Política 03/05/2022

Antoni Bayona no va cometre cap assetjament psicològic al Parlament

Una investigació externa conclou que va ser un "conflicte interpersonal" i tanca l'expedient promogut per la secretària general contra l'ex lletrat major

3 min
Antoni Bayona en una sessió del de control al Parlament el 2020.

BarcelonaLa secretària general del Parlament, Esther Andreu, va promoure un expedient contra l'ex lletrat major Antoni Bayona que ha acabat en res. La cap de l'administració parlamentària va activar el protocol contra l'assetjament psicològic després que Bayona avalés, com a membre de l'òrgan de transparència del Parlament, el lliurament de la informació a l'ARA sobre el cost de les prejubilacions d'or a la cambra, que arribava a 2 milions d'euros l'any per a 21 funcionaris que no treballaven . Esther Andreu va obrir aquest procediment a partir d'una queixa de l'arxivera Blanca Martínez, que també era membre de l'òrgan de transparència i que acusava Bayona d'haver tingut "una resposta extemporània i desmesurada" en el marc d'una discussió sobre si s'havien d'explicar les retribucions dels funcionaris que no estaven treballant. Bayona i una altra lletrada membre de l'òrgan de transparència, Anna Casas, van avalar que es fessin públiques les dades, mentre que Martínez s'hi va oposar, així com la coordinadora d'estudis parlamentaris, Rosa Escrihuela, que és qui va negar en primera instància la informació, i la mateixa secretària general, Esther Andreu.

Segons expliquen fonts de la mesa, la investigació externa ha conclòs que la situació va ser un "conflicte interpersonal" en el marc de l'òrgan de transparència i s'ha limitat a recomanar, afirmen fonts parlamentàries, cursos genèrics de bones pràctiques a l'hora de treballar en equip.

L'origen de l'expedient

¿D'on prové aquest conflicte? L'ARA va fer una petició de transparència el mes d'abril del 2021 sobre quants funcionaris es trobaven en el règim de llicència per edat –és a dir, cobraven sense treballar– i quin era el cost per a les arques de la cambra catalana. La direcció d'estudis parlamentaris, pilotada per Escrihuela, es va negar a lliurar la totalitat de les retribucions amb l'argument que vulnerava la privacitat dels treballadors i l'ARA va fer un recurs a l'òrgan de transparència del Parlament. Aquest ens, que formaven Bayona, Martínez i Casas, va donar llum verda per majoria a entregar la informació, però l'administració de la cambra no va executar la resolució amb l'aval de la secretària general, Esther Andreu. Va ser arran d'això que es va produir una discussió entre Bayona i Martínez –que va presentar una queixa contra el lletrat a Andreu– i que van acabar plegant tots els membres de l'organisme de transparència per motius diferents. La informació es va acabar lliurant després de nou mesos arran de la intervenció directa de la presidenta de la cambra, Laura Borràs.

La situació va derivar en un conflicte entre lletrats. Bayona va enviar una carta a la mesa en la qual acusava la secretària general d'obstaculitzar la transparència del Parlament i asseverava que la informació es podia haver lliurat en 45 dies. Al seu torn, la secretària general va fer un comunicat públic recriminant-li el seu rol en l'òrgan de transparència i després li va obrir un expedient per assetjament psicològic arran de la queixa que havia rebut per part de Blanca Martínez un mes enrere. Ara aquest expedient queda conclòs i la mesa ha decidit transmetre'n el resultat perquè quan es va obrir no es va respectar la "confidencialitat".

D'aquesta manera es tanca un dels episodis de més tensió dins els serveis jurídics del Parlament: algunes fonts el defineixen com una "cacera de bruixes" contra Bayona després que avalés lliurar la informació sobre les llicències per edat, ja que un cop l'ARA va publicar les dades la mesa va decidir suprimir aquest privilegi.

stats