Villarejo diu que va reunir-se amb Corinna per ordre de l’Estat

MadridAvança la investigació judicial per les gravacions en què l’empresària i amiga del rei emèrit Corinna zu Sayn-Wittgenstein explicava al comissari José Manuel Villarejo en un despatx de Londres el 2015 que Joan Carles I la va fer servir com a testaferro per amagar patrimoni a l’estranger. Villarejo va declarar ahir durant poc més d’una hora davant el jutge de l’Audiència Nacional Diego de Egea, que el va enviar de manera preventiva a la presó el 3 de novembre en el marc de l’operació Tàndem per un presumpte delicte de frau, blanqueig de capitals, organització criminal i un delicte contra els drets dels ciutadans estrangers.

El comissari jubilat va assegurar que es va reunir amb Corinna “enviat per l’Estat” amb l’objectiu de solucionar els “problemes” que llavors tenia l’aristòcrata alemanya amb el rei emèrit. És a dir, segons fonts jurídiques, va defensar que el seu objectiu era solucionar un conflicte obert entre Joan Carles i la seva presumpta amant perquè no afectessin la corona espanyola ni el model d’Estat. En aquest sentit, va assenyalar que disposava d’una estructura d’empreses per treballar per a l’Estat i que les gravacions difoses de la reunió van ser intervingudes al despatx de l’advocat Rafael Redondo, exsoci de Villarejo, també en presó preventiva.

Els tentacles del CNI

L’instructor va decidir la setmana passada obrir una peça separada dins de l’operació Tàndem sobre les gravacions a Corinna, i just després va demanar tots els àudios als mitjans que han publicat una informació que, a més d’implicar el rei emèrit, també compromet el CNI. Dimecres a la tarda el director dels serveis secrets d’intel·ligència espanyols, Félix Sanz Roldán, va desentendre’s de les gravacions i va assegurar que no han investigat el patrimoni ni les activitats econòmiques de Joan Carles I perquè cap govern ho ha sol·licitat, segons van explicar a Efe fons parlamentàries. Les explicacions de Sanz Roldán sobre el cas a la comissió de secrets oficials del Congrés no van convèncer Podem, que continua reclamant, juntament amb els partits independentistes, la creació d’una comissió d’investigació al Congrés que veten tant el PSOE com el PP.

En concret, el jutge De Egea està investigant si Villarejo va utilitzar informació sensible, confidencial i secreta obtinguda de manera il·lícita per liurar-la a Corinna a canvi de diners. Es tracta del mateix mètode que presumptament hauria utilitzat el comissari en l’operació Tàndem, per la qual està en presó preventiva. Tot i que la peça separada és secreta, Villarejo està imputat en l’operació Tàndem per cobrar grans quantitats de diners per elaborar projectes en què oferia informació obtinguda gràcies als seus contactes dins de les forces de seguretat i altres institucions. És a dir, informació confidencial i, en alguns casos, il·legal, com trucades punxades o dades fiscals.

Villarejo va arribar ahir a l’Audiència Nacional en ambulància després que el seu advocat demanés ahir que l’interrogatori fos per videoconferència des d’Estremera-on està empresonat- pels forts dolors d’esquena que pateix el seu client. De Egea, però, va rebutjar-ho i el comissari jubilat va declarar una hora sobre l’operació Tàndem i una hora més sobre les gravacions a Corinna. Villarejo va negar-se a respondre a les preguntes de la Fiscalia Anticorrupció i només va atendre les qüestions plantejades per la seva defensa i el jutge, segons van explicar fonts jurídiques.

Les gravacions entre el rei i Corinna destapades per diferents mitjans són claus per saber el possible paper que hauria tingut el rei emèrit en el cas Nóos, que ha portat el seu gendre a la presó. De moment, fonts de la Fiscalia van explicar ahir a Efe que són partidàries d’analitzar l’autenticitat de les gravacions entre Villarejo i l’amiga del rei. Si es ratifica la seva autenticitat, serà aleshores quan es començaran a investigar els fets que s’hi expliquen i que impliquen, directament, Joan Carles I. Però per lluny que arribi la investigació del jutge De Egea, tindrà molt difícil poder tirar el cas endavant. Primer perquè no està clar si Joan Carles I, que com a rei tenia inviolabilitat, pot ser investigat -si fos el cas, hauria de ser davant del Tribunal Suprem-. I segon, Corinna és ciutadana estrangera i només podrà ser investigada si hi ha indicis que ha delinquit en territori espanyol.