Catalunya: un 36% de conselleres, un 23% d'alcaldesses i un 0% de presidentes

BarcelonaLa paritat. Aquella norma que només es compleix quan és obligatòria (i comporta sanció). El percentatge d’incorporació al món laboral està cada cop més equilibrat per sexes, però només el 12% de les grans empreses tenen almenys un 40% de dones als consells d’administració, segons estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona. Al sector públic passa si fa no fa el mateix. El nombre de regidores (42% a Catalunya) i diputades (44%) creix, però els números queden per sota quan parlem de conselleres (35,7%), alcaldesses (23%) i, esclar, de presidentes. No és només que a la Generalitat no hi hagi hagut mai cap presidenta, és que les dones no han tingut pràcticament cap opció fins ara. Per al 14-F hi ha rècord històric de dones presidenciables (4) quan, fins ara, la llista només tenia dos noms.

Inés Arrimadas va guanyar el 2017 les eleccions catalanes. Dels partits amb representació parlamentària ella era l’única dona que encapçalava la llista (ja ho havia fet el 2015). El 2010 i el 2012 també hi va haver una única dona presidenciable: Alícia Sánchez-Camacho. Totes dues, per cert, van obtenir els millors resultats dels seus respectius partits, Cs i el PP. Ara són Jéssica Albiach (En Comú Podem), Àngels Chacón (PDECat), Dolors Sabater (CUP) i Laura Borràs (JxCat) les que fan debutar les seves formacions en aquesta categoria i es disputen l’honor d’esdevenir la primera presidenta de Catalunya. Curiosament, l’única que té opcions reals, Borràs, no lidera formalment la candidatura. ERC i el PSC resten com els dos únics partits que encara no han confiat mai en una dona per presidir la Generalitat.

"En la legislatura 2012-2015 hi havia un 20% de conselleres i ara estem al 35%, encara lluny, però anem vencent els estereotips de la cultura heteropatriarcal de la qual venim", explica la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Laura Martínez. Pel que fa als caps de llista per al 14-F dels principals partits, hi ha un 40,6% de dones comptant totes les circumscripcions. És una xifra rècord i bàsicament s’entén pel canvi de tendència des del 2017. El 2015 només eren el 12,5% i, anant més enrere, el 2006 no hi havia cap dona encapçalant les candidatures d’algun dels partits presents al Parlament.

Les primeres dones caps de llista

En les primeres eleccions després de la restitució democràtica, els partits que van acabar obtenint escons només van presentar dues dones al capdavant de les candidatures. Una a Tarragona, la socialista Marta-Àngela Mata, i una a Lleida, Carmen Oriol, del Partit Socialista d’Andalusia. Maria Rubiés (CiU), per Lleida, va ser l’única en els comicis del 1984, i fins al 1999 no se’n va veure cap altra a Catalunya.

"Renunciar als privilegis és difícil, i entre les dones hi ha més consciència que aquest és el problema. Sortosament hi comença a haver molts homes feministes", apunta Martínez, que considera que la realitat s’està transformant "a poc a poc" però en evolució constant. Des del 1980 fins ara, a la demarcació de Barcelona, la que defineix qui són els líders dels partits, hi ha hagut set dones caps de llista (Arrimadas i Sánchez-Camacho dues vegades cadascuna) per 71 homes, un 8,9% del total.

Els números són lleugerament superiors a Tarragona i Girona (15,4%), i la circumscripció que ha vist més dones encapçalant candidatures és la de Lleida (21,8%). A Girona, la primera dona amb opcions de ser escollida que va liderar el seu partit també va ser Alícia Sánchez-Camacho els anys 1999 i 2003, i totes dues vegades va obtenir l'escó. És cert que la presència de dones en política ha anat creixent, però les cúpules dels partits les continuen monopolitzant els homes. Amb excepció dels comuns (Ada Colau, Jéssica Albiach i Candela López) i de la CUP, que no té un referent únic a la cúspide de l’organització, la resta estan presidits per homes.

La CUP i els comuns, els partits amb més dones al capdavant

El partit que ha demostrat més paritat a les llistes històricament és la CUP, que es presenta a les eleccions des del 2012 (és a dir, ha participat en quatre convocatòries). Els cupaires acumulen 5 dones caps de llista, un 31% del total. Ara bé, si només comptem els dos últims comicis són els comuns els que se situen al capdavant amb la paritat absoluta, 4 homes i 4 dones i, a més, un presidenciable de cada sexe.

El PP és el tercer a la llista amb 12 dones (25%) i a continuació arriben les formacions més recents: JxCat (2 dones i un 25%) només present en les dues últimes eleccions, i el PDECat (1 i un 25%), que debuta amb les sigles aquest 2021. Tots dos tenen vincles evidents amb CiU, que en 32 anys només va presentar una única dona com a cap de llista per 39 homes (2,5%).

Per a aquests comicis, el PP i ERC són els que presenten més dones al capdavant (3), tot i que en els dos casos el presidenciable és un home. Els republicans, que només van fallar amb les sigles el 2015 integrant-se a JxSí (que també va liderar un home), havien presentat fins ara 3 dones i 42 homes en quatre dècades. És a dir, només amb l’efecte del 2021 doblen els seus números, que, tot i això, continuen sent baixos en perspectiva històrica: un 12,5%. El PSC, amb 6 dones per 46 homes encara li va al darrere (11,5%). Ciutadans n’ha presentat 4 per 20 (16,7%) i els predecessors dels comuns, ja fos el PSUC, ICV o Catalunya Sí que es Pot en tenien 6 per 42 (13,6%). En deu dies es començaran a resoldre els dubtes respecte a la pròxima legislatura, en què les dones aspiren a tenir més rellevància que mai.