Política 21/09/2015

Afegir una disposició addicional a la Constitució (la proposta d'Unió): un camí fàcil?

Els democristians proposen introduir a la carta magna el reconeixement de Catalunya com a nació, un pacte fiscal i el blindatge de les competències en llengua, cultura i educació

Núria Orriols
5 min
Rajoy i Duran en la primera sessió del debat de política general / EFE

BarcelonaUnió proposa inserir una disposició addicional a la Constitució que reconegui Catalunya com a nació (consulta el programa electoral) i que aquest nou encaix se sotmeti a consulta ciutadana. Aquesta aposta per modificar quirúrgicament la carta magna hauria d'assegurar un pacte fiscal per Catalunya –a l'estil d'un concert econòmic– i el blindatge en les competències de llengua, cultura i educació. El cap de llista, Ramon Espadaler, insisteix, en aquesta campanya, que és la via factible per clarificar les competències i evitar contenciosos als tribunals (el darrer, la suspensió de la llei de l'Agència Tributària catalana). Asseguren que és la via per "resoldre" la qüestió catalana si s'aconsegueix pactar aquests punts amb el PP i el PSOE després de les eleccions generals.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Els independentistes de Junts pel Sí han presentat el seu full de ruta (també la CUP) i els defensors de l'estat autonòmic s'han erigit en garantia que tot continuï igual o, en tot cas, amb reformes menys ambicioses de la carta magna. Quin és el camí per assolir la tercera via? Com s'afegeix una disposició addicional a la Constitució i se sotmet a consulta ciutadana? És un camí fàcil?

El PSC i Unió proposen una reforma constitucional. Els socialistes aposten per obrir el meló de la carta magna i reformar-la en sentit federal, de manera que s'hauria de modificar el títol VIII de la carta magna, en el qual es defineix l'estat de les autonomies. Els democristians, per la seva banda, només volen afegir una disposició a la Constitució sense obrir un debat profund. "Volem sortir de la lògica del cafè per a tothom" a través d'un encaix similar al de les comunitats forals de País Basc i Navarra, asseguren les fonts consultades. Ara bé, malgrat que la dimensió del retoc és diferent en els dos casos, el procediment legislatiu que s'ha d'aplicar és el mateix.

Segons fonts del partit, per introduir aquesta disposició s'hauria de reformar la Constitució per la via ràpida, tal com van fer el PP i el PSOE per introduir-hi l'estabilitat pressupostària o dèficit zero, l'estiu del 2011. Aquesta via requereix ser aprovada per una majoria de 3/5 del Congrés dels Diputats i el Senat (és a dir, es necessita el suport dels populars i els socialistes) i, un cop aprovada a les Corts, pot ser ratificada en referèndum si ho sol·liciten una desena part dels diputats de qualsevol de les cambres. Si no és així, no cal que la ciutadania es pronunciï sobre la reforma.

Fonts jurídiques consultades avalen el procediment de reforma 'light' de la Constitució per afegir-hi la disposició addicional però alerten que també es podrien fer altres interpretacions. La reforma més complexa de la Constitució es reserva per a les modificacions que afecten matèries de drets fonamentals, la Corona i el títol preliminar, en què es consagra la "unitat indissoluble" de la nació espanyola. Si a la disposició addicional de la carta magna es reconegués Catalunya com a nació, n'hi ha que podrien interpretar que s'està afectant la sobirania nacional i que, per tant, la Constitució s'hauria de reformar per la via més complexa: majoria de 2/3 a les dues cambres, dissolució del Congrés de Diputats, eleccions, aprovació per majoria de 2/3 de les dues cambres i ratificació de la reforma en referèndum a tot Espanya.

Aquesta és una hipòtesi que descarten des de les files d'Unió perquè confien que, si s'arriba a un acord amb el PP i el PSOE per addicionar la disposició a la Constitució, es farà per la via ràpida precisament per tancar el capítol català sense tocar altres debats espinosos.

En tot cas, el Congrés que resulti de les eleccions espanyoles del desembre serà molt més fragmentat que l'actual, segons totes les enquestes. És per això que és probable que altres partits més enllà del PP i el PSOE podrien obtenir més dels 35 diputats necessaris per forçar un referèndum a tot l'Estat sobre la reforma. Hi podrien optar, per exemple, C's o Podem –en aquest cas, més improbable–, amb certa capacitat de veto, encara que quedessin lluny de vèncer en els comicis.

Consultar a la ciutadania catalana

Des d'Unió defensen una consulta a Catalunya. Espadaler ha insistit en aquesta campanya que la qüestió catalana no es resol amb un acord entre dos governs, sinó que qualsevol sortida ha de ser ratificada per la ciutadania. Ara bé, qui convocaria la consulta i qui seria consultat, la ciutadania catalana o la del conjunt de l'Estat?

Fonts d'Unió asseguren que aquest punt hauria de ser negociat amb els grans partits espanyols però que la seva proposta inclou tant sí com no el pronunciament dels catalans. "Un cop ha passat el tràmit al Congrés, entenem que es podria consultar a la ciutadania catalana", apunten, i se li donaria "cobertura jurídica".

Ara bé, segons els juristes, la darrera sentència del Tribunal Constitucional sobre la llei de consultes deixa molt poc marge a la Generalitat per consultar a la ciutadania. La darrera resolució de l'alt tribunal sosté que, sense el beneplàcit de la Moncloa, el Govern no pot sotmetre a votació matèries que afectin l'estructura institucional de l'Estat.

És més, el tribunal tan sols va declarar constitucionals les consultes sectorials, en què només es pronuncia un col·lectiu de ciutadans (per exemple, un grup professional afectat per una mesura de la Generalitat) i no el conjunt de la població. L'argument del Constitucional és que, si es crida a votar el cens electoral (aquells que poden participar en unes eleccions), s'han d'utilitzar les vies referendàries (en què intervé l'Estat i l'administració electoral), encara que a la pràctica siguin més els ciutadans que hi poden participar que estrictament els del cens, com en la consulta prevista el 9-N.

En aquell cas es cridaven a votar els nacionals espanyols majors de 18 anys (el cens electoral) i també hi podien participar els majors de 16 anys i empadronats a Catalunya. Una consulta general que va quedar prohibida amb la suspensió del TC. "Amb el darrer pronunciament de tribunal és molt probable que no es permetés ni aquesta consulta", assegura un dels experts consultats.

Una altra possibilitat és demanar al Congrés dels Diputats el traspàs de competències per organitzar la votació, una via que la cambra espanyola ja va rebutjar el 8 d'abril del 2014.

stats