Aragonès anuncia una "ofensiva" per convèncer els Vint-i-set de l'oficialitat del català a Europa

BolonyaUn dels compromisos pels quals l'independentisme va arribar a un acord amb el PSOE per donar la presidència del Congrés a Francina Armengol va ser el de convertir el català en llengua oficial a la Unió Europea. L'objectiu era aconseguir-ho abans de la investidura de Pedro Sánchez, però a hores d'ara la qüestió continua encallada –la cimera del 24 d'octubre encara no votarà aquesta qüestió–. Tant Junts com ERC pressionen des de Brussel·les per accelerar-ne els passos, i ara serà el Govern qui s'hi afegirà amb una "ofensiva" per intentar convèncer els estats membres de la Unió Europea (UE). El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ho ha anunciat aquest dijous des de Bolonya, on està de viatge oficial, i ha aprofitat per reunir-se amb el rector de la Universitat de Bolonya, Giovanni Molari, i amb estudiants de català d'aquest centre. Una trobada que ha volgut utilitzar d'exemple per demostrar l'interès per la llengua més enllà de les fronteres catalanes.

El president ha anunciat que a partir de la setmana que ve, ell mateix i la consellera d'Exteriors, Meritxell Serret, començaran una sèrie de reunions a Madrid i Barcelona amb ambaixadors i cònsols de diversos estats europeus per convèncer-los que el català ha de ser oficial a la Unió Europea. "L'ofensiva" anunciada per Aragonès també tindrà una pota a Brussel·les, amb reunions de la Delegació de la Generalitat amb representants permanents dels estats membres. I encara una altra via: el Govern ha enviat un informe als 27 estats membres de la UE on desgrana la realitat lingüística de Catalunya i totes les raons per les quals el català ha de ser una llengua oficial a Europa.

"Som una llengua que tenim un domini lingüístic de 12 milions de persones", ha defensat Pere Aragonès en declaracions als mitjans de comunicació des de Bolonya. El Govern, de fet, fa servir l'argument que el català és una de les 15 llengües més parlades al continent en l'informe que ha enviat als Vint-i-set. Un argument que complementa amb el seu ús social, amb nou milions de parlants que l'utilitzen amb "més o menys freqüència cada dia en l'àmbit laboral o escolar", a més de les 150 universitats d'arreu del món on es pot aprendre català. De fet, subratlla que és una llengua "perfectament estandarditzada" i que disposa de "recursos normatius i tecnològics plenament desenvolupats".

La Generalitat també recorda, en el seu text, que el català és la llengua de "treball de les administracions autonòmiques i locals" i que ara també s'utilitza a les Corts Generals espanyoles. En aquesta línia, afegeixen que el Govern pot "garantir que ho té tot a punt i que està a la plena disposició de les institucions europees" per desplegar totes les "actuacions necessàries" perquè el català també sigui oficial a la Unió Europea i, de retruc, al Parlament Europeu. De fet, remarquen que excloure la llengua catalana de la llista de llengües oficials d'Europa és una "anomalia democràtica" que "contravé les bases fundacionals de la mateixa UE". Critiquen, en aquest sentit, que hi hagi partits espanyols que intentin "impedir-ho". "Volem evitar que aquestes actituds excloents prevalguin", defensen, després de recordar que el català és una llengua "minoritzada" i que cal protegir-la per evitar que sigui "substituïda per la llengua castellana".

El cost de les traduccions

El Govern assegura que incorporar el català en les traduccions de la Unió Europea no suposarà un alentiment burocràtic, perquè implica "canvis molt menors i perfectament assumibles" per a les institucions europees. Exposen, així, que el cost de les traduccions de les 24 llengües oficials a Europa és d'uns 1.000 milions d'euros a l'any. Una quantitat que equival a "menys de l'1% del pressupost europeu", és a dir, a "poc més de 2 euros per ciutadà a l'any".