Publicitat
Publicitat

"¿Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?", la pregunta del referèndum de l'1 d'octubre

Puigdemont anuncia la data i la pregunta en un acte solemne en què es critica amb duresa la falta de resposta de l'Estat a les demandes de Catalunya

 “¿Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?". Aquesta és la pregunta -en català, castellà i aranès- que els catalans hauran de respondre l'1 d'octubre en el referèndum sobre la independència. Així ho ha anunciat avui el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, al costat del vicepresident, Oriol Junqueras, la resta dels consellers i els diputats de Junts pel Sí i la CUP. Comença, doncs, el compte enrere per culminar els preparatius d'una consulta que té, d'entrada, l'oposició bel·ligerant de l'Estat, a qui Puigdemont i Junqueras han retret aquest divendres amb duresa la seva falta de resposta a les demandes de Catalunya durant els últims anys.

En una altra foto multitudinària al Pati dels Tarongers -similar a la del 21 d'abril, quan el Govern en ple va renovar el seu compromís amb el referèndum-, l'executiu i els diputats independentistes han certificat així un altre pas endavant del Procés, que encara la seva recta definitiva amb, des d'avui, una data marcada en vermell al calendari. "Toca als catalans decidir el seu futur. És a les seves mans i a les de tots nosaltres fer-ho possible", ha afirmat Puigdemont, que ha fet una crida a "a assumir col·lectivament amb la màxima dignitat i exigència l'exercici d’un dret inalienable sobre el qual descansa l’edifici de la democràcia".

L'anunci de la data i la pregunta -que no ha anat acompanyat de la signatura de cap document o acord- suposa, a més, un altre pas en la via unilateral. Tot i que el Govern manté oberta la porta -amb escepticisme- perquè l'Estat pugui canviar d'opinió i s'assegui a negociar el referèndum, l'acte d'aquest divendres ha certificat la fi de la via pactada. Tant Puigdemont com Junqueras han carregat amb duresa contra la falta de resposta per part de l'Estat.

Per això, davant d'aquells que li reclamen que porti el referèndum al Congrés, Puigdemont ha subratllat que totes les propostes que ha presentat Catalunya al govern espanyol o a les Corts "han estat rebutjades o seriosament retallades". "Venim doncs d'una llarga i decebedora col·lecció de 'no' per part del govern espanyol i les Corts a totes les propostes per resoldre de manera pacta i dialogada el conflicte", ha lamentat el president, que ha criticat la falta de resposta per part de l'Estat en els últims 40 anys, des de l'arribada de l'expresident Tarradellas.

Puigdemont encara ha anat més enllà i ha apuntat que "l'únic que no ha estat votat ha sigut la proposta del govern espanyol per a Catalunya". "Potser és que no n'hi ha ni se n'espera", ha opinat; ha subratllat que no es tracta d'una qüestió de marcs legals sinó de voluntat, i ha recordat que el mateix president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va admetre recentment des de Sitges que no autoritzarà un referèndum perquè ni vol, ni pot. "Amb un 'no vull" és millor no anar a l'altar", ha ironitzat. Davant d'aquest escenari, i recordant el seu compromís adquirit durant la qüestió de confiança del setembre, Puigdemont ha procedit a anunciar la data i la pregunta per "ratificar conjuntament l'exercici del legítim dret a l'autodeterminació que té una nació mil·lenària".

114 dies intensos

Abans, també el vicepresident Junqueras havia carregat contra un "Estat que exerceix antidemocràticament les seves funcions". Ell ha sigut l'encarregat d'obrir l'acte d'aquest divendres al Pati dels Tarongers i ha remarcat el "mandat democràtic" que els ciutadans van donar al Govern en les eleccions del 27 de setembre del 2015 i com el govern espanyol ha fet mans i mànigues per impedir que la ciutadania de Catalunya decideixi el seu futur a les urnes. Junqueras ha denunciat que l'executiu estatal exerceixi el poder "de manera antidemocràtica" i contra els interessos dels catalans, no només pel que fa al referèndum, "que l'ha rebutjat fins a 18 vegades" els últims anys.

"El govern espanyol violenta els drets democràtics fonamentals, té ministres que conspiren directament contra el sistema sanitari català i encarreguen la creació de proves falses contra representants polítics electes d'aquest país", ha assenyalat. El dèficit de la seguretat social, "que les agències situen en 15.000 milions d'euros anuals" no garanteix, segons Junqueras, les pensions ni dels catalans ni de la resta de ciutadans de l'Estat. A més, "continua protegint els interessos d'uns pocs en contra de les necessitats d'una immensa majoria, com amb el projecte Castor" i no "margina" les inversions al corredor mediterrani.

Junqueras també ha recordat els recursos al Tribunal Constitucional contra lleis com la de la igualtat efectiva entre homes i dones i la que pretenia protegir els drets dels ciutadans en pobresa energètica i habitacional. Tot plegat, un seguit de greuges que "perjudiquen la justícia social i els interessos econòmics del país".

Al davant queden, doncs, 114 dies intensos en què el Govern haurà d'esquivar totes les traves que de ben segur li posarà el govern espanyol -que ha convertit el Tribunal Constitucional (TC) i la fiscalia en els principals ariets contra el Procés- i posar fil a l'agulla en aspectes com ara la logística -urnes, locals, cens- i l'empara legal, l'aprovació al Parlament de la llei de transitorietat jurídica.

Una negociació plàcida

La inclusió o no del concepte 'república' ha sigut un dels pocs aspectes que han generat debat en el marc d’una negociació que ha sigut, en general, plàcida. La pressió de la CUP ha anat més enfocada a precipitar l’anunci de la data i la pregunta per “aportar elements de credibilitat” al Procés un cop aprovats els pressupostos que no pas al contingut del mateix anunci. En el fons, resumeixen fonts dels diferents partits sobiranistes, ningú no hauria deixat de donar suport al referèndum en funció de la data o la pregunta; això ha donat cert marge de maniobra a Puigdemont, que, tot i escoltar tothom, ha conduït principalment en privat tot aquest debat.

Tanmateix, durant aquests mesos sí que s’ha parlat sobre la conveniència o no d’incloure a la pregunta el concepte 'república'. Aquesta opció era ben vista per ERC i la CUP -que hi veien una via per atraure la participació dels votants dels comuns-, però generava certs anticossos en alguns sectors del PDECat, recelosos de les connotacions històriques (el record de la Guerra Civil) que, entenen, té. Malgrat tot, però, ningú no ha volgut convertir aquest aspecte en un debat determinant.

21D
PUBLICITAT

Totes les dades, notícies i anàlisis per entendre la convocatòria electoral

Vés-hi
PUBLICITAT
PUBLICITAT