La batalla entre JxCat i ERC aflora entre les crítiques a Illa

Els dos socis del Govern s’han dedicat nombrosos dards tot i l’intent de centrar-se en el PSC

NÚRIA ORRIOLS GUIU, QUIM BERTOMEU
4 min
01. La candidata de Junts, Laura Borràs, ahir en un míting.    02. El cap de llista d’ERC, Pere Aragonès, en un míting d’ahir.

BarcelonaSi bé els dirigents de JxCat i Esquerra tenien la consigna de no atacar-se mútuament quan va començar la campanya electoral, la pugna entre els socis de govern s’entreveu cada cop de forma més evident míting rere míting. Els dos grans partits independentistes situen el PSC en el blanc de les crítiques, però en les últimes hores, en els actes d’Esquerra s’han sentit frases com “la sociovergència que fa 40 anys que dura” i missatges contra “els de sempre” i contra els que tenen “casos de corrupció per parar un tren”. Tot de dards enverinats cap a JxCat, a qui Esquerra manté com a successor de CDC més enllà del PDECat. El mateix ha passat en els actes de Junts, en què l’expresident Carles Puigdemont ha retret als republicans la seva estratègia a Madrid. “Els han aixecat la camisa”, va dir divendres, o “malfieu-vos dels que diuen que ara l’1-O ja no compta o ja no val”, va reblar dissabte.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Diumenge l’exconseller Jordi Turull, en un míting des de la Seu d’Urgell, el tercer des que està en règim de semillibertat, va retreure als republicans, sense anomenar-los explícitament, que posin “excuses” a l’hora de tirar endavant el Procés: “Al final ja no se sap quin és l’objectiu”. Elsa Artadi, número quatre per Barcelona, va continuar a la tarda des de Sabadell demanant als republicans que siguin “molt més exigents” a Madrid. Des de Lloret de Mar, el candidat d’ERC, Pere Aragonès, va replicar a Junts -també sense mencionar-los- que la independència no es fa ni amb “retòrica” ni amb “declaracions”, mentre Teresa Jordà, candidata per Girona, apuntava directament a la candidata de JxCat, Laura Borràs: “Nosaltres no som fills de l’1-O, portem molts anys batallant i treballant”.

Una de les propostes que han afegit distància estratègica entre JxCat i Esquerra ha sigut la que va llançar dissabte Borràs d’“activar” la declaració d’independència si se supera el 50% dels vots de l’independentisme el 14-F. Tant ERC com la CUP han rebutjat la idea. Aragonès, en una entrevista a l’ARA, va carregar contra els que fien la independència a “voluntats declaratòries” que són com donar “voltes en cercles” i va insistir que cal que l’independentisme creixi abans d’un nou embat. La CUP, per la seva banda, ha advertit que la independència no s’assolirà “només aixecant la declaració d’independència”. Més de tres anys després, aquella proclamació del 27-O segueix sent un element de controvèrsia entre les forces que la van promoure. I la campanya s’ha convertit en l’escenari per tornar-les a exhibir.

Tanmateix, els actes polítics de Junts i Esquerra no pivoten al voltant de la seva relació, sinó que els candidats dediquen la majoria de temps a atacar el PSC i el presidenciable Salvador Illa. Tant Borràs com Aragonès intenten que la campanya s’acabi polaritzant entre un d’ells dos i el socialista. “O un govern d’Esquerra o el 155”, va clamar Aragonès en el míting. “Salveu-nos d’aquest Salvador que no ens salvarà de res”, va ironitzar Laura Borràs. Però la realitat és que els tres partits tenen possibilitats, segons les enquestes, d’aconseguir la primera posició el 14-F. Ahir dos nous sondejos apuntaven en aquesta direcció. Un d’Antena 3 augurava un triple empat, mentre que El Periódico donava als socialistes entre dos i tres escons d’avantatge. Un escenari que recorda molt el de la campanya del 2017, només canviant Cs pel PSC.

També l’entorn de Borràs rememora el que va passar fa tres anys: creu que, d’acord amb la demoscòpia, poden acabar fent el sorpasso als republicans com va passar el 21-D. Llavors, les últimes setmanes van ser determinants perquè Puigdemont s’acabés imposant a Junqueras. Ara bé, fonts del partit admeten que el cos a cos amb els republicans no és el que els beneficia per créixer -l’electorat de Junts clama a la unitat- i per això mesuraran el missatge contra els de Pere Aragonès. Des del partit consideren, a més, que posar en evidència que els presos “porten més temps a la presó amb Pedro Sánchez que amb Mariano Rajoy” també és una manera de posar en entredit l’estratègia d’ERC de donar suport al govern socialista sense criticar-los obertament. De fet, fins ara només Puigdemont i Turull s’han referit a Esquerra, ja que Borràs s’ha centrat en erigir-se en la garantia que no hi haurà un tripartit i a carregar contra Illa i el govern del PSOE i Podem.

Laura Borràs en un acte campanya aquest diumenge

Des d’ERC analitzen que quan han aconseguit convertir les campanyes en un duel amb el PSC, com les dues últimes eleccions espanyoles, n’han sortit vencedors. “El nostre rival és el PSC, tenim clar contra qui ens hem de confrontar”, assenyalen fonts del partit. Tot i això, segueixen amb atenció l’evolució de les dades demoscòpiques. Els republicans no poden obviar que JxCat ha crescut en les enquestes, però consideren que hi haurà un cert efecte Junqueras -per l’entrada en campanya del president del partit-, que els donarà un avantatge determinant per poder guanyar, aquesta vegada sí, la cursa en els metres finals.

Casado pressiona el PSC

Els atacs al candidat del PSC, però, no només venen de les files independentistes sinó també de Cs i el PP, que l’acusen de voler pactar amb els independentistes. Diumenge el líder del PP a l’Estat, Pablo Casado, va aterrar a Badalona, on el PSC s’havia aliat amb el sobiranisme per fer fora Xavier García Albiol, que va recuperar l’alcaldia el maig del 2020. Casado va advertir que “Pedro Sánchez no envia Illa a derrotar el separatisme, sinó a pactar-hi i blindar la seva supervivència política”. En la mateixa línia, Carlos Carrizosa, candidat de Cs, va alertar d’aquesta possibilitat per reclamar que el vot constitucionalista es mantingui a la formació taronja com el 2017 -les enquestes indiquen que en perden cap al PSC, el PP i Vox.

Mentrestant, el PSC es mostra encantat amb el nou paper que li ha reservat, sempre imprevisible, la política catalana. Fins fa pocs mesos ningú hauria dit que podia disputar amb possibilitats d’èxit la cursa cap a la Generalitat i ara és l’objecte de la majoria de crítiques dels seus rivals polítics, cosa que l’únic que fa és donar-li un paper central al tauler. I gaudint d’aquest nou paper, els socialistes ahir apuntaven a banda i banda. Illa, contra l’independentisme per haver “debilitat Catalunya” i desprestigiat les institucions. I la número dos, Eva Granados, contra els comuns per “fer campanya per a ERC”.

stats