ALIANCES A L’ESTAT

Sánchez no esperarà ERC pels comptes

Els presentarà encara que hi hagi eleccions a Catalunya i ja no prioritza negociar amb els republicans

El coronavirus ha capgirat el joc d’aliances a la Moncloa. L’entrada de Ciutadans està relegant cada cop més l’interès del president espanyol, Pedro Sánchez, pel bloc progressista de la investidura. El PNB continua sent el soci preferent per antonomàsia, però el govern espanyol ha deixat de prioritzar ERC de cara a la negociació dels pressupostos. La ministra portaveu i titular d’Hisenda, María Jesús Montero, va assegurar ahir que té intenció de presentar els comptes en “temps i forma”, és a dir, a finals de setembre, encara que pel mig de la tramitació hi pugui haver eleccions a Catalunya, un fet que complicaria les opcions que els republicans avalessin els pressupostos generals de l’Estat per al 2021. Sánchez, doncs, no esperarà que es resolgui la incertesa electoral a Catalunya per fer via amb els seus pressupostos.

“Aquest país necessita uns comptes públics i els necessita ja”, va assegurar Montero durant la roda de premsa posterior al consell de ministres. Va precisar que des de la Moncloa no es té la certesa que acabin havent-hi eleccions a Catalunya a la tardor. A diferència de les setmanes anteriors, la ministra d’Hisenda ja no va incidir en la necessitat de negociar preferentment amb ERC, sinó que va reclamar el suport de “totes les formacions”. De moment les úniques condicions que ha posat per començar a negociar són econòmiques: tenir la certesa de com i quants diners arribaran del fons de reconstrucció europeu i poder fer un anàlisi més clar sobre l’impacte en el PIB de la crisi del coronavirus, després que l’Institut Nacional d’Estadística (INE) confirmés ahir una caiguda històrica del 5,2% durant el primer trimestre.

Espanya no viu una tramitació pressupostària normal des del 2015. Presentar els pressupostos en “temps i forma” vol dir intentar que estiguin aprovats per les Corts el desembre d’aquest any perquè entrin en vigor l’1 de gener del 2021. El calendari és enverinat per a Esquerra, ja que podria suposar haver d’enfrontar-se a una possible campanya electoral a Catalunya en ple debat al Congrés dels Diputats. La vista sobre la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, al Tribunal Suprem és el 17 de setembre i es podria confirmar la seva inhabilitació d’aquí un mes.

ERC, doncs, ja no és un actor prioritari, tot i que la Moncloa continua dient que pretén la quadratura del cercle sumant Ciutadans i els republicans als pressupostos. Però ahir Montero va explicar que tenen “moltes esperances amb formacions que han expressat la intenció de ser útils davant la situació” que travessa l’Estat arran de la crisi del coronavirus, en un missatge velat d’agraïment a Ciutadans.

Esquerra posa condicions

Pel que fa a ERC, no s’ha descartat mai com a potencial soci del PSOE per al pressupostos generals, però insisteix que fins que la taula del diàleg no es torni a reunir no mourà ni un dit per negociar els comptes amb el PSOE i Unides Podem. No té cap incentiu per fer-ho. Els socialistes ho saben des del principi de la legislatura, però ahir, per si de cas, ho va tornar repetir el coordinador nacional d’ERC i vicepresident del Govern, Pere Aragonès. El seu argument és que l’únic acord que tenen vigent per ara republicans i socialistes és la taula de diàleg i que, si això no rutlla, no tindrà sentit engegar una negociació de pressupostos. “És evident que, quan arribes a un acord [crear la taula] i hi ha qui et proposa un segon acord [els pressupostos], és bo que el primer es vagi complint. És una qüestió de fiabilitat”, va resumir ahir el vicepresident en una entrevista a TVE.

¿I quan es reactivarà la taula, suspesa al març pel coronavirus? Per ara no hi ha cap senyal que hagi de ser imminent, però Esquerra continua confiant que el PSOE cedirà i acceptarà fer-ho abans de l’agost. “No poden no complir”, asseguraven ahir fonts republicanes. Si la taula té alguna esperança de vida, la negociació dels pressupostos per part d’ERC també la tindrà.

Foc amic contra la taula

Actualment el principal problema de la taula és que cada dia viu una sacsejada diferent en forma de declaració. I no són declaracions de Vox, el PP ni Cs, sinó que és foc amic de partits que la integren i que teòricament haurien d’estar interessats que, d’alguna manera o altra, funcionés. L’exemple més clar d’ahir va ser l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que va assegurar que el president de la Generalitat, Quim Torra, “no podrà liderar” aquest diàleg perquè “ignora els catalans no independentistes”. El comentari va fer enfadar el president, que li va replicar: “Lliçons de diàleg, ni una”. Aquest intercanvi de retrets no té més transcendència, però és il·lustratiu del fet que últimament la taula de diàleg s’ha convertit més en una arma llancívola que no pas en un instrument per resoldre el conflicte. Per rematar-ho, tampoc hi ha unanimitat dins de l’independentisme. Ahir el diputat Vidal Aragonès (CUP) la va titllar “d’enganyifa”.

Unes hores després de l’intercanvi de retrets entre Colau i Torra, les portaveus dels executius català i espanyol van repetir el mateix esquema. D’una banda, la consellera de Presidència, Mertixell Budó, va dir que la Generalitat no té cap voluntat de “dilació” i que és l’Estat qui posa “excuses”. De l’altra, Montero va recordar que Torra va condicionar la reunió a “recuperar la confiança” amb Sánchez i va demanar al president de la Generalitat que s’aclarís. “Per part del govern d’Espanya no hi haurà cap inconvenient en reunir la taula. El que ha de dir el Govern és si li sembla oportú que sigui al juliol”. Fonts de la Moncloa encara van ser més explícites: “La pregunta és: Torra vol reunir-la? Dubtem de les paraules del president de la Generalitat”.

Tot i l’aparent falta de relació directa, la negociació dels comptes i la taula de diàleg van intrínsecament lligats. Això sí, sempre que la Moncloa no passi pàgina i canviï definitivament ERC per Cs.