BarcelonaLa gran notícia de les eleccions a Castella i Lleó és que, per primera vegada en molt de temps, no s'han complert les expectatives que auguraven un salt endavant de Vox. D'unes enquestes que pronosticaven una baixada del PP i un Vox disparat fins als 19 escons i superant el 20% dels vots, hem passat a un escenari que reforça el bipartidisme i fa que tant populars com socialistes creixin més escons (+2) que els d'Abascal (+1). Per tant, és legítim preguntar-se si l'onada d'extrema dreta està arribant al seu màxim, sobretot si tenim en compte que la campanya ha coincidit amb el galdós paper de Donald Trump amb la guerra de l'Iran.
Aquí cal fer, però, dues precisions. Vox no ha pujat tant perquè ja partia dels bons resultats del 2022, en què va obtenir el 17,6% dels vots i 13 escons. El sistema electoral, sobretot en un territori amb moltes circumscripcions, beneficia els dos partits grans i perjudica els tercers, com ha estat el cas. La segona precisió és que, si bé l'extrema dreta no creix tant, sí que es consolida l'hegemonia de la dreta.
Hegemonia conservadora
A les eleccions a Extremadura de desembre del 2025 el PP i Vox van sumar el 60% dels vots (el 2023 no arribaven al 47%), una xifra que dibuixa una hegemonia molt clara dels conservadors i que Alberto Núñez Feijóo cita en alguns dels seus discursos com la prova que el sanchisme està acabat. A les eleccions de l'Aragó la suma es va quedar en el 56% (afegint-hi Alvise i el PAR), quan venien del 50%. I ara a Castella i Lleó l'onada conservadora ha arribat també al 56%, dos punts i mig més que el 2022, quan encara hi havia Cs. O sigui que també es pot argumentar que l'onada conservadora perd força.
Igualment, la gran novetat de Castella i Lleo és que el PP de Mañueco ha crescut més que Vox, la qual cosa és una esplèndida notícia per a Alberto Núñez Feijóo, que veu com un dels seus barons moderats surt reforçat a les urnes. Ara bé, la dependència de Vox continua intacta. En aquest context, les eleccions a Andalusia es preveuen com l'autèntica prova de foc per a Alberto Núñez Feijóo. Si Juanma Moreno Bonilla perd la majoria absoluta i ha de pactar amb Vox, Feijóo arribarà a les generals amb (més) plom a les ales.
Els pròxims dies veurem com el PP es plega a les demandes de Vox i l'extrema dreta meditarà si torna a entrar als governs o si prefereix la comoditat del suport extern. El funcionament d'aquests governs serà llegit com l'antesala del que ha de passar a la Moncloa. De la munició que donin a l'esquerra, i de com aquesta s'articuli electoralment, dependrà el resultat de la batalla final, prevista per al 2027.
