Puigdemont avisa l'independentisme que sense unitat perdran "l'autoritat moral" de cara als ciutadans

Torra assegura que estan "disposats a tot" com va fer Eslovènia l'any 1991

Un miler de persones han assistit aquest dissabte al Teatre Reial Flamenc KVS de Brussel·les per a la presentació del Consell per la República. L'ens privat que ha impulsat Carles Puigdemont es va presentar el 30 d'octubre a Barcelona en un acte solemne al Palau de la Generalitat. Avui, però, s'ha posat en marxa de manera oficial a Brussel·les i s'han donat detalls de la seva organització i objectius. I un dels primers objectius i promeses és la de demostrar unitat. L'expresident Carles Puigdemont ha assegurat que el que demana la societat catalana és unitat i, de fet, després d'aquesta afirmació el públic ha començat a reclamar-la a crits. Entre aquestes reclamacions, Puigdemont ha avisat que sense unitat, "no tindrem prou autoritat moral per dir el què s'ha de fer". 

Qui ja és oficialment el president del consell fundacional del Consell per la República, ha avisat als independentistes que "si perdem l'autoritat moral, perdrem tot el que s'ha aconseguit fins ara". Per això, com ja havia dit aquest matí l'expresident Artur Mas, en declaracions a Catalunya Ràdio,  el Consell per la República ha de ser "una incubadora de la unitat". Puigdemont ha anat en la mateixa línia i ha promès que serà el vehicle per estructurar aquesta unitat de l'independentisme. I perquè és necessària la unitat? Per impulsar la República d'acord amb el mandat de l'1 d'octubre, tal com han defensat tots els seus impulsors durant la presentació. 

El Consell per la República farà "allò que les institucions no poden fer" 

En la línia d'acomplir aquests objectius, el president de la Generalitat, Quim Torra, acabat de tornar del seu viatge a Eslovènia, ha assegurat que l'independentisme ja "ha perdut la por" i per això ha defensat que "estem disposats a tot per ser lliures", fent referència al camí que va seguir Eslovènia el 1991 per assolir la independència. Aquí, segons ha dit Puigdemont, el Consell per la República hi jugarà un paper important perquè com que és un "ens lliure", podrà arribar "allà on no poden arribar les institucions". 

El Consell per la República és un ens privat que és part dels acords d'investidura de JxCat i ERC però malgrat aquest lligam evident i de naixement amb el Govern, els seus impulsors insisteixen que serà un organisme privat i independent de la Generalitat i finançat amb diners de particulars. De fet, està sota el dret i el paraigua legal de Bèlgica i aquest és un dels arguments que esgrimeixen els seus impulsors per defensar que es tracta d'un espai lliure, que "no depèn de ningú més que dels ciutadans que vulguin formar-ne part de manera voluntària i activa", ha dit Puigdemont. El Consell per la República és la via per articular el mandat de l'1 d'octubre, han dit, perquè "les institucions catalanes estan en llibertat vigilada. Per tot plegat, han promès que el Consell de la República farà "allò que les nostres institucions no poden fer". 

Comín avisa que el camí "serà dramàtic"

Malgrat l'ambient festiu, els impulsors del Consell per la República també s'han mostrat conscients dels riscos que tornen a assumir a partir d'ara. L'exconseller de Salut, Toni Comín, ha dit clarament que el camí a partir d'ara "serà dramàtic". Amb un to èpic, Comín ha assegurat que "ja és hora de pagar el preu alt, injust i inevitable de la nostra llibertat, només si estem disposats a pagar aquest preu serem lliures". Més èpic encara ha estat el moment en què l'exconseller de Salut ha assegurat que si hi havia una manera de combatre l'extrema dreta és amb la independència: "Serà la seva tomba",  ha dit.  I aquí ha tornat a intervenir el públic. Comín ha assegurat que l'independentisme "seria generós amb la victòria" i que un cop assolida la independència, Catalunya ajudaria als pobles "germans" espanyols. Però alguns dels assistents no hi han estat d'acord: "Ja s'ho faran!", han exclamat mentre ell insistia en la generositat.  

Això sí, Comín no s'ha oblidat d'un dels grans absents en una presentació on la paraula unitat s'ha repetit diverses vegades: la CUP. La formació ha emès un comunicat aquest mateix dissabte explicant que no dona suport a aquest ens perquè "alimenta un discurs simbòlic". Tot i això, una de les organitzacions que dona suport al partit, Poble Lliure, sí que s'hi ha mostrat favorable. El primer que ha fet l'exconseller de salut és negar-ho rotundament: "No serà retòrica, no serà simbolisme, serà acció".  Per això, ha presentat cinc àmbits d'acció: el polític (construir la legislació de la república amb una constitució catalana feta a través d'un procés constituent), l'internacional, el de difusió i l'àmbit jurídic. La recerca del reconeixement internacional és una de les principals missions del Consell de la República. 

Diputats, entitats, exiliats i presos

"Unitat, unitat, unitat". Els crits s'han repetit encara amb més força quan, acabada la presentació, els diferents membres del Govern, organitzacions i entitats independentistes han pujat a l'escenari. A l'acte hi han assistit el vicepresident, Pere Aragonès; els consellers Jordi Puigneró, Josep Bargalló, Damià Calvet i Laura Borràs, i els exconsellers Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí.

El Consell té previst crear una assemblea a partir del registre de ciutadans

També hi havia membres de l'ANC, Òmnium, l'AMI i l'ACM, i ERC també va anunciar la presència de diversos diputats al Parlament, alcaldes i senadors en representació del partit a Bèlgica. Tots s'han abraçat efusivament per donar la resposta esperada als clams d'unitat.

L'acte ha estat emotiu. Amb la veu i conducció de l'actriu Sílvia Bel, la presència de l'exconsellera d'educació exiliada a Escòcia, Clara Ponsatí, però també de Lluis Llach –que ha cantat "Venim del nord venim del sud" i ha presentat el raper Valtonyc, que ha fet la seva intervenció en forma de rap. L'exconseller de Cultura, Lluis Puig, també ha estat encarregat d'una part de la presentació en què ha assegurat que el Consell no ha de ser un lobi, sinó un procés viu i radicalment democràtic.

La veu de Sílvia Bel ha servit per donar-li veu també a la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, que ha escrit una carta en què ha descrit els exiliats com aquells que "han trobat justícia" a l'exterior. Per això, ha defensat que "això demostra que a l'exterior queda molta feina per fer". Forcadell ha reclamat que cal preguntar a les institucions europees si "¿És aquesta l'Europa que voleu?". "L'única reconquesta de la qual volem sentir a parlar és la dels drets i les llibertats que algunes forces estan posant en entredit", diu la missiva de Forcadell, que també ha reclamat un major paper de les dones a l'hora de construir nous projectes i reclamar la llibertat. 

A la tarda, Torra, Puigdemont, consellers i exconsellers han previst anar a un festival organitzat pel sobiranisme coincidint amb el 70è aniversari de la Declaració de Drets Humans de l'ONU.

Més continguts de