El cas català arriba al plenari del Consell de Drets Humans de l’ONU

Enviada Especial A GinebraAquesta setmana el cas català s’ha debatut en diverses conferències a la seu de les Nacions Unides a Ginebra, però ahir la denúncia de la repressió va fer un pas simbòlic, perquè es va fer escoltar en el plenari del Consell de Drets Humans de l’ONU. L’eurodiputat d’ERC Jordi Solé va poder intervenir davant els representants de les organitzacions internacionals i també dels estats, incloent-hi l’espanyol, per denunciar la repressió i l’existència de presos polítics. “Espanya no està respectant els seus compromisos internacionals”, va dir, aprofitant el torn de paraula que li havia cedit una ONG. El seu discurs -d’un minut i mig- va agafar per sorpresa el representant espanyol, que va sortir de la sala visiblement molest. Minuts més tard, fent ús del dret a rèplica que tenen els estats, l’ambaixador adjunt d’Espanya davant l’ONU a Ginebra, Victorio Rodó, va respondre que el Consell no és el fòrum adequat per a les afirmacions de Solé, que va titllar d’“esbiaixades i de naturalesa purament política”.

Davant l’auditori, Rodó va acusar l’eurodiputat de voler obtenir objectius “polítics excloents i il·legals”, i va dir que feia un “trist favor” als drets humans “manipulant-los de manera interessada per argumentar posicions secessionistes”.

Defensa dels presos

La intervenció de Solé es va limitar a fer una defensa del dret a l’autodeterminació i a denunciar la repressió, assenyalant Espanya per la “violència desproporcionada i horrible” que va exercir l’1 d’octubre contra la població. Tampoc es va oblidar dels presos, precisament ahir que el Suprem revisava l’empresonament de Jordi Sànchez i Joaquim Forn. “El fet que el 2018 a la Unió Europea hi hagi presos polítics i exiliats només perquè volien que el poble pogués exercir el seu dret a decidir és una cosa que els defensors dels drets humans mai haurien d’acceptar”, va sentenciar Solé.

Més enllà d’aquestes paraules al plenari, l’eurodiputat també va moderar una conferència sobre el dret a l’autodeterminació en una de les sales del Palau de les Nacions, en què es va discutir sobre si Catalunya té aquest dret i si pot exercir-lo. L’expert independent de les Nacions Unides Alfred de Zayas va defensar que els catalans tenen el dret a decidir el seu futur com a poble i va instar Espanya a asseure’s a negociar. A més, va carregar contra les institucions europees pel “silenci” davant el que considera una vulneració dels drets humans. De Zayas va reclamar responsabilitats polítiques per la violència policial de l’1-O i va assegurar que el govern espanyol va incomplir el Tractat de Lisboa, que obliga els estats a “promoure la pau, els seus valors i el benestar dels ciutadans”. Ara bé, va matisar que, tot i que el dret a l’autodeterminació està reconegut pel Pacte de Drets Civils i Polítics de l’ONU, no és un dret que es pugui reclamar als tribunals internacionals. “S’han de crear les condicions [per exercir-lo]”, va dir.

El testimoni de les famílies

Ahir també es va abordar la situació dels presos i els exiliats amb la consellera Meritxell Serret, que va recordar que si no fos a Bèlgica seria a la presó, i Txell Bonet, la companya de Jordi Cuixart, que està empresonat. Aprofitant els informes de l’ONU sobre el dret dels infants a créixer en una família, Bonet va deixar testimoni de l’experiència de tenir un nadó d’onze mesos i haver de viatjar cada setmana a Madrid per poder veure el líder d’Òmnium a través d’un vidre. “Ja hem recorregut 30.000 quilòmetres [...]. Però hi hauria una cosa pitjor: que pare i fill no es poguessin veure”.