TRIBUNALS
Política 19/09/2021

La corrupció del PP a Madrid aflora amb la sentència de la caixa B al caure

La campanya d'Esperanza Aguirre a favor d'Isabel Ayuso ressuscita vells dimonis

3 min
Esperanza Aguirre i Isabel Ayuso a Madrid el passat mes de maig

Madrid"El que va destrossar el PP de Madrid va ser la corrupció, i és una cosa que nosaltres mai permetrem", li va retreure a la cara a Esperanza Aguirre el secretari general de Partit Popular, Teodoro García Egea, dilluns, 13 de setembre, al saber-se les declaracions de l'expresidenta del PP de Madrid i expresidenta de la Comunitat de Madrid donant suport a Isabel Díaz Ayuso per presidir el partit com més aviat millor, al mateix temps que atacava els "niñatos" de Génova -en expressió textual d'Aguirre-, que posen pedres al camí de la seva protegida.

La batalla que aflora és una tradició a Madrid. Que algú vulgui la presidència de la Comunitat i la del partit a la capital sempre ha estat un problema per a la presidència i la secretaria del partit a escala estatal perquè suposa l'acumulació de molt poder. Esperanza Aguirre i la seva baralla amb Alberto Ruiz-Gallardón a Madrid va ser un factor de desestabilització de Mariano Rajoy, als quals es va referir, el 2006, amb la cèlebre frase del comte de Romanones "¡Joder, qué tropa!"

Ressuscitar la corrupció del PP de Madrid per part de García Egea devia ser per a Αguirre una broma de mal gust, ja que ella consta en qualitat d'investigada a la peça per presumpte finançament irregular del Partit Popular en el cas Púnica. Però, a més, García Egea ha reflotat l'assumpte quan el PP està a punt de conèixer la sentència de la caixa B que un tribunal de l'Audiència Nacional acaba de perfilar aquests dies -el judici va quedar vist per a sentència el 12 de maig passat- i que es podria fer pública segons fonts jurídiques consultades per ARA en qüestió de setmanes.

Encara que l'existència de la caixa B del PP ja ha quedat acreditada en les sentències de l'Audiència Nacional i del Tribunal Suprem sobre el cas Gürtel, la nova sentència ha d'abordar -per primera vegada des de la seva publicació el 31 de gener de 2013 al diari El País- la comptabilitat reflectida als papers de Bárcenas, amb donacions il·legals i pagaments de sobresous en negre a la jerarquia del partit.

D'aquesta font d'ingressos, precisament, va sortir, almenys en part, el pagament en negre (donacions de 888.000 euros) de l'obra de remodelació de l'edifici del número 13 del carrer Gènova de Madrid, el quarter general del PP, entre 2005 i 2010.

Debat sobre la sentència

El tribunal format pels magistrats José Antonio Mora Alarcón, Fernando Andreu i María Fernanda García, ponent, repassa aquests dies el projecte de sentència. Dos dels temes que van suscitar un important intercanvi entre els magistrats han sigut les contingències fiscals i la presumpta evasió que va poder cometre el PP en l'impost de societats de 2008, l'únic exercici que no ha prescrit.

Segons l'acta d'obertura de judici oral del jutge José de la Mata, "el PP va deixar de declarar davant Hisenda l'import del conjunt de les donacions rebudes, les quals apareixen anotades en els registres comptables opacs de Bárcenas i Lapuerta". La Fiscalia Anticorrupció entén que el PP es va finançar il·legalment durant 18 anys, però no considera que hi hagués delicte fiscal, en la línia de dos informes d'Hisenda segons els quals les donacions als partits, incloent-hi les il·legals, estan exemptes de tributació. La Fiscalia, doncs, acusa pel fet que els diners procedents d'aquest presumpte finançament il·legal es van destinar a pagar les obres de reforma el 2008 i imputen als tresorers nacionals del partit que fossin cooperadors necessaris amb l'arquitecte Gonzalo Urquijo, encarregat de la reforma de la seu, a qui van pagar 1,5 milions d'euros en diner negre.

L'Advocacia de l'Estat inclou el delicte fiscal per impagament d'IVA, i eleva de 194.000 euros a més d'un milió la quantitat que haurien de pagar els acusats pel frau fiscal comès.

Les acusacions populars han estimat l'existència de delicte fiscal i qualifiquen de defraudació fiscal l'impagament de l'impost de societats de l'any 2008. Assenyalen que el PP va ometre en la presentació de la declaració de l'impost de societats corresponent a aquell any aquestes donacions il·legals, la qual cosa es tradueix en el fet que Hisenda hauria deixat d'ingressar almenys 220.167,04 euros, quantitat aflorada en el pagament de les obres, i que podria créixer fins a superar els 274.000 euros.

"El tema fiscal sembla haver estat objecte de gran debat en les deliberacions", assenyala una font jurídica a ARA, segons la qual la sentència es podria conèixer aquest mes "llevat que hi hagi vot particular". Al començar el judici de la caixa B, el president del PP, Pablo Casado, va anunciar, a mitjans d'aquest mes de febrer, que vendria la seu del carrer de Gènova per trencar amb la imatge de corrupció. Però allà segueixen. I la sentència caurà amb el PP a Gènova.

stats