col·laboració”. A Madrid hi ha més expectació de la normal pel discurs televisat del rei Felip VI d’avui a la nit i pel to en què formuli la crida, segura, al consens.

Espolsar-se la pressió de fora i la de dins. El líder del PSOE considera que la seva posició satisfà tres objectius: preservar el rol de cap de l’oposició, dir no a Rajoy i mantenir viva l’alternativa. Dilluns el PSOE reuneix el comitè federal i sap que, al davant, hi tindrà la presidenta de la Junta, Susana Díaz, que, a diferència d’altres barons com Ximo Puig i Guillermo Fernández Vara no vol ni sentir a parlar de pactes amb Iglesias. Ahir Sánchez deia amb rotunditat que la presidenta andalusa, que no descarta el salt a la política estatal i està molesta per la intenció de l’actual secretari general de repetir en el càrrec, sabrà fer gala de la seva “cultura de partit” i respectarà que ell i la direcció federal “marquin i proposin les línies polítiques”.

L’oferta de Sánchez vol provocar que siguin Rivera i Iglesias els que, si de cas, diguin que no al PSOE. Ahir va fer-los una crida a moure’s. “La nova etapa no pot estar presidida per les línies vermelles”, va afirmar en referència a l’exigència de Podem, que ara proposa també un president “independent” -ser diputat no és un requisit-, i que per pactar s’assumeixi el referèndum a Catalunya. Sánchez no ho pensa acceptar: “Tenim una solució, que és la reforma constitucional, i no esmicolarem la sobirania nacional”, deia abans de recordar que la seva proposta de diàleg passa per pactes sobre la recuperació econòmica, l’educació, les pensions, la violència de gènere, el benestar i la reforma constitucional. A la nit, a Telecinco, va reiterar la seva disposició a liderar un pacte progressista i va lamentar que Iglesias estigui “segrestat” pels pactes amb Ada Colau i ICV, Compromís i les Marees de Galícia, que defensen el dret a decidir. El PSOE presentarà la cúpula de Podem com la responsable que no qualli un govern progressista pel seu compromís amb la plurinacionalitat de l’Estat. En paral·lel, Iglesias fa contactes multilaterals. Ben aviat es veurà amb Sánchez i ja s’ha posat en contacte amb Alberto Garzón (IU), Gabriel Rufián (ERC) i Francesc Homs (DL) per preparar la legislatura.

Més ponts que fronts

Sánchez també va fer referència a la proposta de C’s -sostinguda en l’eventual perill per a la unitat d’Espanya que implica el procés català- d’un govern amb el PP i el PSOE. Va dir que no, que la resposta no passa “per fer fronts” sinó per “bastir ponts” i apostar pel “diàleg”. Ell, va dir, a diferència dels que pretenen “confrontar”, vol una nova etapa que no necessita refermar-se en res.

Sánchez va demanar a Rajoy (i el president no li va dir que no) que com a gest de bona voluntat per facilitar les negociacions i, atès que la seva majoria és dèbil, cedeixi la presidència del Congrés al PSOE. Seria el primer cop que presidiria la cambra un diputat que no fos del partit del govern. No va dir a qui promourà per al càrrec, però sí que la mesa ha de ser plural. Els negociadors del PSOE i el PP hauran de resoldre també si són o no laxos amb les minories per formar els grups.

El PP, per boca del vicesecretari Fernando Martínez Maíllo, va lamentar que Sánchez arribés a la Moncloa amb un no rotund i preocupat per qui presidirà el Congrés. “És un primer no, però seguirem parlant”, va dir. Va per llarg.

Més continguts de