DECLARACIÓ RUPTURISTA

El TC adverteix, el Govern no afluixa

El tribunal avisa 21 alts càrrecs que s’enfrontaran a conseqüències penals si no acaten la suspensió

L’operació del govern de Mariano Rajoy per suspendre la declaració rupturista ja s’ha consumat. Després d’una reunió inusualment llarga, el Tribunal Constitucional (TC) va decidir ahir al vespre, per unanimitat, acceptar a tràmit el recurs del govern espanyol i suspendre immediatament la moció d’inici del procés d’independència. I per primera vegada el TC va fer un pas més enllà: enviar una notificació personalment a un total de 21 alts càrrecs del Govern i de la mesa del Parlament -inclosos Carme Forcadell i Artur Mas- per “advertir-los” del seu deure “d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió acordada”. Si desacaten la seva decisió i “tiren endavant” la declaració rupturista, tal com va respondre ahir el Govern, s’enfrontaran a “eventuals responsabilitats, inclosa la penal, en les quals puguin incórrer”. L’executiu català, de moment, no afluixa i sosté que “tirarà” endavant el contingut del text malgrat la suspensió.

El TC va obeir així l’encàrrec de Mariano Rajoy, però no ho fa fil per randa. Els 11 magistrats decideixen no amenaçar amb l’aplicació d’un dels articles més polèmics de la reforma exprés del TC, impulsada pel PP in extremis a finals de legislatura. Es tracta del 92.4.b, que inclou una advertència expressa de “suspensió de funcions” en cas de “delicte de desobediència”. El tribunal no veu bé que el govern espanyol els converteixi en una sala penal per frenar el procés. Les divisions en aquest aspecte s’haurien posat de manifest en un ple llarg, que va durar ahir dues hores i mitja, amb un únic punt en l’ordre del dia establert.

Amb tot, el TC marca un punt i a part amb la declaració de sobirania del 2013, aprovada al principi de la legislatura passada. En aquell cas només es va notificar explícitament al Parlament la suspensió cautelar “com a òrgan autonòmic corresponent” i es va publicar la decisió tant al DOGC com al BOE perquè els tercers es donessin per al·ludits. En cap cas es va informar la Generalitat ni tampoc cap persona en concret. L’encarregat de notificar-ho als 21 alts càrrecs és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), d’acord amb la providència del TC, i està previst que ho faci avui. Tant el Govern com el Parlament van informar ahir que no havien rebut res.

La “mordassa” de l’Estat

La vicepresidenta Neus Munté va ser l’encarregada de valorar la decisió del Constitucional. “No tirem pel dret, seguim pas a pas amb el mandat democràtic a les urnes”, va defensar Munté des del Palau de la Generalitat, on també va insistir que les institucions catalanes no “desobeiran”, sinó que faran cas al mandat d’un Parlament “sobirà”. La vicepresidenta va voler posar de manifest que la resolució havia seguit els tràmits legals adequats i que havia rebut el suport de la majoria independentista -Junts pel Sí i CUP- que hi ha a l’hemicicle.

“L’Estat fa servir la justícia per posar una mordassa als anhels de llibertat”, va defensar Munté. Un cop admès a tràmit el recurs i acceptada la suspensió cautelar, tant el Parlament com el Govern tenen fins a 10 dies per recórrer la decisió.

El govern espanyol va ser el primer ahir a celebrar la decisió del TC, fins i tot abans que l’alt tribunal difongués la seva providència. Va passar per alt els matisos entre les peticions del recurs i la decisió final, sobretot respecte de l’amenaça de suspensió de les funcions, i va assegurar que els onze magistrats estaven procedint “com se’ls havia requerit”. En concret, va destacar “la rapidesa” de la resposta de les institucions, similar a l’episodi del 9-N.

Què passarà un cop es desacati?

La reforma de la llei del TC estableix que ha de vetllar pel compliment de les seves resolucions, però en cap cas marca els terminis per actuar. Això atorga al TC -i no al govern espanyol- el comandament sobre com dur a terme el procés. D’acord amb la llei, primer el TC ha d’enviar una advertència invocant l’article 92.4.b i avisar que s’està incomplint una resolució. A partir d’aquest moment s’obre un període per rectificar. El TC és, altra vegada, qui té la paraula per establir aquest termini. Si se supera aquesta data límit sense que la persona requerida hagi fet marxa enrere, és llavors quan l’alt tribunal pot decidir imposar una multa -de fins a 30.000 euros-, suspendre l’alt càrrec o funcionari de les seves funcions o bé demanar al govern espanyol que actuï.

Un cop certificat l’incompliment pot actuar directament sense escoltar les parts. És a dir, podria ordenar la suspensió de Forcadell si admet a tràmit una proposició de llei per tirar endavant estructures d’estat i no es retracta. Un cop suspesa de les seves funcions tindria un termini de tres dies per defensar-se.

Més continguts de