Torra es nega a traduir al castellà el recurs davant la Junta Electoral pels llaços grocs

L'àrbitre electoral va donar temps fins a aquest divendres al migdia perquè el president retornés el text

El president de la Generalitat, Quim Torra, s'ha negat a traduir al castellà el recurs que va presentar davant la Junta Electoral Central (JEC) després que l'òrgan electoral l'instés a retirar els símbols en suport dels presos polítics. L'àrbitre electoral va demanar dimecres a Torra que traduís el recurs al castellà, però el president de la Generalitat ha decidit enviar un escrit d'al·legacions en què argumenta que el català és una llengua oficial i que l'emparen l'Estatut d'Autonomia i la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, ratificada per l'estat espanyol.

L'inici d'aquesta disputa legal, i ara també lingüística, va tenir lloc el 2 d'octubre, quan la Junta Electoral Central va ordenar al president Torra que retirés tots els llaços grocs i els símbols independentistes  dels edificis públics. Dos dies després, el divendres 4 d'octubre, ja no quedava cap emblema sobiranista a la façana dels edificis del Govern després que s'acatés la petició de la JEC. Tot i complir amb la directriu de l'àrbitre electoral,  Torra  va presentar un recurs de reposició davant la Junta Electoral contra l'ordre de retirar els símbols en suport dels presos als edificis de la Generalitat.

La JEC ordena a Torra que retiri estelades, llaços i cartells dels edificis públics

Una vegada rebut el recurs, la JEC va demanar en un escrit formal dirigit a Torra, el dimecres 9 d'octubre, que havia d'enviar l'escrit legal en castellà abans d'aquest divendres. Si no ho feia, constaria com a no entregat.

La JEC demana ara a Torra de manera "formal" que enviï el recurs contra la prohibició del llaç groc en castellà

Poc abans que vencés el termini atorgat, Torra ha confirmat en un escrit, també en català, que no pensa traduir el recurs. En el document, el president esgrimeix que les incidències per llaços i altres símbols en suport dels presos afecten la Generalitat i que, d'acord amb l'Estatut d'Autonomia, la llengua catalana és la d'"ús normal" de les administracions catalanes en expedients referits a la institució.

Torra també argumenta que la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries garanteix l'ús d'aquests idiomes, com és el cas del català, en "les relacions amb les autoritats administratives de l'Estat".

Més continguts de