Què pot fer i què no pot fer a partir d'avui el Govern Aragonès?

BarcelonaSi fa una setmana el Govern encara es mostrava optimista sobre la possibilitat d’aprovar els pressupostos, el president Pere Aragonès firmava aquest dilluns a les 11.18 hores la convocatòria d’eleccions anticipades després del fracàs de la votació dels pressupostos al Parlament. Ha estat en un acte molt breu al Palau de la Generalitat, en què han acompanyat el cap de l'executiu la vicepresidenta, Laura Vilagrà, i el secretari del Govern, Xavier Bernadí. Catalunya s’encamina ara cap a la cita electoral amb tots els partits escalfant motors per a una campanya en què el PSC, Esquerra i Junts competiran per veure qui ocupa la presidència de la Generalitat. Les primeres enquestes ja donen pistes de qui hi pot guanyar i qui hi pot perdre amb la convocatòria anticipada. Però, més enllà de les dinàmiques electorals, l'administració i els serveis públics no s'aturen i obliguen els membres del consell executiu a continuar prenent decisions. Què pot fer i què no pot fer el Govern d'ara endavant, una vegada s'han convocat les eleccions?

A partir d'aquest dimarts, quan es publiqui el decret de convocatòria al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC), el Parlament quedarà dissolt i, per tant, el Govern no hi podrà dur cap projecte de llei. L'executiu encara no està en funcions –ho estarà a partir del 13 de maig, després de les eleccions–, però sí limitat per la legislació electoral, que prohibeix organitzar actes per difondre la seva obra o fer inauguracions d'obres, projectes o serveis públics. Així ho estableix l'article 50 de la llei orgànica del règim electoral general (Loreg), que regeix els processos electorals a Catalunya a falta d'una normativa pròpia, una de les altres assignatures històriques que queden pendents aquesta legislatura.

El Govern refà l'agenda

Segons expliquen a l'ARA fonts del Govern, els serveis jurídics de la Generalitat ja han enviat un "recordatori" a tots els departaments recordant-los que no poden fer publicacions ni emetre fulletons sobre les mesures impulsades des de cada conselleria a risc d'exposar-se a les denúncies dels partits davant de la Junta Electoral. Fins i tot des de Presidència ja estan refent l'agenda d'Aragonès: el dia 4 d'abril havia d'enregistrar-se una nova edició del programa Pregunta al president, un format on el cap de l'executiu respon a preguntes de la ciutadania, i que ha quedat cancel·lat.

El que sí que es manté és la presentació de la proposta de finançament singular, un dels compromisos que Aragonès havia assumit per al darrer tram de la legislatura aprofitant que el PSOE s'hi va comprometre en el pacte d'investidura de Pedro Sánchez amb Esquerra. L'objectiu és pactar amb l'Estat un pacte fiscal perquè la Generalitat recapti tots els impostos que es paguen a Catalunya i tractar de revertir un dèficit fiscal que l'executiu xifra en 22.000 milions d'euros l'any, tot i que ja abans de l'anunci electoral Sánchez refredava la possibilitat que Catalunya pogués tenir una fórmula pròpia. La consellera d'Economia, Natàlia Mas, i la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, presentaran aquest dimarts la proposta després del consell executiu, i Aragonès viatjarà dimecres a Madrid per exposar-la en un esmorzar informatiu. A Palau no consideren que la legislació electoral els impedeixi fer cap dels dos actes.

Què passa amb els comptes?

Mentrestant, els serveis jurídics també treballen per saber quins escenaris pressupostaris s'obren ara que es confirma la pròrroga pressupostària dels comptes del 2023. Per exemple, els increments salarials previstos per als mestres i algunes inversions en infraestructures per fer front a la sequera, que el Govern podria dur a la Diputació Permanent del Parlament –l'òrgan que assumeix les funcions legislatives amb la cambra dissolta–, que n'hauria de validar la convalidació.

La polèmica pel conflicte a les presons amb els funcionaris, que pressionen perquè s'assumeixin responsabilitats polítiques a la conselleria de Justícia, obre un altre flanc: què passa si un conseller o un alt càrrec dimiteix? Segons fonts del Govern, Aragonès no podria nomenar un nou conseller per substituir-lo; però si la dimissió afectés un alt càrrec –els sindicats de presons demanen el d'Amand Calderó–, el conseller competent sí que podria nomenar un substitut. En qualsevol cas, les mateixes fonts subratllen que qualsevol decisió que pugui generar dubtes es consultarà prèviament amb els serveis jurídics.

Zona grisa

La incògnita és què passarà amb decisions a mig camí entre l'administració del dia a dia i la política. Fonts de la Generalitat admeten que hi ha qüestions que encara que siguin jurídicament possibles hauran d'estudiar si tiren endavant, tenint en compte que el Govern no està en funcions, però sí en situació de "provisionalitat". No sembla, però, que hagi de ser el cas de la convocatòria d'una segona plaça de major dels Mossos d'Esquadra, tal com li va demanar ahir el diputat del PSC-Units Ramon Espadaler: fonts d'Interior apunten que les eleccions no els han fet canviar de plans. I una altra incògnita és què passarà amb l'informe ambiental del Hard Rock que havia de fer públic la conselleria d'Acció Climàtica, després que el veto dels comuns al macroprojecte, exigència del PSC per pactar els comptes, precipités les eleccions.

Què passarà l'endemà de les eleccions? Que el Govern passarà a estar en funcions i el seu marge de maniobra serà molt més baix. S'haurà de limitar al despatx dels assumptes "ordinaris" i haurà de facilitar el pas al nou president i el seu equip una vegada sigui investit. Podrà continuar aprovant decrets llei –una eina clau per salvar situacions d'emergència si la negociació d'investidura s'allarga en el temps– i noves mesures si ho aconsella una urgència o l'interès general.